Europa, davant la pobresa energètica

En l'última dècada, la pobresa energètica (fuel poverty) s'ha convertit en una prioritat creixent per als estats membres de la UE. Segons l'Agència Europea d'Estadística (Eurostat 2015), a la UE entre 50 i 125 milions de persones podrien estar en risc de patir pobresa energètica. Al ser per tant un problema que afecta en més o menys grau tots els estats, és inevitable preguntar-se: ¿quin paper ha desenvolupat la política comunitària per abordar aquest problema?, ¿quines mesures s'estan adoptant?, ¿estan sent efectives? Per contestar a aquestes preguntes és necessari fer una retrospectiva de com la UE ha anat tractant aquest tema durant els últims anys, des de la seva definició fins a la promulgació de mesures per quantificar-la, pal·liar-la i disminuir-la.

El més impactant és que, tot i ser un problema transversal a tota la UE, avui dia no hi ha un consens oficial europeu relatiu a la definició de pobresa energètica. En funció de la magnitud del problema a cada país, coexisteixen diferents definicions. Per exemple, a Irlanda s'entén per pobresa energètica «la incapacitat de permetre's un nivell bàsic de condicionament tèrmic dins de la llar, ja sigui per motius econòmics o per motius d'ineficiència» (Office for Social Inclusion 2007:67). A França, es considera pobra energèticament aquella persona que té dificultats per proveir-se de l'energia necessària per cobrir les seves necessitats bàsiques (Plan Bâtiment Grenelle, 2009:16). A Eslovàquia, es parla més d'establir una relació entre les despeses derivades del proveïment energètic i els ingressos d'aquella vivenda (Strakova, 2014:3). No obstant a Espanya, un dels països més afectats per la pobresa energètica, no n'hi ha actualment una definició estatal i s'han de seguir les definicions donades per algunes organitzacions no governamentals.

Ens trobem, per tant, davant d'un panorama de desemparament on no hi ha una definició oficial inequívoca de pobresa energètica, fet que deriva cap a un buit legal sobre com afrontar-la.

Malgrat això, des de fa una dècada la Unió Europea s'ha encarregat de llançar directives que, de manera implícita o explícita, toquen el tema de la pobresa energètica, encara que totes elles molt centrades a fomentar l'augment de l'eficiència energètica.

Una primera iniciativa va ser l'aprovació el 2008 del paquet de mesures conegut com a objectius 20-20-20 (millora del 20% en l'eficiència energètica, reducció del 20% en les emissions de gasos d'efecte hivernacle i augment del consum d'energia de fonts renovables al 20% per al 2020). En particular, la directiva d'eficiència energètica per a edificis és la principal norma europea dirigida a edificis en matèria d'eficiència energètica. Amb la directiva d'ecodisseny-ErP (2009/125/CE) es va instaurar a la UE un marc per a l'establiment de requisits obligatoris d'ecodisseny que apliquen als productes relacionats amb l'energia (motors, electrodomèstics, calderes, etc.) i que ha derivat en l'obligatorietat de l'etiquetatge energètic per a aquests productes. A més, el 2012, es va aprovar una nova directiva en matèria d'eficiència energètica més ambiciosa que les anteriors i que busca aconseguir nous objectius més enllà del 2020. En paral·lel, la UE ha llançat programes de finançament de projectes com Intelligent Energy Europe, centrat en actuacions per impulsar l'aplicació d'aquestes directives.

Totes aquestes mesures se centren a millorar tècnicament els productes i confien en el paper dels usuaris com a consumidors a l'hora d'aconseguir un estalvi energètic efectiu. Són solucions per a aquells consumidors que sí que tenen accés, des d'un punt de vista econòmic, a productes amb millors prestacions energètiques. No obstant, aquells que, donada la seva condició econòmica, no se n'han pogut beneficiar es troben ara en una situació de desavantatge i de conseqüent vulnerabilitat.

Per tant, s'ha vist necessari aplicar un canvi de plantejament i començar a afrontar el tema de l'eficiència energètica tenint també en compte aquella franja social vulnerable econòmicament. Com a primera iniciativa finançada on es descriu el problema de la pobresa energètica destaca el projecte EPEE (European fuel poverty and energy efficiency, 2006-2009). En aquest projecte es van analitzar les normatives i iniciatives nacionals de diferents països i es va arribar justament a la conclusió que hi ha una gran dificultat per trobar dades quantitatives consistents que serveixin per caracteritzar sobre la mateixa base la situació de pobresa energètica en cada país.

El 2011 va sorgir el portal Fuel poverty network (http://fuelpoverty.eu/) com un mitjà per informar-se i debatre sobre el tema de la pobresa energètica a la UE i més enllà.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Recentment, la UE ha llançat el seu programa de finançament de projectes Horizon 2020 Secure, clean and efficient energy per a 2016-2017. Dins del llistat de temes hi ha una crida a presentar projectes amb uns objectius que se centrin no solament en la millora de l'eficiència energètica, sinó també a establir mesures per lluitar contra la pobresa energètica donant a l'usuari final les eines tècniques i els coneixements necessaris que portin a un canvi en el seu comportament i a una millora en les seves condicions de vida. Aquest canvi de perspectiva ha d'impulsar projectes que permetin treballar amb els col·lectius vulnerables que es trobin en situació de pobresa energètica, realitzant actuacions tècniques bàsiques, de baix impacte econòmic i gran abast.

Mentrestant, és desitjable i necessari que la maquinària europea treballi per trobar les fórmules legislatives que aconsegueixin identificar, protegir i actuar contra la pobresa energètica posant, com ha de ser, l'individu al centre. Esperem que no trigui gaire.