¿Què menjarem en un Mediterrani més càlid?

Al territori de la denominació d’origen Penedès aquest any ha plogut el 40% menys que l’anterior. Al Delta de l’Ebre es produeixen menys ostres i musclos per la minva de l’oxigen a l’aigua. Les sardines migren al nord per l’escalfament. Les oliveres, fa anys típiques del sud de Catalunya, es veuen cada vegada més a l’Empordà. 

La calor i la falta de pluja del 2022 –combinats amb els efectes de la guerra a Ucraïna– han posat en qüestió la seguretat alimentària en el Mediterrani. ¿Com ens hauríem d’adaptar a les noves circumstàncies?

«Un quart de les emissions globals ve del sistema agroalimentari. Alhora, aquest sector està entre els més tocats pel canvi climàtic. I també és una de les solucions per la seva capacitat d’emmagatzemar carboni als sòls. No hi ha tants altres sectors que tinguin responsabilitat, impacte i solucions alhora», observa Sebastien Abis, expert en geopolítica de l’agricultura, que va fer una xerrada a Barcelona el 14 de setembre, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

¿Com afecta el canvi climàtic l’alimentació?

La combinació d’altes temperatures i sequera és nefasta per a l’agricultura. Tot i que la regió mediterrània sempre ha patit sequeres, el canvi climàtic les fa més llargues i extremes. 

La calor produeix més transpiració en les plantes, que necessiten més aigua justament quan n’hi ha menys, per la sequera. La calor també afecta el metabolisme de les plantes, cosa que resulta en menys fruits, amb característiques diferents (per exemple, el seu color). «El blat de moro té una temperatura òptima de creixement per sobre dels 28 graus. Però si s’arriba a 35 o 40 no produeix tant», explica Jaume Lloveras, catedràtic d’agronomia de la Universitat de Lleida. Lloveras opina que els cultius d’estiu seran els més afectats.

Encara que no hi hagi sequera, el canvi climàtic modifica el patró de les pluges. «Els cultius no tenen l’aigua quan la necessiten i les pluges torrencials, més freqüents i intenses, no permeten que la terra absorbeixi l’aigua», observa Annelies Broekman, investigadora en aigua i canvi global del Centre d’Investigació d’Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF). 

Les coses no van millor al mar. Els desembarcaments totals de les pesques mediterrànies han disminuït un 28% entre 1994 i 2017, segons un informe del 2019 del grup d’Experts Mediterranis sobre Canvi Climàtic i Ambiental (MedECC). L’estudi afirma que el 2050 més del 20% dels peixos i invertebrats marins explotats s’extingiran localment, per la combinació d’escalfament, acidificació i pràctiques insostenibles. 

¿Com adaptar el sistema alimentari?

• De l’agroindústria a l’agroecologia

«Cal revertir el sistema agroindustrial, amb directrius del mercat internacional i l’especulació, i anar cap a una agricultura orientada al benestar de les persones, que calibri el que fem amb el que el territori pot oferir», afirma Broekman. «Cal canviar de paradigma en el model socioeconòmic: l’IPCC [Plafó Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic] ho va expressar de manera dràstica ja el 2014», concorda Robert Savé, investigador emèrit de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i de MedECC. L’agroecologia tracta un sistema agrícola com qualsevol altre ecosistema, tenint en compte el seu balanç d’aigua, carboni, nutrients, etcètera. A la pràctica, un paisatge agroecològic té una diversitat de cultius repartits en superfícies petites (mosaic), amb més treball humà i menys màquines i agroquímics. El canvi de lògica també s’hauria d’aplicar al mar, amb més control de la pesca.

• Restaurar aqüífers

«Construir més pantans, basses, plantes de dessalinització o de reutilització no solucionarà el problema. Els aqüífers són els embassaments naturals que ens protegeixen de la sequera», afirma Broekman. Per a això és necessari recuperar zones humides, treure el ciment que les cobreix i deixar que els rius inundin àrees on l’aigua es pugui infiltrar.

• Menys reg

«Sense aigua no hi ha agricultura. Però fa falta més eficiència en el reg», afirma Lloveras. Broekman, al contrari, desconfia de l’eficiència. «Si millores l’eficiència, s’utilitzarà encara més aigua, incrementant la superfície de reg», afirma. Savé té una bona notícia. A les costes hi ha menys pujada tèrmica i més aigua (per les desembocadures dels rius i per la depuració de l’aigua urbana): això facilita que l’horta aguanti millor allà. 

• Cultius diferents i menys vaques 

Des d’un parell de dècades, els agricultors estan reemplaçant cultius: varietats locals de vinya, en lloc de les famoses franceses; blat i blat de moro de cicle més curt; productes de secà com garrofers o magraners, etcètera. El canvi està pendent en la ramaderia. Les vaques són unes màquines de beure aigua i menjar vegetals. «El boví serà un producte difícil de mantenir en les quantitats que tenim ara. En un món amb menys aigua i menys producció agrícola, haurem de repensar-nos quants d’aquests recursos subministrem als humans i quants als animals», constata Savé. El típic del Mediterrani sempre han sigut les cabres i les ovelles, no les vaques.

• Menys luxes a la taula 

Notícies relacionades

Setge legal a Airbnb: l’allotjament turístic a Nova York torna a l’‘underground’

Crònica des de París: el Perifèric vol ser verd

Els experts no preveuen canvis radicals en la dieta, però sí «mes sobrietat», en paraules de Savé. Això és: més proteïnes vegetals i verdures, menys llet de vaca, pollastre, be i porc més que vedella, peixos diferents del salmó o del peix blanc, i més productes de temporada i proximitat. Menjars com l’alvocat o el filet haurien de ser un luxe. 

«Podem enfrontar-nos a un paisatge desèrtic, amb més incendis, plantes totes iguals i menjar sense sabor cultivat per màquines en hivernacles. O a un altre amb un mosaic de camps, poblats per persones i una dieta basada en el local i de temporada», resumeix Broekman. La disjuntiva està servida.