Quan els joves entrenen els grans

¿Quantes oportunitats ens presenta la societat en quèpersones granspuguin conversar de manera relaxada, i cara a cara, ambadolescents? Viure lluny de les àvies i els avis i no disposar gairebé ni de temps per al diàleg i l’ajuda mútua intergeneracional–més enllà de posar-se al dia del que cada un fa o té pendent fer–, és un handicap molt dignament i sàviament resolt al barri deSant Antoni de Barcelona. Ha fluït magistralment i dolçament gràcies a una iniciativa conjunta entre l’escola Salesians Rocafort i l’Equip d’Atenció Primària Sant Antoni del CAP Manso.

Professionals de la salut i de l’ensenyament han fet diana en una manera de convertirestudiants d’ESO en entrenadors de persones grans del barri. “Un dia a la setmana, aquestes senyores i senyors, veïns de Sant Antoni, venen a la nostra escola i nosaltres els ensenyem a fersenzills exercicis físicsque des del CAP ens indiquen. L’objectiu és que controlant com els fan els ajudem a millorar el seu estat físic”, explica Marc Barceló, alumne de segon curs d’ESO. Als seus 13 anys, és un dels adolescents que assumeixen l’entrenament d’aquests moviments de cames i braços, i així apoderen els més grans com a agents actius de la seva millora. Cada dos o tres estudiants es responsabilitzen d’acompanyar i supervisar un ancià en aquest progrés. La cita: els dimarts entre les 11 i les 13 hores.

‘Presents’, i molt

El projecte, que s’ha posat en pràctica per primera vegada aquest curs, va ser batejat amb el nom dePresents. “Perquè incideixen l’aquí i l’ara, on la presència de gent jove i gent gran és plena gràcies a la seva tasca conjunta; perquè el present és on conflueixen el passat i el futur, i perquè aquest projecte ha sigut un regal, un present per a tot l’equip que el fa possible –el seu motor són quatre infermeres, tres metges i una treballadora social– i per als qui s’enriqueixen amb la seva posada en pràctica”. Així ho expressa una de les impulsores i metge de família de l’EAP de Sant Antoni Manso, Ylenia García Navarro.

“Va néixer com unguany per a persones grans,però s’ha convertit en un veritablewin-win, ja que els joves estudiants consoliden un intercanvi intergeneracional que els aporta en primera persona històries, consells i l’escolta des de l’experiència i la saviesa que l’edat conrea”, afegeix l’Ylenia.

“Primer ens expliquem com ha anat la setmana, però parlem de moltes coses, per exemple, de la roba que duia quan ella era jove i la que portem ara. La meva mare també va començar a treballar molt jove, com la Rosa explica. I quan ens explica que jugava al carrer sense joguines, jo no m’imagino en la seva situació, sense res per jugar em faria falta alguna cosa”, diu Sònia Balsalobre. Té 13 anys i és, juntament amb la seva companya de classe Diana Flores, l’entrenadora de Rosa Ibáñez, una veïna de Sant Antoni, de 85 anys, que està encantada amb el programa Presents.

“Un dia a la setmana se’m fa curt”, precisa la usuària. “Això ens fa sentir molt bé. Molts de nosaltres estem sols, i jo no m’avorreixo, m’agrada molt llegir, sempre tinc un parell de llibres començats, però també m’agrada conversar. Tinc fills però viuen fora de Barcelona, també tinc molt bons veïns però aquí treballem la força del nostre cos amb els exercicis i parlem. Jo sempre els dic: si hi ha alguna cosa que no sapigueu, pregunteu-ho a la vostra àvia. He millorat molt l’equilibri amb els exercicis que fem juntes, una vintena, que després cada dia els hem de fer a casa, soles”, puntualitza Rosa Ibáñez. “Això hauria d’anar experimentant-se en molts altres llocs, perquè a més ens trobem amb altres veïns que també estan sols”, afegeix.

Col·legues joves, col·legues amb edat

“Aquests nois són una passada, com vigilen que fem els exercicis bé, que no caiguem. Són més que boníssims, m’agraden molt”. Carme Jiménez parla del Joel i el Joan, que són els seus entrenadors personals. Als seus 80 anys i ajudant-se d’un bastó, la seva fragilitat ha trobat en l’atenció d’aquests dos estudiants d’ESO un meravellós coixí. Per a la seva musculatura i per al seu estat d’ànim.

“Et donen conversa, et pregunten coses. Francament, la gimnàstica ens va molt bé, però també el fet de poder fer amistats amb altres persones del barri”, afirma la veïna. “Poder aportar alguna cosa a aquests nois és meravellós, una cosa que els ajudi a anar per la vida segurs. Jo els dic que a mi la vida m’ha ensenyat que tot el bé que fas et torna en forma de recompensa”, apunta un altre dels usuaris grans del programa Presents, el José Marín, de 78 anys, cartaginès que va arribar a Barcelona amb 14 anys.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

“Ells són els que més ens poden ensenyar, tenir-los aquí és una sort. En aquests mesos he après moltes coses del José, parlo per mi i per tots una mica, perquè en sortim beneficiats, tant com ells, perquè com que estan sols això també els ajuda”, expressa l’alumne Marc Barceló. Al final, harmonitzar malalties o dolor es pot aconseguir generant vincles emocionals, també entre joves i grans.

Màgia a l’aula, tresor al barri

Aprofitant la fórmula d’Aprenentatge-Servei (APS, www.aprenentatgeservei.org), una proposta que uneix intencionalitat pedagògica i comunitària, “hem creat aquest espai, on els estudiants se senten responsables de no acompanyar malament els exercicis de l’avi que guien. Ells, que es mengen el món, entren en contacte amb la fragilitat de les persones grans, i sorgeix una cosa màgica”, diu el cap d’estudis de secundària de Salesians Rocafort, Jordi Barberan. Teresa Callao, mestra d’ESO i batxillerat del centre, va pensar en l’exercici físic com a ganxo per combatre l’aïllament social al barri.