Tres punts a millorar per escalar posicions

Una setmana a l'any, el Mobile World Congress (MWC) converteix Barcelona en la capital mundial de la comunicació mòbil. Acabada la fira, la ciutat passa a ocupar un lloc secundari al mapa de la tecnologia global, posició gens menyspresable. Segons l'European digital city index, Barcelona és la novena ciutat europea més atractiva per a les start-ups, davant de qualsevol altra al sud de París. Però les verdaderes capitals tecnològiques estan als EUA, a l'Àsia i al nord d'Europa. Per acostar-nos-hi, tenim tres prioritats: potenciar les nostres connexions, invertir en investigació i educació, i millorar les regulacions que dificulten fer negocis.

La connectivitat és imprescindible per a la creativitat i l'actividad empresarial, especialment en els sectors més innovadors. Aglomeracions com Silicon Valley ens ensenyen que les tecnologies de la comunicació no substitueixen el contacte personal directe, sinó que el complementen. Per tant, és crucial per a Barcelona l'intercanvi d'idees i persones amb altres metròpolis tecnològiques.

La ciutat pot aprofitar el seu èxit en el turisme de negocis, exemplificat per l'MWC. És preocupant que l'agenda política municipal aposti pel decreixement global del turisme. Sens dubte, s'ha de protegir els ciutadans dels costos d'un creixement descontrolat del turisme vacacional. Però Barcelona també ha de seguir atraient congressos i reunions internacionals. Un augment dels visitants professionals aportaria beneficis directes i indirectes per a la ciutat.

Barcelona també s'hauria de beneficiar de millors connexions aèries, sobretot amb l'increment dels seus escassos vols intercontinentals directes. A més, seria necessària més difusió de l'anglès, no solament en els negocis i en l'educació, sinó també en les administracions i en el dia a dia. Hem de tendir al model d'Amsterdam, on essencialment tot es pot fer tant en anglès com en l'idioma local.

La importància de l'educació transcendeix el tema de les llengües. El capital humà és el motor del creixement econòmic. Viure en una gran ciutat envoltats per veïns instruïts ens fa més productius. A més, les ciutats més instruïdes tenen més capacitat de reinventar-se i superar les crisis. Així, l'ecosistema barceloní de start-ups tecnològiques ha crescut els últims anys, malgrat una conjuntura econòmica adversa.

La investigació científica també juga un paper especial en el desenvolupament dels sectors tecnològics. La universitat de Stanford va ser fonamental en el naixement de Silicon Valley. Una altra capital americana i mundial de la tecnologia és Boston, seu d'universitats com Harvard i el MIT. A Barcelona també van junts el lideratge regional en la creació d'empreses tecnològiques i en la investigació acadèmica. Tenim les millors universitats del sud d'Europa, segons el QS World University Ranking. Incloent-hi els centres d'investigació del sistema CERCA i del CSIC, les institucions científiques catalanes (barcelonines, la gran majoria) han merescut ajudes de més de 300 milions d'euros en 10 anys del Consell Europeu d'Investigació. A llarg termini, Barcelona i Catalunya poden pujar la seva exitosa aposta per la investigació i optar a col·locar-se en l'avantguarda mundial del coneixement, al nivell de Suïssa i Anglaterra, o fins i tot dels EUA.

Un objectiu tan ambiciós requereix temps i recursos difícils de trobar en aquest moment delicat per a les finances públiques. Per sort, la tasca més urgent per a les administracions és també menys dispendiosa. Barcelona necessita un marc regulador més senzill i que faciliti més l'activitat empresarial.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Ja s'han pres amb èxit mesures per promoure les start-ups en sectors avançats com la informàtica i la biotecnologia: iniciatives com l'associació Barcelona Tech City, que acull un clúster d'empreses tecnològiques; intervencions governamentals a tots els nivells, des del municipal (Barcelona Activa) a l'autonòmic (Barcelona & Catalonia Startup Hub), passant per la inversió de l'Institut de Crèdit Oficial en fons de capital de risc.

De tota manera, millorar la regulació dels negocis és un repte pendent per a Barcelona. Els participants de l'MWC arriben a una ciutat on l'Estat prohibeix Uber i l'ajuntament sanciona Airbnb. Decisions que denoten un entorn institucional poc favorable a la competència i a la innovació disruptiva. Segons el mesurament objectiu del Banc Mundial, Espanya ocupa la posició 32 del món per facilitat per fer negocis i la 85 per obrir un negoci. Encara és pitjor la classificació de Barcelona, sisena i novena respectivament, entre les 19 ciutats espanyoles analitzades, mentre que Madrid és segona. Podem i hem de millorar, augmentant la cooperació entre els diferents nivells de govern per reduir la càrrega reguladora total i replicant les millors pràctiques observades en altres països europeus com Irlanda o Suècia.