Josep Tejedo: «Som el mercat europeu més gran de fruita i verdura»

AGUSTÍ SALA (A.S.) ¿Com pot explicar què és Mercabarna al gran públic?

En el moment en què qualsevol persona comprarà productes d’alimentació a Barcelona al mercat, en botigues tradicionals o en algunes cadenes de supermercats locals, està comprant una cosa que algunes persones que treballen a Mercabarna han aconseguit que tingui bona qualitat i estigui a bon preu. Tenim una gran sort a Barcelona al comptar amb 43 mercats municipals, un cas únic al món, i que reben els productes de Mercabarna. Si Mercabarna no existís, tot estaria en mans de la gran distribució. Com en altres països europeus on el 90% de l’alimentació la venen grans cadenes, que no és ni bo ni dolent. Però nosaltres som defensors dels mercats municipals i les botigues de carrer.

E. LÓPEZ ALONSO (E.L.) La gran distribució és la competència de Mercabarna...

Sí. La gran distribució en ocasions compra a Mercabarna, però en general disposa de plataformes logístiques pròpies d’aprovisionament. Però gran part de la venda de producte fresc es concentra en botigues i petits supermercats. Més del 30% de les vendes de producte fresc segueix en mans de les botigues tradicionals i mercats municipals, la qual cosa mostra que ofereixen un producte de més qualitat que la mitjana. 

(E.L.) Però la gran distribució manté a Espanya el seu ascens imparable...

Sí. Els líders volen competir amb tots. Fins i tot a l’interior als mercats municipals. Però al final ha de rendibilitzar els metres quadrats. I no sempre amb el gran nombre de metres quadrats d’obertures la gran distribució aconsegueix els seus objectius. És cert que totes les cadenes pensen que si aconsegueixen aguantar tancarà el competidor, però això pensava també Dia. 

(A.S.) Però les grans cadenes compensen pèrdues i guanys de diferents botigues.

I si una parada en un mercat municipal perd diners suposa el tancament. És una altra lliga. Però no tot és per sempre i la productivitat per metre quadrat és on s’està jugant la partida. Nosaltres trepitgem el terreny. Són els mercats municipals, les botigues tradicionals, les peixateries, els Condis i els Sorlis o els Miquel els que són els nostres clients. Tots ells tenen instal·lacions de Mercabarna al seu servei. 

(A.S.) ¿De quina manera ha evolucionat Mercabarna davant de la transformació del sector comercial?

Influeix constantment. Al principi, quan la gran distribució va començar a fixar-se en el producte fresc ho va fer en envasaments. No va tenir èxit, no va encertar. La fruita envasada, per exemple, no ha triomfat. El que ha fet la gran distribució és canviar d’estratègia i adaptar-se al que fan els mercats municipals i vendre més producte fresc. La lluita és que aquests mercats municipals i les botigues tradicionals tinguin preus competitius davant la capacitat de compra d’aquesta gran distribució. Ser competitius. I tenir varietat de producte. Hi ha 700 empreses a Mercabarna i això fa que la varietat de producte a la venda sigui enorme. 

(A.S.) ¿Es nota l’auge de la demanda vegetariana?

Sí. En total, Mercabarna canalitza la venda de 2,2 milions de tones de fruites i verdures a l’any. Això situa Mercabarna com el mercat a l’engròs més gran d’Europa de fruita i verdura. No és Madrid, no és París, no és Londres. És Barcelona i Mercabarna. En peix, cada any se’n comercialitzen a Mercabarna unes 150.000 tones, també el mercat a l’engròs més gran de peix d’Europa. Però no és una carrera a veure qui és el més gran. Amb més capacitat de compra s’aconsegueix ser més competitiu en preus. Mercabarna és un entorn tancat, amb 22 veterinaris inspectors controlant la qualitat. Al final aconseguim qualitat i bon preu, una cosa fonamental. Hi ha una gran competència. La tendència vegana es nota dia a dia. Any rere any, la venda de fruites i verdures creix per sobre del 3% malgrat estar en nivells de venda altíssims. També es nota una tendència negativa en el consum de carn i peix. 

(E.L.) ¿Quant ha caigut el consum de carn i peix?

En un any, la venda de peix ha caigut més d’un punt i la de carn, entorn de dos punts. És per estar atents. Però Mercabarna no és un indicador del consum de carn en general. Venem carn de vedella i xai. Però no pollastre o porc, que són carns més barates i que en els últims anys s’han venut més.

(E.L.) Fa cinc anys l’objectiu era la internacionalització. ¿Quin és l’objectiu ara?

Fa cinc o sis anys estàvem en plena crisi. Si no s’hagués fet l’aposta d’internacionalització, s’hauria reduït la venda. La internacionalització va permetre eludir l’impacte de la crisi. En set anys no hi ha hagut cap any que no s’hagi crescut entre un 2% i un 3%. Però la internacionalització s’ha frenat, té els seus límits. Amb la crisi russa es van posar en evidència les dificultats per continuar creixent. No només es parava la venda allà, sinó que s’augmentava la competència a la resta de mercats. Hem tingut un gran col·laborador per a l’exportació en el port de Barcelona. Les autopistes del mar ens hi han ajudat moltíssim. N’exportem unes 340.000 tones. L’exportació és el 30% del total.

(E.L.) Ha arribat el moment de buscar vies de creixement...

Estem mirant el que passa amb l’‘e-commerce’, amb el comerç de proximitat, amb els hàbits de consum... 

(A.S.)¿L’aposta del producte de proximitat és prioritat també per a Mercabarna?

Sí, jo crec que sí. Tot i que sabent que la proximitat no pot proveir el mercat barceloní. Un estudi de l’àrea metropolitana afirma que el producte de proximitat només pot proveir l’1,5% o el 2% de les necessitats del mercat barceloní. S’han de preservar les condicions de vida i el territori de proximitat, però el mercat a l’engròs necessita molt més producte que el de proximitat. S’han de cuidar tots els proveïdors, cada un al seu àmbit. També hi ha un nombre important d’operadors de Mercabarna que són també agricultors de proximitat. 

(A.S.) ¿Quina capacitat de creixement té Mercabarna?

Mercabarna ocupa unes 90 hectàrees i pot ser que tingui 3.000 metres quadrats disponibles. No tenim espai. Necessitem expandir-nos. Tenim molta demanda d’operadors que volen instal·lar-s’hi

.(E.L.) Estan en negociacions amb el Consorci de la Zona Franca per comprar terrenys...

Sí. Són 22 hectàrees per a operadors d’alimentació. Aquesta operació donaria solució a Mercabarna per als pròxims 10 anys. El problema fins ara de la negociació ha sigut el preu i la recerca de solució per a les empreses que ocupen actualment aquest espai. El preu serà similar al que el Consorci ha fixat en les seves operacions, i el 50% del cost serà amb finançament extern. 

(E.L.)¿Què suposa per a Mercabarna aquesta futura ampliació?

Les empreses que són a Mercabarna facturen en conjunt 5.500 milions, cosa que equival a la segona empresa catalana després de Seat. Concentra 7.500 empleats... L’ampliació de 22 hectàrees permetrà incrementar els serveis en general i per al nou mercat bio, que s’inaugurarà l’any que ve. De la facturació total que hi ha amb 90 hectàrees, les 22 hectàrees suplementàries afegiran més de 1.000 milions d’euros. Però quan s’aconseguirà, és difícil de preveure. Aquestes vendes s’assoliran quan estigui a ple rendiment, en uns 10 anys. 

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

(A.S.) ¿Quins serveis ofereix Mercabarna a les seves instal·lacions?

És una gran ciutat en si mateixa. ¿Saben quants restaurants hi ha a Mercabarna? Doncs 22. Hi ha farmàcia, hotel, òptica, centre mèdic, ambulàncies, venda de loteries... Cada any 12.000 nens visiten les instal·lacions per aprendre-hi hàbits alimentaris i tècniques de reciclatge. El 76% dels productes rebutjats es reciclen i es destinen 1,3 milions de quilos de productes al Banc d’Aliments. I volem ampliar l’àrea de formació, que van utilitzar més de 2.000 persones l’últim any. L’any que ve utilitzarem tecnologia 5G. Oferim cursos per a persones de més de 45 anys i els paguem la nòmina durant sis mesos en empreses de Mercabarna. També tenim beques per a llicenciats en enginyeria agroalimentària. Som una empresa pública, i la responsabilitat social ens és prioritària.