La precarietat de les dones, al centre del 8M

 El Dia Internacional de les Dones se celebra cada 8 de març des del 1911, una jornada que recorda la lluita per la igualtat de gènere i pel desenvolupament integral de les dones. Aquest 2025, l’Ajuntament de Barcelona llança un missatge contundent: "És hora que ens mirem als ulls i parlem de precarietat", aquest és el lema de la campanya municipal per al 8M.

L’aposta de l’Ajuntament s’alinea amb l’enfocament del Premi 8 de març - Maria Aurèlia Capmany, un guardó que reconeix projectes en defensa dels drets de les dones. Aquest any, la iniciativa se centra a recolzar propostes que combatin la precarietat femenina a la ciutat, promovent millors condicions de vida i impulsant l’equitat.

Precarietat estructural

Segons M. Àngels González, directora executiva dels serveis d’Ocupació i Proximitat de Barcelona Activa, agència de desenvolupament local, «malgrat que el mercat laboral té una bona salut, hi ha indicadors que apunten a desigualtats de gènere, especialment pel tipus de feines, menys qualificades i inestables, que exerceixen elles». De fet un 55% de les persones aturades a Barcelona són dones, mentre que el 45% són homes. Segons M. Àngels González, «aquesta bretxa es dispara en l’atur de llarga durada, on la diferència arriba als 20 punts. La majoria de les dones afectades per aquesta situació tenen més de 40-45 anys».

Una radiografia municipal

La precarietat laboral i social que afecta les dones és una problemàtica persistent i multifacètica que requereix una atenció urgent i decidida. A Barcelona, el 24,2% de les dones assalariades cobren 1.000 euros o menys, un percentatge superior al 21,9% dels homes. La precarietat s’agreuja en elles per factors com la contractació parcial, la seva concentració en sectors feminitzats i més mal remunerats, com la neteja o les cures, o les desigualtats derivades de la diversitat funcional, edat o origen.

El Baròmetre sobre la feminització de la pobresa revela que un 55% de les dones no poden cobrir les seves necessitats bàsiques amb el seu salari. Les dones joves menors de 30 anys són les més afectades: més del 50% es troben en situació de precarietat laboral. «Els sectors més afectats per aquesta precarietat són, sobretot, aquells dedicats a les cures, serveis socials, restauració, turisme, feines domèstiques i altres llocs de treball informals», diu González.

Feminització de la pobresa

L’informe El gènere en xifres, presentat a finals de 2024, evidencia la feminització de la pobresa. La majoria de les anàlisis es basen en les llars com a unitat d’estudi, deixant de banda factors com la dependència econòmica, les desigualtats estructurals o el treball no remunerat, que recau majoritàriament en les dones. Per abordar aquesta bretxa, l’informe El gènere en xifres introdueix el càlcul de la taxa de pobresa en supòsit d’autonomia, una aproximació a aquesta situació des d’una perspectiva de gènere. Les dades revelen que el 40,5% de les dones a Barcelona i el 29,4% dels homes més grans de 16 anys que no són estudiants es trobarien en risc de pobresa si haguessin de viure només dels seus ingressos.

Les dades més recents les mostra l’informe Els salaris a Barcelona 2023, publicat aquest mes de gener passat per l’Oficina Municipal de Dades. L’informe constata que la bretxa salarial continua sent una realitat: els homes guanyen una mitjana de 38.407 euros a l’any, mentre que les dones perceben 32.377 euros, una diferència del 15,7%. Aquesta bretxa també s’estén a les pensions. Els homes a Barcelona perceben una pensió mitjana de 1.646,7 euros mensuals, mentre que les dones reben 1.099,6 euros. Aquesta diferència reflecteix l’impacte acumulat de les condicions laborals al llarg de la vida.

Barreres invisibles

La feminització de l’ocupació a temps parcial -on el 70% dels contractes són ocupats per dones- i la càrrega de les cures, que hi recau majoritàriament, són factors que mantenen les dones en feines més precàries i més mal remunerades, poc qualificades i inestables, amb escasses perspectives d’ascens i, per tant, menys oportunitat de millora.

Notícies relacionades

Barcelona regula l’ús del patinet i prioritza el vianant

Més mercats municipals de Barcelona se sumen a la venda en línia

A aquesta barrera invisible se la coneix com a ‘terra enganxós’, un fenomen que impedeix que moltes dones puguin sortir de la precarietat laboral a causa de la inestabilitat dels seus llocs de treball i la falta d’opcions per accedir a millors condicions. Moltes queden atrapades en feines menys qualificades, mal pagades i inestables, cosa que perpetua un cicle de dependència econòmica i vulnerabilitat.

Aquesta situació reforça l’anomenat ‘sostre de vidre’. Aquest concepte fa referència a la limitació no oficial, però real que impedeix a les dones ascendir a llocs de lideratge, amb més responsabilitat i més ben remunerats. Les interrupcions en les seves carreres a causa de la maternitat, la conciliació o la falta de corresponsabilitat a la llar afecten el seu desenvolupament professional. Malgrat comptar amb la formació i l’experiència necessàries, les dones troben més obstacles que els homes per assolir llocs de lideratge, cosa que perpetua la desigualtat en l’àmbit laboral i econòmic.