El telèfon mòbil, eina per aconseguir un món millor

Sharad Sapra és, des del gener del 2014, el director del Centre d'Innovació de l'Unicef a Nairobi, capital de Kenya. Aquest és un dels 15 laboratoris que l'oenagé té a tot el planeta, en el qual treballen un total de 12 persones. No són espais físics, sinó que cada treballador desenvolupa la seva tasca des de casa seva.

«Som un petit grup de gent dedicada a les noves tecnologies amb l'objectiu d'aplicar-les al tercer sector», explica Sapra. Aquests laboratoris d'innovació van començar a funcionar l'any 2004, però «l'Unicef ha estat innovant al llarg dels últims 70 anys», matisa.

En el marc de l'últim Mobile World Congress (MWC), Sharad Sapra, que va participar en l'esdeveniment, explica de quina manera la comunicació mòbil pot contribuir a l'impuls d'un món socialment més just. Així, posa com a exemple les tres línies de treball principals que en l'actualitat desenvolupen els laboratoris d'innovació de l'Unicef, entitat de la qual Sapra forma part des de l'any 1983.

«Per un costat treballem en la informació a temps real», explica. «No ens interessa què ha passat, sinó què està passant ara mateix». Així, els tradicionals SMS dels telèfons mòbils ordinaris es tornen imprescindibles. En això consisteix Rapid PRO (també anomenat Rapid SMS), un sistema lliure i de codi obert que consisteix en l'enviament i la recepció de missatges de text. L'objectiu: que l'oenagé estigui al cas de les vulneracions de drets humans o de problemàtiques socials que tenen lloc, en temps real, en diferents parts del món.

Per exemple, a Zàmbia Rapid Pro va ser utilitzat per facilitar la comunicació entre clíniques i equips sanitaris per reduir, de manera significativa, el temps entre la recol·lecció de mostres de sang d'infants amb VIH i el resultat dels tests. A Nigèria, per la seva banda, el personal sanitari va registrar més de 13 milions de naixements a través d'aquest sistema. Segons l'Unicef, Rapid Pro és utilitzat àmpliament en el desenvolupament internacional, i diferents organitzacions han contribuït i contribueixen en l'actualitat a augmentar-ne la base de dades.

El segon eix de treball d'aquests laboratoris d'innovació són les anomenades escoles digitals. «Som conscients que, en diferents llocs del món, hi ha molts infants que no tenen professor a les escoles o que, fins i tot tenint-ne, el nivell és tan baix, que ells mateixos saben més que el mestre», explica Sharad Sapra. Perquè l'educació és un dret bàsic de la infància, l'Unicef treballa també en la promoció de l'accés a la informació i el coneixement dels infants. «Hem creat els anomenats quioscos digitals, és a dir, instal·lacions que funcionen amb energia solar i a través de les quals es pot accedir a tota la informació que un vol», continua explicant. A més a més, l'oenagé també promociona el treball i l'ajuda en xarxa, la qual cosa permet que professors de diferents llocs del món puguin donar classes a través del programa Skype a alumnes que viuen en diferents països.

«Treballem també en la inclusió de la gent jove en el món laboral», continua el director del Centre d'Innovació de l'Unicef a Nairobi. «Molts joves estan molt enfadats perquè no troben feina malgrat que han estudiat. Senten que ningú té cura d'ells i, a més a més, es tornen vulnerables, perquè poden ser explotats per qualsevol. Nosaltres intentem ajudar-los també a ells», afegeix.

És aquí on entra en joc el tercer eix de treball d'aquests laboratoris innovadors: la plataforma U-Report, que també funciona a través de SMS de mòbil i que, entre altres coses, fomenta el diàleg entre la joventut i les institucions.

«El que fem és traslladar les veus, queixes i necessitats d'aquestes persones, que ens arriben a través de missatges de text, als alts càrrecs polítics», apunta Sapra. Més de 2.000.000 de persones en 18 països del món (la major part de l'Àfrica) fan ús d'aquesta plataforma en l'actualitat.

El valor d'aquest invent està en el fet que trasllada a les altes institucions les queixes i les reivindicacions de la ciutadania. «És una manera d'incloure la gent jove en la creació dels programes dels governs», destaca Sharad Sapra. U-Report encara no està implantat a Europa però arribarà a Alemanya, França, Irlanda i el Regne Unit al llarg dels pròxims mesos.

U-Report, a més a més, va desenvolupar un paper clau a l'hora de destapar l'escàndol Sex 4 Grades («sexe per notes» o «sexe per curs»), que es va produir en diferents escoles de Libèria l'any passat. L'Unicef, en un treball conjunt amb el Ministeri d'Educació del país, va preguntar als U-Reporters de Libèria si creien que els professors explotaven sexualment els alumnes a canvi de passar-los de curs o aprovar-los els exàmens. En menys de 24 hores, unes 13.000 persones havien respost. El 86% d'elles van confirmar les sospites de l'oenagé.

Un altre exemple: l'Unicef va descobrir una plaga de plàtans a Uganda només preguntant-los als usuaris si les fulles dels arbres s'estaven tornant grogues. Aquest sistema de missatges de text també va ser utilitzat en països com Guinea, Libèria i Sierra Leone per registrar els casos de malalts d'Ebola.

Juntament amb el U-Report, un altre dels serveis mòbils més exitosos utilitzats per l'Unicef és el Rapid FTR (Family Tracing and Reunification, que significa «recerca de la família i reunificació»), una aplicació mòbil de codi obert que recull la informació de persones que es troben en una situació d'emergència humanitària, ja sigui un desastre natural o un conflicte armat. Aquesta app va començar a ser utilitzada el 2004, amb motiu del tsunami que es va produir a Indonèsia.

«L'Unicef, entre altres oenagés, està utilitzant aquesta app amb els refugiats que arriben a Europa. Molts adolescents arriben sols, sense els seus pares. El que fem és posar les seves dades en una base per registrar-los», explica Sapra. Tan sols 75 persones al món (certificades totes elles i pertanyents a diferents organitzacions no governamentals) tenen accés a aquesta aplicació mòbil. L'objectiu és que aquestes dades no caiguin en mans de pedòfils o de xarxes de tràfic de menors.

Treball en xarxa

Les previsions diuen que, a finals d'aquesta dècada, 5.500 milions de persones al món tindran accés a un telèfon mòbil. A més a més, 2.000 milions de persones (dels set que habiten el planeta) tenen menys de 25 anys i prop del 90% d'aquests persones viuen en països amb economies que estan en desenvolupament. A una edat cada vegada més precoç, els joves comencen a prendre contacte amb les noves tecnologies.

Com va expressar el director executiu de l'entitat, Anthony Lake, el 2014 amb motiu del 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants: «Les solucions [als problemes socials] provindran de noves xarxes i comunitats d'innovació que transcendeixen les fronteres per arribar a aquells que resulta més difícil prestar ajuda. I s'originen entre joves, adolescents i infants».

Els telèfons mòbils a través dels quals operen sistemes com Rapid Pro, U-Report i Rapid FTR (tots de codi obert) són Android i posseeixen una tecnologia 2G, és a dir, models barats amb un accés relativament fàcil. «No requereixen internet i col·laborar amb nosaltres és gratis», revela Sarad. A més a més, amb freqüència a l'Àfrica un telèfon mòbil és utilitzat alhora per cinc persones (l'oenagé té les dades de totes elles, així com del telèfon de què fan ús).

Tot i així, el director del Centre d'Innovació de l'Unicef a Nairobi destaca que, lluny del que es tendeix a pensar, la penetració del telèfon mòbil a l'Àfrica és del 80%. I no tan sols això, sinó que el 70% dels africans en fan ús. «A l'Àfrica per exemple, el pagament a través del telèfon mòbil està molt més implantat que a Europa -assegura-. Cada dia en aquest continent es fan transaccions per un bilió de dòlars en total». Aquesta xifra dóna una idea de fins a quin punt arriba a ser utilitzat el telèfon en aquest continent.

«Com que no tenen bancs, utilitzen el telèfon per efectuar els pagaments», afegeix Sapra, que, a més d'insistir que els sistemes de l'Unicef estan dissenyats per ser utilitzats amb mòbils barats, recorda que «els telèfons no són cars», sinó que «són les companyies les que els converteixen en productes d'alt cost».

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Però la innovació de l'Unicef no es limita tan sols als telèfons mòbils, com expressa Sharad Sapra. «Nosaltres veiem molts problemes al món i intentem solucionar-los», explica. Així per exemple, el clàssic mesurador de desnutrició infantil que es col·loca als braços dels infants va ser inventat per l'Unicef. «L'oenagé també va inventar la clàssica bomba d'aigua que ara és utilitzada a tot el món. Va ser el 1972, amb motiu de la independència de Bangla Desh», afegeix.

L'Unicef ha invertit una part del pressupost del seu fons d'innovació en invents respectuosos amb el medi ambient. És el cas d'unes compreses fetes de fibra de pell de plàtan i utilitzades a l'Àfrica, el Solar Ear (el primer carregador recarregable de piles de pròtesis auditives), un generador elèctric alimentat amb orina o unes escoles flotants, que ofereixen accés a l'educació durant tot l'any a infants de Bangla Desh residents en zones propenses a les inundacions.