100 motius pels quals sempre estimarem el Regne Unit

1. AARDMAN ANIMATIONS

Un inventor una mica ximplet que es deleix pel formatge Stilton i un gos a qui li agrada teixir i escoltar Bach són els pilars (de plastilina) improbables sobre els quals s’assenta la factoria que va convertir Bristol en una de les capitals mundials del cine d’animació.

2. ‘AFTERNOON TEA’

En diuen te, però aquí la infusió és només un pretext per fotre’s a mitja tarda uns sandvitxos de cogombre (o d’ou, o de salmó fumat), uns ‘scones’ amb crema coagulada de Cornualla i melmelada, uns pastissets i, si s’escau (i sol passar), una copa de xampany. I a esperar el sopar.

3. ANGRY YOUNG MEN

Grup de joves irats amb la pompa imperial i amb ficcions classistes. Malalts de ràbia, o de tuberculosi, van escriure després de la segona guerra mundial novel·les realistes que per fi enfocaven aigüeres brutes, embarassos no desitjats, llits tronats coixos, ulls vidriosos.

4. ARTÚS, REI

Mite d’origen medieval sobre un presumpte rei que va accedir al tron de la Bretanya després d’arrencar l’espasa Excalibur de la pedra on estava clavada. Ni ell ni els seus errants cavallers de la taula rodona han trobat encara el sant greal. ¡Merlí, no els abandonis!

5. AUSTEN, JANE 

Autora de grans novel·lasses de mirinyac, el principal mèrit del qual va ser modernitzar el gènere mitjançant el tractament de la gent corrent i les seves preocupacions quotidianes. Un error freqüent: Jane Austen no és victoriana, sinó prèvia, georgiana. Mai ens prendran el senyor Darcy, el cavaller ben plantat d’‘Orgull i prejudici’ (1813). 

6. ‘AVENGERS, THE’

Alguns superherois no porten capa, sinó bombí, un paraigua multiusos i vestits de Pierre Cardin. John Steed (Patrick Mcnee) acompanyat durant una època per la gloriosa Emma Peel (Diana Rigg) eren agents secrets que van atrapar l’encant britànic i la seva obsessió per l’espionatge en l’era daurada dels seixanta (‘The Prisoner’) de la tele.

7. BBC WORLD SERVICE

¿Sou a Teheran? ¿A Ulan Bator, i no enteneu ni un borrall de l’idioma local? Tranquils, el servei internacional de ràdio acudeix al rescat des de 1932 com un instrument de l’imperi i sa graciosa majestat. Els corresponsals la veneren. Avui té una audiència d’uns 120 milions d’oients. A la BBC, la tele, els britànics li diuen afectuosament (o de forma burleta) ‘Auntie’, la tieta.

8. BEATLES, THE

Quan en una entrevista li van preguntar al ja desaparegut Daniel Johnston com hauria sigut la seva vida si no haguessin existit els Beatles, l’home es va posar a plorar. No se’ns acut una prova més concloent que el pobre Daniel era bastant més assenyat del que ens van voler fer creure.

9. BEAU BRUMMEL

George Bryan Brummell (1778-1840), àlies el Bell. Pioner del dandisme amb una influència descomunal en la moda de l’alta societat. Si un dia hagués sortit despullat de casa, avui el món seria nudista.

10. BEST, GEORGE

«És típic de mi posar fi a una llarga i distingida carrera com a bevedor just quan el Govern planeja obrir els pubs 24 hores al dia», va dir l’home que va sabotejar la seva candidatura a millor futbolista del món pel seu mal cap i el seu horrible sentit del ‘timing’.

11. BOND, JAMES

Viril i faldiller, l’agent 007 (‘double-o-seven’), al servei de l’MI6, és una criatura de ficció del novel·lista Ian Fleming que va triomfar al cine. ¿El nostre preferit? Sean Connery, sens dubte. I el vodka amb Martini, «agitat, però no remenat». 

12. BRONTË, GERMANES

Charlotte (‘Jane Eyre’), Emily (‘Cims borrascosos’) i Anne (‘La llogatera de Wildfell Hall’) conformen el trident més impetuós de la novel·la victoriana, òrfena sense les seves heroïnes i el paisatge dels erms. La tuberculosi va fer estralls en la família més literària que hi va haver al món. Haworth, la localitat del West Yorkshire on van viure, és avui un santuari turístic en la seva memòria.

13. BULDOG

El gos escollit per representar els valors de la vella Anglaterra és un animal d’aspecte malcarat al qual en èpoques remotes es feia lluitar amb toros i que ha sigut reconvertit, a través de la criança, la química i el temps, en un entranyable gos de salut delicada, mirada noble i digestions flatulentes.

14. CAINE, MICHAEL

El ‘sir’ més ‘cockney’, fill d’una serventa i d’un mosso de la llotja de peix de Billingsgate. Més anglès que el ‘tweed’. Inoblidable en pel·lícules com ‘Zulu’, ‘Alfie’ i ‘Las normas de la casa de la sidra’. Va votar sí al ‘brexit’, què hi farem.

15. CARNAVAL DE NOTTING HILL

Sarau amb què les cultures dels immigrants caribenys van començar a ocupar el carrer el 1966. Les edicions dels 70 van estar plenes d’enfrontaments amb la policia. La portada de ‘Black market clash’, de The Clash, mostra el col·lega de la banda Don Letts durant els disturbis de 1976. L’autor de la foto va ser l’espanyol Rocco Redondo.

16. CHILDISH, BILLY

Amb els seus nombrosos grups i en solitari ha superat de llarg els 100 àlbums gravats. I el millor és que si t’agrada un, t’agraden tots. El dogma primitivista que aplica al rock and roll fa de Lars von Trier un creador lax. 

17. CHRISTIE, AGATHA

Només per darrere de la Bíblia i Shakespeare, les aventures detectivesques d’Hercule Poirot i Miss Marple han venut 2.000 milions de llibres a tot el món. I encara ostenta un altre rècord: ‘La ratera’ es representa als teatres londinencs des de 1952. Ininterrompudament.

18. CLUB

Elevat exemple d’un cert esnobisme classista (i masclista) típicament anglès, el club, amb els seus marbres, les seves caobes, les seves butaques i les seves copetes de porto, té una característica que el fa mil vegades preferible als seus equivalents continentals: aquí no es ve a conspirar, ni a fer contactes, ni tan sols a socialitzar; aquí es ve perquè a un el deixin en pau.

19. COCKER, JARVIS

¿Ets dels Beatles o dels Stones? Dels Kinks. ¿I de Blur o d’Oasis? De Pulp. En un britpop de lletres sobre anar al pub i beure els divendres, el seu líder va aconseguir injectar vida intel·ligent amb lletres iròniques, sexuals i contradictòries. Volia dormir amb algú com tu, així, normal, i mig món va voler, i vol, dormir amb ell.

20. COCKNEY

Habitant de l’East End londinenc, o de qualsevol barri sense gaires quartos, que cultiva un accent impossible i un argot rimat que, per mera evolució de l’acudit, anomena les pomes ‘escales’ i els problemes, ‘esposes’. 

21. CROWLEY, ALEISTER

Escriptor, mag i ocultista, es feia dir la Gran Bèstia 666. Va fundar una nova religió, Thelema, i va adoptar la seva màxima «fes la teva pròpia voluntat» com a lema. Més gran que la vida. 

22. DESERT BOOTS

Així són els anglesos: ¿què es pot fer amb aquestes botes còmodes que els soldats van utilitzar a Egipte i Líbia durant la segona guerra mundial? ¡Que les utilitzin els mods i altres subcultures! Aquí, com va passar amb pel·lícules com ‘Afterhours’ (‘¡Quina nit!’), es van importar traduïdes prosaicament com a ‘trepitjamerdes’.

23. DEXYS MIDNIGHT RUNNERS

Amb Kevin Rowland com a líder fanàtic i dictatorial (igualment podria haver muntat una secta), van portar les idees del pop i el grup com una unitat davant el món a cotes himalaianes de passió.

24. DICKENS, CHARLES

El novel·lista més destacat del Londres victorià, per entregues i en una època en què el públic lector s’estenia a marxes forçades. Irònic i punyent en la crítica social. Va fer de l’orfe una institució literària («sisplau, senyor, en vull una mica més»). ¿La seva millor obra? ¡Que difícil! Potser ‘El casalot’.

25. DOCKS, ELS

Als molls londinencs del Tàmesi, els ‘clippers’ descarregaven els tresors de l’imperi: seda, cotó, indi, te i l’opi per als fumadors. Margaret Thatcher hi va acabar construint oficines de luxe a sobre. 

26. DR. MARTENS 

Resistents i més dures que el marbre, quan Pete Townshend, líder de The Who, es va calçar el model ‘1460’ per representar la classe obrera, les va convertir en una icona cultural. Amb minifaldilla, queden la mar de sexis.

27. DR. WHO

Un superheroi amb bufanda de punt que viatja a través del temps i de l’espai en una cabina telefònica només podia sortir de les illes.

28. DRAKE, NICK

Músic psicodelicat, Nick Drake va ser el druida de la melodia folk perfecta, un músic aliè a la fama i als concerts, de mirada a terra i mans a les butxaques, que va triomfar després de la seva mort primerenca. Cinc fullets en el seu llibret de paper de fumar.

29. EALING STUDIOS

Amb la direcció de Michael Balcon, l’Ealing va produir pel·lícules dels gèneres més variats, però si avui té un lloc de privilegi en la història del cine és gràcies a les seves comèdies delicioses, uns artefactes sofisticats, subtilment anti-‘establishment’ i discretament nacionalistes.

30. FACES, THE

Grup de músics fabulosos (Ian McLagan, Ronnie Lane, Kenney Jones, ex-Small Faces els tres, Ronnie Wood i Rod Stewart) i esperit encara més fabulós: la primera cosa que van fer va ser convertir el seu local d’assaig en un pub.

31. FAWKES, GUY

‘Pólvora catòlica’ (molla). Els anglesos van descobrir el complot per fer volar el Parlament i van seguir amb les seves coses. El 5 de novembre celebren la caiguda del conspirador amb focs artificials.

32. FU MANXÚ

Utilitzava sectes d’assassins, verins (incloent-hi els de serps, aranyes i escorpins) i artefactes sofisticats per intentar destruir la civilització occidental. El més estrany és que el Govern xinès no li enviés a Sax Rhomer, el seu creador, un d’aquests regals. Per racista.

33. GAVARDINA

Thomas Burberry, Garibaldi i tropes angleses durant la primera guerra mundial. La màgia impermeable de la solapa. I la manera com tenien els actors dels 30 de semblar interessants i els anglesos de passejar com si res sota la pluja. La primera sol ser heretada o d’una Humana. I et va gran.

34. GINTÒNIC

La barreja la van popularitzar els soldats de sa majestat a l’Índia per combatre la malària emmascarant el mal gust de la quinina. En qualsevol cas, resulta exquisit a mitja tarda, com a ‘afternoon drink’. Es pot substituir per una copa de porto o de claret (imprescindible a les novel·les). Els anglesos van inventar la paraula ‘claret’ per definir els vins més joves de Bordeus.  

35. GLAM

El fenomen pop que va evitar l’extermini per avorriment de l’adolescència durant la primera meitat dels 70. Noms respectats (Bowie, Bolan, Roxy Music...) i una colla de joves que van fer que els nois s’ho passessin bomba (The Sweet, Slade, Gary Glitter...).

36. HACIENDA, THE

Si recordes res del que va passar, és que no hi eres. O el club, obert a Manchester el 1982, on els New Order es van gastar en temps real tota la pasta que guanyaven. Fundada per ells i Tony Wilson, catedral electrònica on Madonna va perdre el bolso i la recaptació es perdia cada nit.

37. HAMMER PRODUCTIONS

Humiliats per la Universal, que després d’explotar el seu carisma inigualable els havia acabat arraconant en pel·lícules d’ínfima qualitat, els monstres de tota la vida van buscar refugi en aquesta casa del terror, on, ben alimentats amb generoses dosis d’erotisme i sang en tecnicolor, van documentar les seves maldats amb un estil visual tan salvatge com distingit.

38. HARRINGTON JACKET

Creada a Manchester als anys 30, la Baracuta G9 (això de Harrington ve d’un personatge de la sèrie ‘Peyton Place’), amb el seu característic folre de tartan, és una peça tan bonica i funcional que ha seduït tota mena de subcultures, dels rockers als caps rapats, passant pels mods, els punks i els ‘pijos’ de l’Ivy League. Ecumenisme tèxtil.

39. HITCHCOCK, ALFRED

Gràcies a ell sabem que a qualsevol li pot passar qualsevol cosa terrible en qualsevol moment. I que els policies solen ser uns inútils.

40. HOLMES, SHERLOCK

Cocaïnòman, misantrop i amb una ment excepcional per a la deducció, el personatge d’Arthur Conan Doyle  va establir les bases del detectiu modern de ficció. Va ser el primer amb despatx. Elemental, estimat Watson.

41. HOME DE VÍMET, L’

El costat terrorífic del vell paganisme exaltat pel moviment folk-rock emergeix a plena llum del dia en una pel·lícula (Robin Hardy, 1973) en què tothom riu i balla menys una persona.

42. ISABEL II

Ni la facció més guillotinera del republicanisme pot evitar veure-la com una icona pop. Ella i els seus bolsos Launer, els seus corgis, els seus barrets hiperbòlics i la seva manera d’apagar els incendis domèstics han resistit el pas del temps i han donat vida als tabloides, a la indústria del ‘souvenir’, als Jocs Olímpics i a ‘The Crown’. Déu salvi Lilibeth.

 

 

43. JACK L’ESBUDELLADOR

El primer assassí en sèrie en un paisatge urbà. Se li atribueixen almenys cinc víctimes canòniques, cinc prostitutes assassinades el 1888 als carrers sòrdids del barri de Whitechapel. No el van enxampar mai.

44. JONES, BRIAN

El nen perdut del Swinging London. Va formar els Rolling Stones, els va encarrilar, els va governar, va passar a no pintar-hi res perquè no hi havia qui l’aguantés i perquè Jagger & Richards escrivien unes cançons boníssimes, va ser expulsat del grup i va morir ofegat a la seva piscina el 1969 (versió oficial).

45. JOHNNY WALKER

El logotip creat per Tom Browne el 1908 és sinònim des de llavors del whisky escocès. O només ‘scotch’.

46. JOVES, ELS

Aquí els vam conèixer en català. Anarconihilisme punk, humor dinamiter i grups que molaven. La ‘sitcom’ en què més vegades, i amb un to més insultant, es fa servir la paraula «feixista».

47. KINKS, THE

Poesia d’adossat de maó vermell amb pati del darrere i glorioses melodies pop. El grup que millor va saber retratar la societat nascuda de l’ensorrament de l’imperi, amb els seus conflictes de classe, la seva frustració sexual i la seva ambigua idealització d’un passat que no tornarà.

48. LAWRENCE D’ARÀBIA

Thomas Edward Lawrence va ser un aventurer acomplexat i perillosament mistificador a qui un tomb del destí va convertir en un heroi tràgic fascinant. Com sol passar, la pel·lícula era millor que la persona.   

49. LIVERPOOL FOOTBALL CLUB

Després d’anys sota la pluja i contra el vent, l’equip que mai camina sol, orgull d’una ciutat proletària maltractada pel thatcherisme, torna avui a ser aquell ‘bastió d’invencibilitat’ que va construir el socialista Bill Shankly quan ser ‘red’ era alguna cosa més que aplaudir els gols de Kevin Keegan.

50. MÈDIUM

Tot i que importat dels EUA, l’espiritualisme va ser un dels grans entreteniments victorians. Fins i tot Conan Doyle en persona va acabar convençut de la possibilitat de comunicar-se amb els morts.

51. MEEK, JOE

Abans que Phil Spector a Los Angeles, va ser Joe Meek a Londres. Productor genial, gai (li va passar factura), paranoic i homicida, va dominar des del seu estudi casolà del 304 de Holloway Road el pop britànic pre-Beatles.

52. MERCATS AMBULANTS

Camden Town, Brick Lane, Portobello Road, Spitafields, Greenwich... ¿Qui no s’ha comprat un disc, una jupa de cuir o una tassa per al te en algun dels Encants londinencs? Un ‘must’.

53. MINERS

El pitjor malson de Margaret Tatcher. Llàstima que també fossin la seva gran víctima. Després d’un any (del març de 1984 al març de 1985) de vaga massiva, van perdre i el neoliberalisme va tenir la via expedita. Esnif.

54. MITFORD, GERMANES

Família aristòcrata britànica en què tot podia tenir cabuda: antifeixisme, amistat amb Hitler, novel·les brillantíssimes.

55. MINI

Tot i que el capitalisme l’ha portat a unes mutacions absurdes (avui dia hi ha minis de mida XXL), és als cotxes el que el ‘paperback’, o llibre de butxaca, a la literatura. Bonic i democratitzador. Signe dels 60 i automòbil ideal per robar quatre milions de dòlars.

56. MIRREN, HELEN 

Una forta ovació per a ella i totes les altres grans dames de l’escena i el cine britànics: Judi Dench, Maggie Smith, Vanessa Redgrave, Emma Thompson, Angela Lansbury...  

57. MONTY PYTHON

Eren capaços de colar una menció a la musa de la dansa Terpsícore en un esquetx sobre una botiga de formatges. Maleïts genis.

58. MOORE, ALAN

Guionista dels còmics fonamentals ‘Watchmen’, ‘V de Vendetta’ i ‘From hell’, així com també ocultista, anarquista i un paio poc sociable.

59. MORAN, CAITLIN

D’un britpop que era un latifundi de naps, va sorgir la crítica musical, i després novel·lista, més hilarant de la nostra època. Cada vegada que sent la paraula feminista, es fot un ‘chupito’.

60. MOSS, KATE

Durant més de dues dècades va ser Kate, the Great, les pigues del grunge i l’actitud, la top de biografia escandalosa i mirada indolent que tunejava el luxe amb el seu filtre de perillositat. En el seu favor, dir que ha sobreviscut a tot: a Pete Doherty, a la moda, als tabloides i fins i tot a Instagram.

61. NORTHERN SOUL 

L’equivalent musical a la triperia: el que altres menyspreen es pot cuinar de la manera més deliciosa. Discos ignots a l'estil Tamla Motown, de soul amb ritmes accelerats com cors trotant, ballats tota la nit al nord d’Anglaterra des de finals dels 60.

62. NORTON

També pots ser de Triumph o de BSA. Un dels pitjors llocs del món per anar amb moto va desenvolupar una nobilísima indústria motociclística que es va començar a enfonsar als 70 davant la seva homòloga japonesa.

63. PEAKY BLINDERS

Volem la sisena temporada ja. Molt a favor de Polly Gray (Helen McCrory), reialesa gitana i matriarca del clan Shelby.

64. POGUES, THE

Punk + música celta + pintes patibulàries van fer de Shane MacGowan i companyia una tripulació pirata de somni. Tenien, a més, cançons magnífiques.

65. POSTCARD RECORDS

La Motown era el so de la jove Amèrica i Postcard, el de la jove Escòcia dels 80. La discogràfica del pop cristal·lí i els balls estranys, d’Orange Juice a Josef K.

66. PUB

¿Pot un lloc significar catedral i casa alhora?

67. QUANT, MARY

Hi ha qui parla del nou home, però aquesta modista va imaginar la nova dona. Elàstica, còmoda, elegant. I, amb permís de Courrèges, una faldilla breu per als 60. La mare de Michael Caine va descobrir la minifaldilla i va dir: «No posaria a l’aparador una cosa que no pensés vendre». La generació del seu fill, i sobretot ell, ja pensava diferent.

68. ‘RAVE’

Això que persisteix a Castelló cada Cap d’Any, va sorgir a Anglaterra una mica abans. Festes rituals a l’aire lliure, en boscos o descampats davant autopistes, per menjar M&Ms d’èxtasi i ballar durant hores a tall, diuen, de resistència.

69. REGATA OXFORD-CAMBRIDGE

La primavera comença de veritat a Londres quan la carrera de rem, la més antiga del planeta (la primera es va celebrar el 1829), enfronta les dues universitats més prestigioses del Regne Unit al Tàmesi.            

70. ROSES

S’estimen tant la jardineria com a distracció tonificant que l’anomenen el ‘green gym’, i a qualsevol pati del darrere que es valori la flor essencial és la rosa. La varietat English Garden és d’un delicat color xampany.    

71. ROYAL GEOGRAPHICAL SOCIETY

Fundada el 1830, les seves sigles (RGS) estan darrere d’expedicions increïbles, com les de Darwin, Livingstone i Morton Stanley. A les seves dependències es conserva la gorreta de pell que Mary Kingsley va dur en els seus viatges per l’Àfrica.

72. RUGBI

Idiosincràtica barreja de rudesa i urbanitat que premia la solidaritat entre cavallers amb un munt de dents trencades, espatlles luxades i orelles de coliflor. 

73. SASSOON, VIDAL 

Potser el menys important és que ressuscités el ‘bob’ com a tall de cabells femení insígnia dels 60. Abans que perruquer d’estrelles va ser un nen jueu pobre de solemnitat i un lluitador de carrer contra el feixisme.

74. SAVILLE ROAD 

Carrer londinenc on es van tramar expedicions al Pol i discos patrocinats per The Beatles. I sastreria, de l’esmòquing vuitcentista a la solapa estreta mod, on se cenyien somnis i americanes a mida.

75. SELLERS, PETER

Còmic melancòlic, pioner de l’humor absurd britànic a ‘The goon show’ i carota somrient ‘swinging’. L’actor, i la persona, més divertida i trista de la història de la humanitat.

76. SETMANARIS MUSICALS

Explica Bob Stanley que a l’escola es miraven aquestes revistes com qui escolta el ‘carrusel’ esportiu. El pop és veloç i un mes pot ser una etapa geològica que deixa enrere els dinosaures. Setmana rere setmana, ‘NME’ i ‘Melody Maker’: això s’escolta ara.

77. SEX PISTOLS, THE

Sí, el punk ja existia, però ells el van convertir en un motí captivador.

78. SHAKESPEARE, WILLIAM 

La resta és silenci. O ho hauria de ser.

79. SHELLEY, MARY

La genial mare de Frankenstein. Durant l’estiu sense estiu de 1816, a la Vil·la Diodati, als Alps suïssos, juntament amb el seu company, el poeta Percy Shelley, lord Byron, Claire Clairmont i el metge Polidori, va concebre la llavor d’aquest monstre immortal fet amb trossos de cadàvers. El primer relat de ciència-ficció.

80. ‘SHOUT TO THE TOP’, DE THE STYLE COUNCIL

Cançó protesta a irresistible i accelerat ritme de soul de Filadèlfia, de The Style Council (1984). El vídeo fa explícit el recolzament del grup als miners en vaga.

81. SIR TIM O’THEO

Personatge de Bruguera creat per Raf, sovint amb guió d’Andreu Martín. Que les seves historietes triomfessin a l’Espanya de 1970 il·lustra a la perfecció el magnetisme de tot el que era anglès.

82. SMITHS, THE

El seu guitarra, Johnny Marr, va haver d’exigir al primer ministre que no li agradés la seva banda: «¡No t’ho permeto!». Des dels 80 de l’era Thatcher, als pubs, al Parlament, a les habitacions de milions d’adolescents torturats, lletres plujoses d’aquest Wilde amb tupè, Morrissey. ¡Soneu als Smiths! Uns han envellit millor que altres.

83. SMOG

Barreja de ‘smoke’ (fum de xemeneies, fàbriques i altres) i ‘fog’ (la boira del riu). En l’època victoriana, de tan irrespirable, fosca i sulfurosa la potinga es coneixia com a ‘pea soup’ (‘puré de pèsols’).

84. STIFF RECORDS

Avançada del renaixement dels segells indie impulsat pel punk. Va encapsular el significat de la new wave amb una invencible barreja de talent i excentricitat: Nick Lowe, Elvis Costello, Ian Dury, Wreckless Eric, Madness... Quina escuderia.

85. SUBCULTURES JUVENILS

Aquí se’n diu ‘tribus’, però són molt més. Objecte d’estudi acadèmic a la Universitat de Birmingham, són aquesta cosa de classe i estètica en discos, robes, posats. Del sentit de pertinença a alguna cosa.

86. SWINGING LONDON

La ‘movida’ londinenca. El ‘big bang’ juvenil que als anys 60 va transformar una ciutat grisa, circumspecta i opressiva en l’excitant decorat d’una pel·lícula d’Austin Powers. 

87. TEENAGE FANCLUB

La vella alquímia druídica de les guitarres i la melodia. Cançons com uns sols des de la plujosa Glasgow. El seu primer senzill es va titular ‘Everything Flows’ (‘Tot flueix’) i, en el seu cas, era veritat.

88. ‘TERRACES’

Grades. O febre a les grades. Tot i que a les grades es canta ‘Lolololo’ i les ‘terraces’, batusses dramàtiques a banda, poden ser una llotja pop futbolera d’himnes imaginatius i gloriosos. 

89. THAMES TELEVISION

La primera imatge de Londres que molts vam retenir era aquest fotomuntatge del Big Ben, Saint Paul i el pont de la Torre reflectits al Tàmesi sobre una xaranga de vuit notes que precedia el xou de Benny Hill. I ‘Un hombre en casa’. I ‘Els Roper’...  

90. TOLKIEN, J. R. R.

Durant generacions, la imaginació infantil no hauria sigut la mateixa sense l’aliment d’‘El hòbbit’ i ‘El senyor dels anells’. La batalla per la Terra Mitjana encara no s’ha acabat. El seu fill i marmessor del seu llegat va morir aquest 16 de gener.

91. TOP OF THE POPS

Programa de llistes de vendes pop a la tele des de 1964. El més semblant a anar a missa per a un adolescent britànic amant dels discos. El lloc des del qual Bowie  et podia assenyalar per dir-te: «Vaig agafar el telèfon, havia de trucar algú i et vaig trucar a tu».

92. TURNER, JOSEPH MALLORD WILLIAM

Taumaturg de la llum, els núvols, la boira, la pluja i el fum, va convertir els paisatges en batalles i va revolucionar l’art pictòric sense que al seu voltant a ningú semblés importar-li gaire. 

93. ‘TWEED’

Teixit de llana que va venir d’Escòcia per uniformar l’aristocràcia rural eduardiana i els primers automobilistes. Coco Chanel el va incorporar al vestuari femení i Sean Connery ens va fer entendre que vestir una jaqueta de ‘tweed’ és una manera correcta d’estar en el món.

94. TWO TONE RECORDS

Si el piano, els escacs i les banderes de meta combinaven el blanc i el negre, ¿per què la societat britànica postimperial no ho acceptava? Discogràfica que Jerry Dammers va fundar el 1979 per demostrar que era possible a ritme de ska i derivats.

95. UNDERTONES, THE

De Derry, Irlanda del Nord. Grup de punk-pop amb un cantant (Feargal Sharkey) amb debilitat pel soul al capdavant. Van facturar l’immortal himne dels nois de quinze anys ‘Teenage kicks’ (1978).

96. UNION JACK

Vermell, blanc i blau, combinats amb les creus de sant Jordi (Anglaterra), sant Andreu (Escòcia) i sant Patrici (Irlanda). Un disseny magnífic que es va començar a gestar el 1606.

97. WATTS, CHARLIE

A Mick Jagger, després de fotre-li un cop de puny a la cara: «Mai més diguis que jo soc el TEU bateria. Tu ets el meu puto cantant».

98. WINEHOUSE, AMY

Com una Ronnie Spector dolentota, va crear un ‘look’ icònic i va deixar un disc (‘Back to black’) ple d’estil, ballable i punyent, què més es pot demanar.

99. WODEHOUSE, P. G. 

Notícies relacionades

L'Imperi britànic que ens agrada

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

L’humor com a civilització. La literatura com a felicitat. El paradís espera rere les portes del jardí del castell de Blandings.

100. XTC

El tàndem format per Andy Partridge i Colin Moulding ha portat el pop a nivells de sofisticació difícilment superables sense que deixi de ser aquesta cosa màgica inventada pels Beatles.