El poder solidari del botó verd

Dimarts de novembre a la tarda al supermercat Bonpreu del Poblenou. Francesca Fàbregas fa la comprajuntament amb el seu fill petit, el Pep. L’import total és de 32,35 euros. A l’hora de pagar amb targeta, no obstant, la Francescaarrodoneix la seva comprafins als 32,50 euros i dona 15 cèntims per a la creació d’un nou centre de neonatologia avançada a l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Sempre premoel botó verd [el d’acceptar l’arrodoniment per a la donació]quan compro. Ajudo els altres gairebé sense adonar-me’n», comenta la clienta.

Des que va començar el 2019, aquest botó verd es va prémer5,3 milions de vegades en les més de mil botigues que tenen implementat el sistema d’arrodoniment solidari a Espanya, segons dades deWorldcoo, l’empresa social que ha desenvolupat aquest sistema i que fa de mitjancera entre les oenagés i les empreses. «S’han finançat més de 340 projectes diferents i s’ha beneficiat un total de 178.000 persones», explica Anna Moragas, de Worldcoo. La pràctica dela microdonació per a una causa social guanya terreny a passos gegantins. Es va popularitzar primer en les compres ‘online’, amb l’anomenat widget solidariwidget (Ticket Master, PC Componentes, Promofarma o Hawkers, per exemple, l’incorporaven), i va saltar a les botigues físiques, una vegada superades les barreres tecnològiques per implementar el pagament als terminals.

Supermercats comBonpreu i Esclat, Condis, BonÀrea i Sánchez Romero (a Madrid), els restaurants Viena, les sabateries Querol i les òptiques Cottetinclouen l’arrodoniment solidari en els seus punts de venda. Cada un té la seva regla d’arrodoniment, en funció de l’import a pagar, i la seva forma de dur-lo a terme: en alguns casos el client accepta directament al terminal de pagament i, en d’altres, és el caixer que cobra qui pregunta al client i ho fa de forma manual. Per descomptat, durant la compra el client també pot triar no arrodonir.

Tota mena d’associacions

Bonpreu(amb 131 botigues) i Esclat (54), pioners en aquest sistema, col·laboren cada mes amb una entitat diferent. Des del febrer passat, ho han fet amb el Casal dels Infants,l’Oncolliga, l’Associació de Cardiopaties Congènites, la Fundació Impulsa, Save the Children, la Fundació ACE, Amics de la gent gran,l’Hospital de la Vall d’Hebron i la Creu Roja. Com resumeix Josep Castany, cap de relacions externes de Bonpreu, «s’han fet 3,5 milions de donatius, que sumen uns 635.000 euros i la idea és seguir. Aquesta iniciativa no té data de caducitat i el 2020 el tenim ja agendat», afegeix. «Tenim proximitat emocional amb els nostres clients. Són compradors solidaris i valoren aquestes idees», comenta Castany.

De la mateixa manera ho veuen als restaurantsViena, que han col·laborat fins ara amb laFundació Pasqual Maragall, laGasol Foundationi laFundació Ampans. «La iniciativa ‘Cèntim a cèntim’ ha sigut rebuda amb els braços oberts. Oferim al client una manera senzilla de ser solidari, integrada a la seva rutina», explica Anna Buil, directora de comunicació de Viena. «Amb transparència i sabent que el client podia consultar la recaptació o demanar el certificat de desgravació, vam aconseguir que confiés en la idea», afegeix. I sembla que optant per demanarpetites quantitats, la recompensa pot arribar a ser molt gran. En el dia d’avui, Viena ha recaptat ja més de 350.000 euros als seus 58 establiments a Catalunya i València. 

Saturació a l’hora de demanar ajuda

Demanar un donatiu cada vegada resulta més complicat per a algunes associacions i oenagés, que detecten cert cansament entre la ciutadania. «Hi ha estudis que demostren que la petició de col·laboració a la gent era saturada i amb l’arrodoniment solidari posem còmode i fàcil això d’ajudar Es una nova manera de sensibilitzar a la ciutadania i, alhora, recaptar fons, explica Arnau Bayarri, cap d’Aliances estratègiques de Save the Children a Catalunya, una de les oenagés que ha provat el sistema. «Té un gran impacte en el nivell de recaptació», diu Bayarri. La mateixa opinió tenen alCasal dels Infants, que van col·laborar amb Bonpreu de gener a març del 2019. «En aquests tres mesos es van recaptar 170.000 euros. Mai hauríem esperat recollir tants fons», confessa Raquel Ortega, directora de comunicació del Casal dels Infants.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

L’èxit de l’arrodoniment solidari és tal quediferents municipis catalans, com Olot, han mostrat el seu interès per implementar aquest tipus de pràctica a tots els seus comerços, grans i petits, per recollir fons per a projectes pròxims a la ciutadania. «De moment, no podem oferir aquest servei per qüestions tecnològiques, però esperem tenir la solució llesta al llarg del 2020», comenta Anna Moragas, de Worldcoo.

«Les empreses estan convençudes que han de fer accions de retorn social i, en el futur, estem segurs que aquest sistema creixerà, no hi ha dubte. L’empresa no fa una donació corporativa com a tal, ella posa el canal i el donatiu el fan els clients. Peròla seva imatge també se’n beneficia i ajuden a ajudar», explica Andreu Bayarri, de Save the Children. Però com recorda Raquel Ortega, del Casal dels Infants, «els diners són importants, però la visualització de l’entitat també. Els supermercats es van abocar molt en fer-nos d’altaveu». «La idea és consolidar l’arrodoniment solidari a nivell espanyol. Aspirem que aquesta sigui una pràctica quotidiana i senzilla que no ens vingui de nou. Al revés: esperem que arribi un dia en què l'estrany sigui no arrodonir al comprar», conclou Moragas.