Alimentar-se, un dret fonamental per cobrir

Dignificar la recepció d’aliments per part dels que viuen sense recursos per poder adquirir-los és un dels avenços que les entitats socials han protagonitzat en favor del compromís ètic amb els més vulnerables.

Entregar una targeta monetària per obtenir al supermercat on tothom compra els seus aliments ha deixat enrere moltes cues a les portes dels petits locals o parròquies de ciutats i pobles a l’espera d’un lot de productes. Per nimi que pugui semblar, els actors socials de pes en la cobertura de les necessitats socials d’aliments com el Banc dels Aliments, que l’any passat va mobilitzar 17.828 tones d’articles, els preocupa la vivència i context dels que necessiten els aliments. Tant com arribar a tots ells, voldrien aconseguir que el visquin com un recolzament puntual i part d’una atenció integral que camini cap a la seva recuperació econòmica, i no com a pur acte assistencial.

Com a eixos vertebradors del repartiment d’aliments a Catalunya, els representants de la Federació Catalana del Banc dels Aliments, la Creu Roja i Càritas Diocesana de Barcelona celebraràn pròximament una jornada de debat a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, obert també a representants de l’Administració pública i a la ciutadania.

Debatran sobre la manera de transformar l’actual model fent-lo més eficaç per garantir el dret universal a una alimentació adequada, impulsant i promovent la lluita contra el malbaratament d’aliments.

La ponència inaugural, a càrrec de la professora investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’Esade Liliana Arroyo, versarà sobre el dret a l’alimentació de les persones en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). I el consultor en sostenibilitat i autor de l’informe ‘Bases per transformar el model de distribució i accés social als aliments’, Daniel Ortiz, presentarà el contingut del seu document.

Dues taules rodones abordaran els diferents models de distribució d’aliments a Catalunya. I entre les veus participants hi haurà també les d’entitats que els implementen, així com les dels que se’n beneficien.

Més enllà d’alimentar

Malgrat la seva contínua col·laboració en el dia a dia, és la primera vegada que Càritas, la Creu Roja i el Banc dels Aliments s’asseuen en una mateixa taula per intentar marcar un camí en comú. Encenen així els llums llargs per il·luminar maneres d’intervenció social que vagin més enllà d’assegurar l’aliment a totes les persones. La inserció laboral i l’atenció al medi ambient en tota mesura a aplicar, des del transport i distribució de les mercaderies, fins al reciclatge i priorització d’empaquetaments amb menys impacte en la naturalesa, passant per la lluita contra el malbaratament alimentari, també juguen el seu paper en la lliga dels aliments per a tothom.

Des del Banc dels Aliments de Barcelona, la seva presidenta, Roser Brutau, recorda en la seva presentació de la memòria de l’entitat corresponent a l’any passat, que «des del 2008 fins al 2018, el Banc va aconseguir recuperar aliments perfectament aprofitables per al consum, arribant a més de 65.670 tones acumulades en aquella dècada. La dada, en termes mediambientals, equivaldria a 3.263,37 tones de CO₂, conseqüència directa de la seva destrucció».

El recapte diari

El Gran Recapte, que aquest any se celebrarà els dies 22 i 23 de novembre i per al qual ja està oberta la inscripció de voluntaris a la pàgina web del Banc dels Aliments, va recollir l’any passat 3.094.000 quilos d’aliments a la província de Barcelona. Van participar en aquesta recollida 17.813 voluntaris, que van cobrir els 1.948 punts de recollida. A més, 7.365 col·laboradors més es van arremangar per ajudar a classificar els articles rebuts per poder ser distribuïts de manera eficaç.

El Gran Recapte és el gran altaveu que cada any desperta consciència sobre la precarietat de molts ciutadans i ciutadanes i suma esforços i solidaritat per aportar la seva contribució a la campanya. S’estima que el 25% de la població de Catalunya participa fent donacions en el Gran Recapte.

Però en la seva tasca diària, el Banc dels Aliments no deixa de celebrar, cada matí, totes les setmanes, el seu recapte quotidià. Caixes de fruita i verdura fresca procedent d’excedents agraris canalitzats a través d’un acord amb la Comunitat Europea que subvenciona tals excedents, que són aprofitats per alimentar persones sense recursos. I el Banc dels Aliments els recull, classifica i entrega o distribueix. A Barcelona ciutat ho fan entre 125 entitats.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

I amb elles, a més, el Banc no només es relaciona per entregar-los aliments. Per evitar trànsits absurds, des del Banc dels Aliments s’organitzen les trajectòries més curtes possibles. Per exemple, els sobrants del sector alimentari en mercats o supermercats, productes de consum preferent per la seva pròxima data de caducitat, es destinen a les entitats més properes a les superfícies comercials que els donen.

Perquè la lluita contra la pobresa alimentària que va veure néixer el Banc dels Aliments té, al seu torn, el propòsit de conscienciar sobre els avantatges per a les persones i per al planeta d’aprofitar i recuperar aliments. Per a això, el 1995, el Banc va crear un programa dirigit als alumnes de primària, d’ESO i de Batxillerat de totes les escoles de la demarcació de Barcelona, amb la intenció de donar a conèixer la tasca que realitza el Banc en la lluita contra la fam i el malbaratament. L’any passat es van impartir 131 conferències, a les quals van assistir 6.195 alumnes. I 1.507 estudiants van fer també 51 visites a les instal·lacions del Banc dels Aliments. Les escoles participants en aquest programa de conscienciació, que van ser 181 el 2018, van contribuir també a recollir 64.000 quilos d’aliments, i alguns dels centres van aportar també voluntaris per a la classificació dels productes recollits en el Gran Recapte.