Roberto Verino: «Cal mirar-se al mirall i veure-s’hi reflectit, despullar l’ànima amb el vestit»

Quaranta anys en la moda, ni més ni menys.

Més; quaranta són amb marca pròpia. Jo vaig anar a estudiar Belles Arts a París als 17 anys. Soc el tercer de set germans i em semblava que el més just era treballar per ajudar en l’economia familiar. Vaig fer treballs bastant convencionals fins que, per una feliç coincidència, una empresa de moda em va contractar. L’alta costura s’estava passant al ‘prêt-a-porter’ i hi havia una gran demanda de gent sortida de les escoles d’art. Vaig trobar un món que no coneixia, que em va captivar i em va fer involucrar-m’hi. M’hi vaig involucrar tant que l’empresa francesa amb la qual treballava em va proposar tornar a Espanya i muntar una delegació des de Verín.

¿Amb quins elements va construir la seva marca?

Sempre he intentat oferir solucions als meus clients, que les seves compres fossin inversions i no despeses, i peces que posessin en valor la seva identitat. Vestir-se és una necessitat vital. Es tracta de mirar-se al mirall i veure-s’hi reflectit, despullar l’ànima amb el vestit, ser tu, tu de veritat. Quan no és així, vas disfressat, portes una peça que t’està denunciant: la teva imatge no respon a la teva realitat.

¿Veu molta gent disfressada pel carrer?

Sí, sí, molta. Molta gent confon estar bé amb acceptar el que imposen les modes. Aquesta és una tirania de la qual m’aparto. Proposo peces que portis tu, no que la peça et porti a tu, i que les puguis utilitzar de moltes maneres, a la feina i en ocasions especials, que componguin un armari emocional, com un diari personal.

Hi ha roba tan barata que els joves la compren i la llancen.

Perquè és més barat que rentar. Els joves que ens reclames productes ecològics i reciclables són els mateixos que van a una botiga amb 20 euros i en surten amb la bossa plena. Quan t’ofereixen preus que no es justifiquen, és que alguna cosa estranya està passant. La consciència social encara no ha arribat a comprendre que és preferible menys, de més qualitat i utilitzat de manera conseqüent.

Notícies relacionades

Els famosos recorden i emulen Karl Lagerfeld en una elegant Met Gala

Rosalía i els ullals de vampira

¿Quina és la peça més antiga que guarda a l’armari?

Tinc un jaquetó heretat del meu pare, que el va disfrutar molt temps, i jo el conservo i me’l poso de tant en tant. Potser té més de 50 anys. Les peces, quan les vols, les cuides, i si estan ben fetes perduren, per això intento que el meu estil sigui atemporal. T’acabes fent teves les peces. Cada una té una història a explicar, petites coses, que són les que ens fan feliços. Aprofita el dia a dia i sigues feliç amb el que et poses; de vida només n’hi ha una. No malgastis el moment, aquest és l’estil Verino.