'Welcome Barcelona'

He estat uns quants dies al Líban comprovant la situació dels refugiats que fugen de la guerra de Síria. Estem cooperant en ajuda humanitària per als desplaçats. En general, hem de puntualitzar que la idea de ser acollits a Barcelona o qualsevol altre lloc distant de casa seva no és la seva principal demanda. En un assentament de la Beqaa m'ho deia Mubàrak, un sirià de 72 anys. No té cap sentit marxar a l'altra punta del món. Ell és pagès, va abandonar les terres per por, però no vol allunyar-se per sempre de les seves oliveres i els seus ametllers. Encara que això signifiqui mala vida durant un temps. Ho veuen de la mateixa manera els seus companys Ahmed i Raixida. Quan els pregunto si voldrien emigrar, em diuen gairebé a l'uníson: «¿I què sabrem fer a casa vostra?». A més, a Síria encara conserven una filla. Des del Líban la té a tres hores de cotxe, mentre que a l'altra punta del món... No volen renunciar al somni del retorn.

Al Líban hi ha 1,5 milions de refugiats de Síria. Hi van arribar i s'hi van quedar per proximitat. No per condicions de vida (que, en general, són lamentables). A tot Europa, no arriben ni a 150.000,

i a l'Estat Espanyol, les xifres oficials estan per sota dels 100.

És obvi: el gran drama és a Síria

Notícies relacionades

Cooperació al Líban

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

i als països veïns. Estem obligats

a revisar la consigna Welcome Refugees. Potser hauríem d'adoptar el Welcome Barcelona amb què ens reben els mateixos refugiats. I ajudar aportant-los aigua potable, medecines, tendes, i tots els recursos que puguem oferir per dignificar la vida de les persones.