Fer valer els nostres drets

«Tenim tot el dret que ens respectin», va rebatre l’Omar a la frase «els drets de la infància no m’interessen i, per tant, no són importants». La frase l’havia dit la Leyre, educadora, juntament amb la Sarai. Totes dues llegirien quatre afirmacions més, relacionades amb els drets de la infància, davant de les quals els nens i nenes s’haurien de posicionar. Aquesta és una de les dinàmiques que hem organitzat per preparar el Dia Universal de la Infància, un moment en què cada any ens aturem a reflexionar. Tant a les aules del Casal com al carrer amb moltes altres entitats ¿L’origen de tot? Un 20 de novembre, fa 60 anys, les Nacions Unides aprovaven la Declaració Universal dels Drets de la Infància, i 30 anys més tard, es firmava la Convenció dels Drets de la Infància. Però, ¿com fem que aquesta commemoració no es torni rutinària i buida quan molts dels drets que estem commemorant estan en paper mullat?

En el nostre cas, aquest any hem demanat als equips de cada barri que aprofundissin en dos drets. Hem gravat la dinàmica de les cinc afirmacions, i també un manifest que els nens i nenes han construït durant tot el procés. Ahir, tocava el Dret a l’Educació i el de la No-Discriminació. Els nens estaven molt nerviosos. Són de 5è i 6è de primària que venen a fer reforç escolar i treballar en equip, amb molt èmfasi en reforçar l’autoestima de cada un. Fa dues setmanes que treballen intensament el tema dels drets de la infància. Utilitzant el conte, les mateixes vivències, les històries, els diàlegs. Van tractar l’exemple de la Malala, interessant perquè una part dels nens del grup, tan divers culturalment, és d’origen pakistanès. També van parlar de pròpies experiències viscudes a l’escola, al barri...

Les educadores sabien que el manifest i sortir en el vídeo donava valor i reconeixement al treball: «Han après a posicionar-se, a no quedar-se neutrals, a construir una forma de pensament pròpia.» A consolidar el que és el bàsic: fer valer els nostres drets. És tornar als orígens del contracte social, que vam establir com a societat després dels conflictes del segle passat: defensar els drets individuals i socials, els drets de les minories, els drets de la infància. I en aquests moments, que sembla posar-se en dubte la dignitat de les persones, consolidada en els drets, és necessari que la nena i el nen sàpiguen que existeixen aquests drets, no només per a ells sinó per a tothom.

La segona frase complicava la resposta: «Penso que els nens són millors estudiants que les nenes i, per això, tenen dret a l’educació». Aquesta vegada, una nena ho va tenir clar: «No hi estic d’acord perquè les nenes poden fer les mateixes coses que fan els nens». I una altra: «Si els nens poden ser més forts, les nenes també poden ser més fortes».

La tercera frase, «l’educació ens ajuda a aprendre i, per això, és un dret molt important per a tothom», va generar dues respostes no esperades: «Hi estic d’acord, perquè amb l’educació podem conviure tots junts» i «sí, perquè amb l’educació podem fer nous amics». Aprendre és conviure, aprendre és fer relacions.

Seguia la quarta frase: «Penso que tots els nens tenim els mateixos drets, però alguns són millors que els altres». La resposta d’un nen va ser contundent: «Tots som millors en alguna cosa». I una nena afegia: «Tots som iguals, però qui es creu millor haurà de deixar de creure-ho.»

L’última frase els implicava molt, perquè fa uns dies un d’ells va compartir que havia patit assetjament a l’escola: «Quan algun company o companya és insultat a l’escola per la seva religió, el color de pell o l’origen cultural, jo actuo per parar aquesta situació». Tots estaven convençuts: «Ajudar i respectar és el millor que em donin, i a ningú li agradi que li facin això», va dir una nena. «Ningú es mereix que la insultin, sinó que la respectin», també es va sentir.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

A la nit, la Sarai i la Leyre estaven emocionades. Els nens havien construït el seu propi pensament davant de situacions que vivien a la seva pell i, confrontant-ho amb els drets, brollaven els valors que en el futur els impulsarien a actuar. Però sabien que la força ha sigut el recorregut de dues setmanes, tot un procés que s’havia de continuar construint en la seva vida. Amb frases simples de nens, fabricaven un futur diferent al barri, al país, al món.

Tenim la sort de viure el present donant suport als nens, joves i famílies –que la seva família pugui tirar endavant és un dels drets bàsics dels nens, ¡no ho oblidem! - Tothom ha de comptar amb vivenda digna, treball digne, escoles amb les mateixes potencialitats que les d’altres barris. I per a tot això, continuarem lluitant. Però el futur el tenim en elles i ells, que són l’esperança que les coses canviïn, que la desigualtat social es reduirà, es respectaran els ecosistemes i es lluitarà per l’equitat de gènere. Són els nens d’entorns precaris els que, amb els nens i nenes dels altres barris de la ciutat, construiran una altra manera de relacionar-nos. Si els deixem fer. Si experimenten la dignitat i la justícia. Si els deixem desplegar el seu esperit crític.