Torres humanes que esborren fronteres

Sidibé Djakaridja i Malikie Bah (Mikel) van néixer a l’Àfrica. Sidibé ho va fer a Costa d’Ivori fa 34 anys i Mikel, a Sierra Leone en fa 27. Per a tots dos el violent context social al seu país d’origen –van veure com els va arrabassar a familiars i coneguts–, els va portar a plantejar-se una vida fora d’allà. I buscant pau i llibertat, van acabar aproximant-se a l’extrem nord africà per esquivar el mar fins a Espanya. Com tants altres joves africans, Sidibé i Mikel són herois, víctimes, supervivents, persones amb drets humans que a la seva arribada a Europa han de començar des de zero. A més de les seves llengües maternes, dialectes locals de la seva comunitat d’origen, Sidibé parla francès i Mikel, anglès. Això era tot. La resta en les seves vides al nou continent estava per escriure.

Amb l’empara del programa de protecció internacional, en la seva fase d’acollida temporal, van arribar a un centre de la Creu Roja al Maresme.  «El programa garanteix totes les necessitats bàsiques, allotjament i manutenció», puntualitza el responsable del programa de protecció internacional de Creu Roja Maresme, Ricardo Crespo. «Són de tres mesos com a mínim i sis com a màxim, i en aquest temps es treballa tot el que permet conèixer l’entorn perquè cada persona que arriba pugui desenvolupar la seva vida», explica Crespo. Es prioritza l’aprenentatge de l’idioma, i se’ls informa i deriva a llocs on poden participar d’activitats que els ajudin a socialitzar-se.

Llengua, cultura i xarxa social

Entre totes les propostes, assistir a assajos de castellers és una opció. I, vista l’experiència, una excel·lent opció, una manera exemplar de facilitar la integració d’aquestes persones arribades de cultures, països, llengües i costums diferents. «En natació, per exemple, la barrera idiomàtica ja podria ser un obstacle, però en l’activitat castellera és més fàcil. És esport, integració i coneixement de l’entorn cultural, factors superimportants per a ells», afirma Crespo. L’experiència es fa amb els castellers més pròxims al centre: Capgrossos de Mataró, però és extrapolable i una realitat en qualsevol colla castellera.

«Després d’acompanyar-los un primer dia a l’assaig, si els ha agradat, els demanem un petit compromís de continuar, ja que a més dels assajos, poden fer sortides amb el grup i així conèixer amb facilitat a gent d’aquí i començar a conformar la seva xarxa social», afegeix.

Així ha sigut la integració de Sidibé i Mikel. «Des del primer dia ja et fan sentir part del grup», afirma Sidibé. Les seves primeres sensacions després del seu primer dia d’assaig van assegurar la seva fidelitat amb els Capgrossos: «Va ser emocionant i divertit; tots són molt amables i hem viatjat per tot Catalunya: Calella, Barcelona, Girona, Figueres», detalla. «Gràcies a ells vaig començar a tenir amics. Amb la colla em sento lliure».

«Si els agrada i es troben bé amb nosaltres el notes de seguida», explica Andreu Bertran, responsable de Nouvinguts de Capgrossos de Mataró. «A més de sumar força al grup, la inclusió d’aquestes persones ens aporta una riquesa en tots els aspectes. Les seves vivències personals ens enriqueixen perquè ens ajuden a comprendre la seva superació. Són gent que ho ha passat realment malament i, a poc a poc, van tirant endavant, fins a poder portar una vida com la de qualsevol de nosaltres», afegeix Andreu Bertran.

«Mikel, a meitat de temporada es va traslladar a viure a Badalona i no podia venir tant als assajos, però no es perd cap actuació», explica Bertran. «Uns altres dos nois del Marroc, Karim i Slam –en la vintena d’edat– no s’han perdut un sol assaig des del primer dia», diu.

«Que tinguin una bona entrada assegura que continuïn venint», apunta Lara Santana, membre de l’equip que s’encarrega de l’acompanyament dels nous que arriben a la colla de Capgrossos de Mataró. «Procurem que se sentin còmodes, que estiguem per ells i que la llengua no sigui un problema. Els qui tenen especials dificultats de comunicació necessiten el recolzament de molta més gent», puntualitza.

Exemple d’integració

Fa unes setmanes, membres de Capgrossos es van reunir amb agents de l’Ajuntament de Mataró i es van oferir a col·laborar més sensibilitzant la resta de la colla sobre el passat d’aquestes persones que arriben d’altres països i poder contribuir a donar-los una millor acollida. La xarxa social per a ells és important i clau, moltes vegades, per trobar més fàcilment feina i vivenda per portar una vida autònoma. Una possible acció de la colla que està sobre la taula és que aquesta, com a entitat cultural, pugui emetre informes, com qualsevol empresa quan escriu cartes de recomanació de les persones amb qui ha treballat. Ells ho farien a favor de les persones que, en espera d’asil polític o migrades per qualsevol altre motiu, siguin membres actius de la colla castellera.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Sidibé i Mikel han trobat feina i continuen assistint a tots els assajos i diades castelleres que poden. «És com la nostra família», declara Sidibé. «A mi ser part de la colla em va aixecar la moral», afirma Mikel. «Ha sigut important per començar a entendre el català, i sobretot per conèixer gent», afegeix el jove de Sierra Leone. Tots dos són ara empleats de fàbrica, viuen cada un en un pis compartit i van obrint-se camí de manera autònoma. El seu programa d’acompanyament de la Creu Roja va finalitzar, «però per a qualsevol problema, els tenim com a referents», diu Sidibé.

I als seus mòbils, el seu grup de WhatsApp de Capgrossos és un altre gran pilar de recolzament, un pont directe a la gent i cultura local. Als seus calendaris, les diades castelleres i dies d’assaig van abraçant els seus dies amb familiaritat.