Cap a una 'Espanya 3.0' després del 20-D

Després de les eleccions europees de maig del 2014 -que van donar entrada en la política, per la porta gran, a Podem i Ciutadans-, el panorama electoral ha canviat molt i és per això que la política econòmica possible després de les eleccions del 20 de desembre vinent es veurà condicionada per les aliances electorals que es produeixin després de la cita amb les urnes.

Fer prediccions electorals en aquest marc actual caracteritzat per l'aparició de nous partits es fa difícil, però s'ha de pensar que no estem sols al món i que, a més a més, som membres de la Unió Europea i de la zona euro, i això ens condiciona molt.

L'experiència grega, en què Alexis Tsipras repeteix mandat tot i haver hagut d'abandonar les polítiques que Syriza havia promès en les eleccions del 25 de gener i que va anar revisant en tota la seva negociació amb l'Eurogrup, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, serveix per posar de manifest una cosa important: els 19 països membres de la zona euro tenen molt poc marge per portar a terme polítiques econòmiques que es desviïn de les polítiques d'austeritat que avui imperen a la Unió Europea davant la realitat dels alts nivells d'endeutament existents. Aquests no permeten polítiques expansives que accentuïn encara més els alts nivells de dèficit fiscal que ja tenen els països que no pertanyen al cinturó de països excedentaris de l'entorn alemany. S'haurà de veure si el nou Govern portuguès de coalició entre socialistes, comunistes i verds és capaç de canviar el que fins ara ha sigut una política conservadora.

Espanya està creixent a un ritme pròxim al 3%, de manera que se situa entre els països de l'Eurogrup amb més bones perspectives malgrat l'elevada desocupació que pateix,  l'atur juvenil, les creixents desigualtats de renda i el dèficit de finances públiques que té i que insufla nivells addicionals d'endeutament mes a mes.

El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, i les reformes estructurals introduïdes pel Govern conservador de Mariano Rajoy per salvar el sector bancari i adaptar el mercat de treball a les exigències de la competitivitat exportadora i turística -encara a costa d'una precarietat més gran en l'ocupació- han aconseguit que els mercats financers internacionals segueixin considerant que Espanya és un país que no presenta perills més grans per a les seves inversions. Això queda patent amb la manejable prima de risc avui atribuïda a Espanya i que no sembla que es vegi alterada per l'«amenaça separatista» catalana per la senzilla raó que a l'exterior ningú creu que una independència unilateral de Catalunya, que la deixaria fora de la Unió Europea i de l'euro, tingui viabilitat.

Això vol dir que la política econòmica a curt termini que pugui portar a terme el govern que surti de les eleccions del 20-D no es podrà separar en excés de la política fins ara seguida pel Govern de Rajoy  i escrutada des de Brussel·les i Frankfurt. El Govern, a més a més, haurà de confiar que l'entorn extern de baixíssims tipus d'interès del Banc Central Europeu, els baixos preus mundials del petroli i de les matèries primeres i la marxa de l'economia mundial que

-malgrat el seu menor creixement anunciat per l'FMI- seguirà ajudant les exportacions i el turisme i seguirà fent possible la recuperació del consum interior, la inversió i el mercat immobiliari que en els últims mesos estan prenent cos. Només en el repartiment en la càrrega fiscal i en els retocs a l'Estat del benestar, que s'ha de mantenir i sempre respectant l'objectiu de dèficit imposat per Brussel·les, hi podran haver divergències segons qui governi després del 20 de desembre.

El futur de l'economia espanyola no es jugarà, no obstant, en la gestió de la conjuntura, sinó en la capacitat amb què siguem capaços de negociar a Brussel·les i en altres organismes internacionals i en les polítiques que puguin transformar-nos en una Espanya 3.0 adaptada a les necessitats de seguir finançant l'Estat del benestar, aconseguir nivells millors de renda  i afrontar els requeriments exigits per la globalització.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

És així com el nou Govern haurà de fer avançar polítiques actives per progressar cap a una nova revolució industrial 4.0 que permeti una millor integració d'Espanya en la globalització i una millor productivitat no basada en els salaris baixos sinó en les noves tecnologies i una millor facilitat per a la creació d'empreses industrials i de serveis competitives, limitant els frens que actualment la condicionen (energia, infraestructures, educació, atracció de talents, col·laboració entre universitat i empresa, etcètera).

Però el que és essencial, i és una assignatura pendent, és la reforma de les Administracions Publiques que, en lloc d'impulsar el pas a una Espanya 3.0, mostra disfuncions de tota mena que no fan sinó frenar aquest procés amb, a més a més,  escandalosos casos de corrupció a nivell estatal, autonòmic i local.