El 'coliving' arriba com a tendència laboral i social

El diccionari, per descomptat en anglès, dels nous emprenedors i dels creadors de start-ups (els antics autònoms) no para de créixer amb nous termes que reflecteixen el profund canvi que està experimentant el món del treball. La nova tendència que creix amb rapidesa en alguns països i grans ciutats i que acaba d'arribar a Espanya consisteix en el coliving, és a dir, la vida en comunitat dels nous professionals. A més de compartir l'espai de treball als centres de coworking que han proliferat en els últims anys, els emprenedors, en molts casos mil·lennistes, han fet un pas més i han decidit compartir cuina, sofà i lavabo en els nous espais de coliving.

La nova tendència ha entrat amb força en ciutats com Nova York, Londres, Amsterdam i Berlín, i ha tingut un aterratge suau a Espanya amb alguns centres pioners que obren el camí per a l'expansió d'aquesta nova forma d'entendre la feina i fins i tot la vida.

El coliving és una altra manifestació de la nova mentalitat dels joves, que prefereixen pagar per l'ús de béns i serveis en comptes d'hipotecar-se comprant cases o cotxes. Si a això s'hi suma també el seu poder adquisitiu limitat per la precarietat laboral que pateixen, el resultat és una creixent demanda de nous entorns de treball i emprenedoria i de comunitats amb les quals compartir l'experiència laboral i una part de la vida.

Els nous centres de coliving són una barreja d'hostals, albergs i els típics pisos compartits d'estudiants. Amb freqüència, aquests centres neixen de les comunitats creades als centres de treball compartit. En molts casos, els impulsors de vivendes en règim de coliving són els mateixos que uns anys abans van invertir en l'obertura d'un espai de treball compartit. Un dels referents internacionals en aquest camp és el de la comunitat Wework de Nova York, que ha donat peu a la inauguració de Welive, residències compartides per emprenedors i professionals, els denominats nòmades digitals.

Per Pilar Blázquez, experta en la caça de noves tendències (coolhunting), el coliving és un corrent emergent que ha entrat a Espanya a través d'experiències d'una variant rural. Segons el seu parer, «hi ha una falta d'oferta de coliving per a una demanda que anirà en augment si segueixen pujant els preus de lloguers, situació que fa que molts mil·lennistes es puguin plantejar pagar menys per la vivenda i compartir-la».

A més de la inversió necessària per posar en marxa una residència d'emprenedors, els seus impulsors hauran de superar «una regulació que a Espanya no ajuda al desenvolupament del coliving», a diferència del que passa en altres països amb una normativa més flexible.

Però no només els joves impulsen el desenvolupament de la nova tendència, segons Blázquez, sinó també jubilats que volen viure en una altra variant del coliving adaptada als seus interessos que s'allunyi de les típiques residències d'avis. Aquest col·lectiu ja ha atret l'interès d'alguns inversors.

L'arribada més tardana a Espanya de la moda del coworking pot explicar en part per què no han sorgit encara en ciutats com Barcelona i Madrid els nous espais de coliving. Però això pot canviar ben aviat, segons els experts.

Un exemple de l'expansió i la maduració del fenomen dels centres de treball compartit és l'evolució registrada a Catalunya, que va acabar el 2016 amb 167 punts de coworking, 43 més (el 35% d'increment) respecte a la xifra que hi havia el 2013. Darrere d'aquest saldo positiu hi ha també 28 tancaments de centres, que van ser àmpliament superats per la posada en marxa d'altres de nous, segons l'Associació de Centres de Coworking de Catalunya (Cowocat).

«Els centres de coworking transcendeixen el que és tan sols un espai per treballar i permeten crear una comunitat i dinamitzar el treball en un entorn que està canviant», assegura Jordi Silvente, president de Cowocat i creador del centre Alpha Espai de Barcelona.

Segons la seva opinió, el desenvolupament del coliving a les grans ciutats espanyoles, principalment Barcelona i Madrid, dependrà de la «maduració del model de coworking, una cosa que ja es pot veure als Estats Units amb centres de treball que es converteixen també en un hostel per als seus usuaris».

Notícies relacionades

Inversions per a mil·lennistes

Una comunitat per treballar

Dels 167 centres de treball compartit registrats a Catalunya, un total de 102 estan a la ciutat de Barcelona i 40 més a la província, segons les dades de Cowocat. Aquests centres estan entrant amb intensitat en la creació de comunitats mitjançant una oferta d'activitats professionals i també d'oci.

A tot el món, hi ha 13.800 centres de treball compartit amb 1,1 milions d'usuaris després d'un creixement exponencial, segons les estadístiques de Deskmag. Aquests centres ja han començat a oferir, entre els serveis addicionals, el de l'allotjament als seus coworkers.