No són sexis, són nenes

"Ets guapa?", li pregunta una reportera a una de les petites participants en el programa televisiu nord-americà Toddlers and tiaras. La nena té uns 5 anys. Rossa, porta els cabells recollits en un monyo excepte dos flocs que li cauen per davant de la diadema. És de perles i pedreria, en tons roses i verds, a joc amb el vestit i el maquillatge. Tanca els llavis, perfectament delineats per un perfilador. No li agrada la pregunta. Li diu a la reportera que sent que l’hi fa perquè creu que no ho és. Al final, la nena se’n va plorant cap a la seva mare. 

Aquesta escena s’emmarca dins del reality sobre concursos de bellesa en què menors molt petites competeixen amb els seus vestits, maquillatge i perruqueria per veure qui és la més guapa de totes. Va ser un programa que –entre l’any 2009 i el 2016– va exemplificar perfectament en què consisteix la hipersexualització de la infància, menors que apareixen com si fossin més grans del que realment són, mentre mostren atributs que, en el món adult, serien sexualment atractius per a altres persones. Però els exemples, a pesar del debat permanent al voltant del tema, se succeeixen. L’últim cas polèmic sobre hipersexualització infantil l’ha protagonitzat la revista W, que fa uns dies va incloure l’actriu de la sèrie Stranger things Millie Bobby Brown en una llista entre els personatges més sexis de la televisió. La intèrpret només té 13 anys.

De Brooke Shields a Kate Moss

La representació estereotipada de les dones fa dècades que s’estén a nenes. En el món del cine i l’espectacle hem vist menors interpretant prostitutes, com Brooke Shields a La pequeña o Jodie Foster a Taxi driver;  models adolescents retratades de forma eròtica, com el top-less de Kate Moss a The Face en la seva primera sessió de fotos; o nenes com les participants en concursos o en l’esmentat Toddlers and tiaras exposades a un jurat que els mesuri la seva bellesa.

  Posat de ‘femme fatale’

Tot i que les crítiques siguin cada vegada més grans, moltes publicacions continuen retratant nenes després d’haver passat per maquillatge, amb talons i posant en actituds pròpies d’una femme fatale. Imatges que es repeteixen en anuncis de televisió i que cada vegada són més comunes en xarxes socials com Instagram, on hi ha pares que porten comptes amb el nom de les seves filles o que utilitzen els seus per retratar les menors amb roba idèntica a la seva.  

«De totes les imatges que per ara anem estudiant, les més fortes les trobem a les xarxes socials», assegura Mónica Díaz-Bustamante, doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid. Ella, juntament amb Carmen Llovet-Rodríguez, professora associada del College of Arts and Sciences en el campus de Pequín del New York Intitute of Technology, fa temps  que analitzen tot tipus d’imatges. Díaz-Bustamante té una carpeta amb algunes d’aquestes fotografies tretes de comptes d’Instagram que, en la majoria dels casos, especialment de les nenes més petites, porten les seves mares. No semblen superar els 8 anys i la seva roba i els seus gestos estan lluny de ser considerats infantils.

El Parlament Europeu defineix la sexualització de les nenes com un enfocament instrumental de la persona mitjançant la seva percepció com a objecte d’ús sexual al marge de la seva dignitat, i en què la seva qualitat personal és valorada en funció del seu atractiu. Afegeix que s’imposa una sexualitat adulta a les nenes, que no estan ni emocionalment, ni psicològicament ni físicament preparades per a ella.

La moda 'mini-me'

Els experts continuen assenyalant la moda i la publicitat com dos dels grans culpables del problema. La moda mini-me, vestir igual la mare que la nena, hi ajuda. Les grans cadenes de roba i marques de moda de luxe van començar a treure línies infantils en els últims anys amb roba d’estil i de tendència per a dones adultes, en comptes d’estar pensades perquè les nenes se sentissin còmodes i poguessin jugar lliurement a casa, al pati de l’escola o al parc.

Patriarcat i capitalisme

Díaz-Bustamante i Llovet-Rodríguez, juntament amb la professora de la Universitat Complutense Beatriz Patiño-Alves, van analitzar 19 catàlegs disponibles a internet d’algunes d’aquestes marques de roba. En aquest treball, publicat a la Revista Mediterránea, hi havia un total de 605 imatges de nens. Gairebé la meitat mostraven atributs que els sexualitzaven –el 49% de les nenes davant el 38% dels nens–. Per saber identificar quines imatges estaven erotitzades i quines no, van utilitzar una escala internacional que recull característiques de la indumentària, el calçat, els cabells i el pentinat de les nenes.

Aquest sexisme ha sigut denunciat per plataformes de consumidors i usuaris. Perquè, de moment, és la societat civil la que està tombant aquest tipus de campanyes i la que ha aconseguit que cadenes com Primark retiressin la seva línia de sostenidors per a nenes de 7 a 13 anys –el representant de la cadena a Anglaterra, en comptes de defensar el producte, va fer declaracions al Daily Mail disculpant-se i assegurant que els beneficis de la seva venda anirien a organitzacions per a la protecció del menor–. 

«La societat patriarcal en què vivim i el capitalisme van de la mà. Es tracta de vendre, vendre i vendre. I a la nena se l’educa perquè compri: no estàs a gust amb tu mateixa i has de gastar per embellir-te. És el consumisme salvatge. La denúncia és que, cada vegada més, aquest missatge es fa amb nenes més petites», explica Pilar Pascual, coordinadora de l’Associació de Dones per a la Salut (AMS).

«Nosaltres, el primer que veiem quan ens enfrontem amb això és que no hi ha una regulació que prohibeixi aquest tema o que el moderi. La llei de la publicitat il·lícita diu que tot el que denigri la persona és il·lícit, sobretot en nens i dones. El problema és que la regulació i la legislació són massa generals. No poden regular cada cas específic», afirma Díaz-Bustamante.      

Salut pública

Totes aquestes imatges calen en les més petites. Els experts destaquen els problemes físics i psicològics que comporta la sexualització de la infància, com els trastorns de la conducta alimentària, la disminució de les habilitats cognitives, la violència sexual i la falta d’autoestima.

«Són missatges que fan emmalaltir les nenes. La relació que existeix entre totes aquestes pressions que patim les dones amb el nostre cos i els trastorns d’alimentació és altíssim. És un problema de salut pública i, com a tal, l’hauria de solucionar el Govern. Hauria de prohibir aquest tipus d’anuncis», assenyala Pascual. «Per a nosaltres –diu en nom de l’AMS–, la hipersexualització de les nenes és una forma de violència contra elles».

Instagram: la combinació mortífera 

Provem a veure un d’aquests canals de televisió on emeten videoclips. ¿Quina imatge projecten les dones? ¿Com són les protagonistes dels videojocs? ¿Com són els personatges de les sèries que els agraden a les nenes? Tornant a Instagram, veurem que moltes adolescents –en edats en què les seves mares ja no porten els seus comptes a les xarxes socials– pengen fotografies imitant tots aquests referents.

«És important reflexionar sobre per què hi ha nenes que es volen mostrar sexualitzades a Instagram o en altres xarxes socials. Estan imitant la manera de vestir, de comportar-se i els posats que persones adultes, en aquest cas a Instagram, utilitzen per atraure sexualment. Realment, les nenes només busquen agradar, complir les regles i expectatives que es creen en una xarxa social que premia per sobre de qualsevol cosa l’aparença física –explica Urko Fernández, director de projectes de PantallasAmigas–.

No obstant, en la infància, aquestes  nenes no solen ser conscients d’això, ni tampoc de com les afectarà en el futur. Elles volen anar a la moda i Instagram premia (a través de likes, comentaris i la seva capacitat de viralitzar i recompensar continguts) el compliment d’aquestes modes». I prossegueix: «Si la societat ensenya a les nenes que estar guapes és vestir com ho fan les influencers d’Instagram, i si la xarxa social és capaç d’activar els nostres mecanismes de recompensa cada vegada que rebem likes (amb la corresponent dosi de dopamina, responsable del nostre plaer i satisfacció), tenim una combinació mortífera que exerceix una pressió excessiva sobre les nenes i, en menor grau, sobre els nens».

Estigma

Díaz-Bustamante comenta que un altre dels estudis que va realitzar l’equip d’investigadores, publicat a la revista Prisma Social, deixava clar que aquesta sexualització fa que els adults tinguin unes percepcions negatives sobre les capacitats intel·lectuals, socials i morals de les nenes: «La nena sexualitzada es percep no només significativament menys competent, intel·ligent, sociable i decorosa que la no sexualitzada, sinó que la seva roba es considera molt inadequada per a la seva edat i el seu look­ disgusta bastant».

 

En un dels tants debats sobre la influència de les xarxes socials en els joves, les declaracions del jutge de menors Emilio Calatayud durant una entrevista en el programa La mañana de La 1 van fer saltar l’alarma. «Les nenes actualment es fan fotos com si fossin putes», va dir. «Està generalitzant quan parla dels adolescents, i al mateix temps utilitza una paraula amb una connotació masclista. Si el jutge, sent una persona instruïda, diu això, ¿què esperem de la resta de la població?», es pregunta Kepa Paul Larrañaga, president del Grup de Sociologia de l’Adolescència i de la Infància (GSAI). 

«El debat de fons és per què es perpetuen els estereotips de gènere», recalca Larrañaga, que considera que també caldria escoltar els adolescents, com a subjectes socials que són, per conèixer la seva opinió. Pel president de la GSAI, des dels anys 90 existeix un màrqueting que tendeix a erotitzar la representació del cos femení.  

Model i càstig

Així que, mentre que, per un costat, les menors veuen per tots els mitjans aquesta projecció de dones estereotipades, per l’altre se les castiga quan es mostren així. «Se’ls demana, per una part, que imitin això constantment, perquè l’únic referent de dona que hi ha als mitjans és la de cos sexual, no hi ha altres dimensions del que és una dona. Però si, com a únic referent, el copien, se les castiga. És absurd. És la societat la que està primant que les nenes només es desenvolupin en aquesta faceta», afirma Yolanda Domínguez, artista visual i experta en comunicació i gènere.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

«No té res de dolent en si mateix ser un cos sexual –matisa Domínguez–.­ El que és greu és que no es desenvolupin altres dimensions del que és ser una dona. Si tota la teva seguretat es basa a ser un cos sexual, malament t’anirà. Em sembla preocupant que el nostre cos femení es construeixi per ser desitjable, per seduir els homes, però no desitjant. Hem de seduir, però el sexe, quan és agradable per a nosaltres, està mal vist. I això és un gran conflicte. Hi ha una sexualitat molt contradictòria».

Segons tots els experts, acabar amb els estereotips de gènere als mitjans i regular la publicitat i la moda ajudaria a acabar amb aquesta hipersexualització. Perquè les nenes no han de ser ni sexis ni miniadultes, sinó senzillament nenes.