Barcelona enamora

La menció d'una ciutat a una persona qualsevol fa que immediatament obri la carpeta al seu cervell on ha arxivat tot el que comporta aquell nom. Si dic Marràqueix, ¿què li suggereix? Si anem del més superficial al més profund, és possible que responguem primer: una ciutat del Marroc. Per a aquells que l'hagin visitat, aquesta carpeta contindrà moltíssima més informació que es referirà al que va veure, va olorar, va sentir, va aprendre… i potser el nom de l'hotel, el del guia, la població total de la ciutat, el color dels taxis, els colors de la plaça Jamaa el-Fna, el que va comprar i el que més li va agradar.

Les experiències són l'element fonamental que configura la percepció de les marques de ciutats. Si mai heu estat al Marroc, imagineu-vos que algú us diu que Marràqueix és bruta, sorollosa, que fa pudor i és insegura. Confieu que l'hagi visitat i la conegui bé. Però si descobriu que parla d'haver-ho sentit d'altres persones, començareu a dubtar de les seves apreciacions, sobretot si altres us han explicat el contrari. O sigui que, a falta de l'experiència personal, configurem les nostres percepcions en funció dels comentaris creïbles d'altres que ens puguin transmetre unes sensacions que arxivarem convenientment a la carpeta Marràqueix.

Feu l'experiment i penseu en ciutats que no hagueu visitat, per exemple, Sant Petersburg, Ciutat del Cap o Melbourne. ¿Què us ve al cap? ¿Positiu o negatiu? ¿Ganes de visitar-ne alguna? ¿Totes?

Hi ha ciutats que fa molts anys van entendre que ser cosmopolites és fonamental per sobreviure, que els visitants les enriqueixen, que convertir-se en lloc d'intercanvi i de comerç, d'art i arquitectura les millora. Les ciutats que van invertir i inverteixen en el seu urbanisme i en el seu equilibri perquè els altres s'hi sentin bé tenen una majoria d'habitants d'àmplies mires, oberts i enfocats cap a fora. Viatjants, aventurers amb ànsies de conèixer i aprendre. Tolerants i pacífics. I són aquest tipus d'habitants els que es converteixen en ambaixadors de la seva ciutat, a la qual aprecien i estimen.

En canvi, aquelles urbs que van mirar cap a dins, que van veure només el valor de la indústria i la riquesa, que van defensar el seu feu amb dents i ungles, han hagut de reinventar-se quan es van adonar que no figuraven amb tres estrelles en les millors guies de viatges ni tenien molts likes, comentaris i converses a les xarxes socials. Aquestes ciutats han produït ciutadans als quals els costa molt adaptar-se a les cultures alienes i segueixen parlant de les seves begudes, els seus menjars, els seus hàbits de viure com els millors de la terra. Viatgen buscant ansiosament el que pugui assemblar-se més a la seva terra en lloc de disfrutar experimentant. Són els que proven l'arròs a Xangai i pensen en la paella, prefereixen les croquetes al dim sum i rebutgen el menjar libanès, el coreà o el de qualsevol país de l'Àfrica. El producte d'aquestes ciutats ha sigut, normalment, la intolerància i la imposició de la seva cultura davant els altres, i les carpetes amb el seu nom no estan plenes d'experiències sinó de curiositats i anècdotes.

Barcelona és una ciutat que s'ha guanyat la seva reputació durant molts anys. No tot va començar durant els Jocs Olímpics de 1992. Els valors que han envoltat sempre aquesta ciutat s'han anat reforçant al llarg dels anys, perquè les experiències dels que l'han visitat són majoritàriament molt positives. És el que podríem qualificar com un excel·lent en satisfacció dels usuaris. Potser perquè la població té aquella convicció que el primer que hem de cuidar és els que ens visiten, i fer-los sentir la mateixa emoció que nosaltres sentim per viure en un dels millors llocs del planeta. El més important que li pot passar a una ciutat és que els seus habitants n'estiguin enamorats, i Barcelona n'és un exemple paradigmàtic. Carpetes plenes d'experiències, històries i cultura per compartir. Hem plantat i sembrat durant moltíssims anys la imatge que els que ens visiten s'emporten d'aquesta urbs i això no s'esborra, perquè la ciutat la configuren les persones que hi viuen.

Veure el món en petit

S'han alçat algunes veus que, molt a la lleugera, afirmen que les percepcions d'una ciutat es poden pertorbar per diversos factors com ara qui la presideix, per qüestions polítiques com el procés independentista, pels números que deriven de les quantitats que s'hi inverteixen o les empreses que han decidit canviar la seva seu social. Sento haver-los de contradir perquè tornen a veure el món en petit, mirant només el curt termini sense adonar-se que Donald Trump no canviarà la nostra percepció dels EUA i menys de la que tinguem de Nova York, Washington, Los Angeles o Chicago.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

La història s'escriu al llarg dels anys. Hi ha molts episodis que s'obliden, però queden les ciutats que han sigut bombardejades, que han patit atemptats terribles, que han tingut governants que no han estat a l'alçada de les circumstàncies, que s'han barallat amb els seus veïns, que han passat per dictadures i injustícies i segueixen tenint una imatge que hem configurat a base de les nostres experiències o les dels altres que puguem creure. Perquè, repeteixo, les ciutats les conformen els seus ciutadans, siguin d'esquerres, de dretes o de migcentre. Perquè les ciutats com Barcelona no es fan en quatre dies sinó amb la tenacitat de molts que, a poc a poc, han configurat una manera de ser que no s'esborra de cop perquè algú vulgui demostrar que una opció política, de govern o d'organització és millor que una altra.

I aquí va la meva frase favorita: si voleu que us estimin, estimeu-los primer. Barcelona i els barcelonins que hi vivim, fa molts anys que hem estimat els que ens visiten, ens hem preocupat de respectar-la, d'oferir el millor que tenim, i per això és una de les ciutats més desitjades del món. Continuem sent fidels a aquesta ciutat i no deixem que ens tornin a manipular.