La tragèdia segons Ferran Adrià

En fi, que, davant tant record gastronòmic tancat, penso en algunes xerrades que vaig tenir amb la persona que més ha fet per la gastronomia d’aquest país. Em refereixo, clar, a Ferran Adrià. El crido des de la cantonada amb Bertrand i Serra i respon. Perquè Adrià sempre respon. Li pregunto per la situació i espero aquest punt d’optimisme. «No sé què passarà, no ho sap ningú. Mira Joan: com innovarem si no hi ha públic; com subsistirem si no hi ha turisme... només ens queda lluitar, perquè això no és un fracàs, això és una tragèdia». «I les tragèdies no respecten ni noms ni res». Adrià, que va convertir el món de la gastronomia en un art i va aconseguir que els diaris informessin dels seus assoliments a les pàgines de cultura, prediu que només els negocis familiars, aquells que han fet els deures o els que puguin adaptar-se al take away podran superar aquesta crisi. «Almenys, el mes de gener de l’any passat va ser bo, però aquest hem començat fatal. No puc obrir ni el nou projecte del Bulli, ni Albert el Tickets... Això sí, continuaré lluitant». Doncs això, que la cosa està molt malament, però estic segur que les idees de Ferran Adrià seran clau per reactivar el sector quan desaparegui aquesta maleïda pandèmia.

Molt sofriment

De restauració en parlo també amb el president de l’Acadèmia de Gastronomia, Carles Vilarrubí. Va anar a La Venta. Un d’aquests restaurants que sempre està ple, on sempre es menja bé i on sempre et trobes amb alguna cara coneguda. A l’entrar saludo Lluís Vinyes , copropietari i persona optimista per naturalesa. M’explica el que pateixen amb un sol servei al dia. Vilarrubí, al marge de comentar la situació del Barça, m’explica les iniciatives que han impulsat des de l’Acadèmia i la pressió que exerceixen sobre l’Administració perquè posi les condicions necessàries per activar el sector de manera viable i responsable. Els polítics haurien de prendre nota. Al sortir, observo el publicista Toni Segarra amb la seva família. Imagino que estarà més enfeinat que mai. Expliquen que els del Sabadell no fan cap moviment sense consultar-li res sobre l’estratègia de marca del banc. Així que amb tant canvi i rumor...

Potència ‘influencer’

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

El pòdcast d’EL PERIÓDICO | S’incrementa un 15% la delinqüència a Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat

Dijous vaig veure a Instagram que la Food Stylist @lauraponts o Laura López estava dinant al Bar Omar de Barcelona. Vaig anar cap allà amb l’esperança que em transmetés aquesta dosi d’optimisme setmanal. I així va ser. La Laura és tan directa i sincera com entusiasta. «Jo tinc més feina que mai». I no és per a menys, perquè aquesta dona que no ha estudiat fotografia ni estilisme, i que fa fotos amb el seu iPhone i sense filtres, s’ha convertit en l’influencer més reconeguda del sector de la gastronomia. No hi ha foto que pengi que no tingui un mínim de 100.000 m’agrades reals. Reals de veritat. No comprats. O sigui, que les empreses i els xefs la persegueixen.

Nando Jubany pot donar proves d’això, ja que amb la seva ajuda va sumar més de 150.000 visualitzacions durant el confinament. No obstant, la Laura, que és pencaire per naturalesa, és molt conscient de com de malament ho estan passant els restaurants, i per això no té cap problema en anomenar alguns dels seus preferits. El Petit Comité, el Gresca de Rafa Peña, o l’acabada d’estrenar Taberna Noroeste del Poble Sec. Segueixin-la. Val la pena. ¡Ah! Si passen per Ponts, visitin la Cansaladeria Vilalta de la seva mare. ¡Bon profit!