'Vincles', on creixen fills i mares

Fa una dècada, quan el focus no estava tan posat en la petita infància com hi està ara, al Casal dels Infants es va apostar per treballar d'una manera intensiva amb els menors de 3 anys i amb les seves mares. Junts i separats. Corria el 2007 i es va començar a gestar el projecte Vincles des del barri del Raval; el 2008 es va posar en marxa. Fa uns dies acaba de rebre una empenta econòmica gràcies al projecte apadrinat pels germans Albert i Ferran Adrià que implica 80 restaurants de Catalunya, La Tapa Solidària, que ha aconseguit recaptar en la seva última edició 22.500 euros per a aquest programa maternoinfantil.

Uns diners que ajuden a garantir la seva continuïtat, encara que segueixen sent insuficients per atendre la gran demanda. Perquè el boca orella funciona i cada vegada són més les mares que van a l'oenagé recomanades per altres que ja han passat per allà amb els seus fills. I el context no hi col·labora: les mares joves i els nens són els col·lectius amb més vulnerabilitat.

En aquests 10 anys, Vincles s'ha anat adaptant a les noves necessitats. En un primer moment, explica Fina Pérez, responsable del projecte, estava destinat a mares del barri del Raval amb l'objectiu principal que portessin a terme una inserció laboral, cosa que ara és infinitament més costosa que llavors. «Amb el temps la població i la situació econòmica ha anat canviant i ara és més un espai on les mares es poden trobar, parlar de les seves dificultats, on les podem recolzar en la criança i on poden crear vincles entre elles», explica. O sigui, les ajuden amb els seus fills i a la vegada propicien que s'integrin amb altres dones, facin xarxa entre elles i creixin com a persones.

Per Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants, l'èxit de Vincles, el «projecte diana» de l'entitat, té molt a veure amb les tres línies de treball en què se sustenta: reconèixer en primer lloc que la mare també és dona i persona; que el nen, a més de tenir dret a l'alimentació, té dret a un temps per a ell, i que els nens han de poder entrar a l'escola amb uns nivells formatius suficients perquè puguin tirar endavant. És l'únic programa, destaca Canet, que pràcticament està implantat en totes les zones on té presència l'oenagé: al Raval de Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet, a Badalona i al municipi de Salt (Gironès).

MÉS AUTONOMIA / El programa, que aquest any acompanyarà 330 mares amb els seus fills, es desenvolupa durant sis mesos. Pérez reconeix que no estaria malament que es prolongués una mica més de temps, tampoc gaire, perquè les dones no es relaxin i puguin volar amb més autonomia, però els pressupostos de les oenagés són els que són i s'han de repartir els recursos entre les múltiples necessitats socials. Moltes de les usuàries han trucat directament a les portes de les diverses seus de l'entitat, empeses en moltes ocasions per conegudes que els han parlat del suport que hi reben, però també són vies d'entrada la derivació per part dels serveis socials o fins i tot des d'altres entitats amb les quals el Casal dels Infants treballa en xarxa. Com a tret comú, les destinatàries són dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social amb fills de 0 a 3 anys, en què la suma de factors com el baix nivell econòmic, la falta de xarxa social, la precarietat laboral i sobretot la falta d'autonomia s'agreuja quan són mares. A més, en la majoria dels casos, per no dir tots, encara que la mare tingui parella la criança recau pràcticament només en ella.

PARLAR I COMPARTIR / En els últims temps, Vincles ha sortit dels seus propis espais de treball per integrar-se més en la comunitat. Com a exemple d'això, les usuàries del Raval van setmanalment a una piscina del barri i ara començaran a fer incursions en una biblioteca. «Les mares coneixen molt bé l'entorn, però els costa sortir. Un dels objectius paral·lels que tenim és acompanyar-les perquè coneguin el barri i a la vegada siguin cada vegada més independents», explica l'educadora.

Notícies relacionades

Dones que transformen

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

¿I què fan a Vincles? Per una part hi ha activitats només per als nens mentre les dones s'agrupen i conversen del que els preocupa, de les seves dificultats, de les relacions, dels seus fills… És un temps en què poden deixar d'estar pendents dels fills i sentir-se lliures per compartir angoixes. En un altre moment de la sessió disposen d'un espai en el qual es tornen a ajuntar amb els seus fills. La millora, explica Pérez, és notable. I posa com a exemple el canvi que ha vist en Mina Arabi, una dona de 34 anys que acaba de completar el cicle de mig any amb el seu fill petit. «En el seu cas l'evolució ha sigut brutal. Ara ella ens mira als ulls, abans no. En la nostra primera reunió vaig veure una mare molt desbordada, no podia amb la situació, amb molta ansietat», rememora Pérez. La clau és poder compartir i sortir de les quatre parets, però també, incideix, saber marcar unes rutines. Ho corrobora la mateixa Mina, que segueix vinculada al casal en un altre projecte, aquesta vegada amb el seu fill gran, de 8 anys.

«Al principi pensava que només em passava a mi, que m'atabalava molt amb el meu fill, i no em feia cas i es portava molt malament. Ara ha millorat molt el seu comportament i està més tranquil i més feliç», explica Mina. Aquesta mare, com d'altres, han après en aquestes sessions que, encara que sembli una obvietat, és important portar una rutina, tant per a elles com per als nens, i que han de saber posar límits a les criatures i dir que no quan toca. També, que el que li passava a ella, els seus neguits com a mare, la seva superació diària, no eren un problema exclusiu. Acabada aquesta etapa, Mina està ara immersa en un projecte en què l'estan acompanyant a tornar al món laboral del qual es va allunyar el 2008, quan va tenir el seu primer fill. Diu que té moltes ganes de treballar, de sortir de casa, de no ser tan sols mare. Ho explica amb una serenitat i un somriure que no fluïen quan va arribar al casal, cosa que anima els responsables de Vincles a seguir amb la seva tasca. «Hi haurà mares a qui podrem ajudar i d'altres a qui no tant», diu Pérez. El que és clar és que a Mina Arabi, com a tantes dones, sí que l'han ajudat.