La gestió metropolitana dels boscos: economia circular i construcció en fusta
L’AMB impulsa polítiques de gestió forestal per prevenir incendis i reduir la petjada de carboni
La metrópolis de Barcelona cuenta todavía con 17.000 hectáreas de bosques. Y esto supone que el 52% del territorio sigue estando formado por espacios naturales. La gestió d’aquests boscos és una prioritat per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que està impulsant l’aprofitament de la fusta per fomentar la construcció amb aquest material ecològic i per promoure l’economia circular.
Infraestructura verda metropolitana
Gran part de la massa forestal de la metròpolis es troba als massissos muntanyosos del litoral i prelitoral: als parcs naturals de Collserola, de la serra de Marina i del massís del Garraf i l’Ordal; i les muntanyes del Baix Llobregat. A més, els parcs metropolitans compten amb prop de 30.000 arbres que exerceixen com a connectors verds entre els espais naturals i el teixit urbà.
Es treballa en la recuperació i millora dels rius Llobregat i Besòs, de la serra de Marina o del conjunt de parcs urbans de la Xarxa de Parcs Metropolitans (XPM).
Amb la gestió dels boscos metropolitans s’aconsegueixen diversos objectius, com són lluitar contra el canvi climàtic i estimular la indústria de la fusta. El desplegament d’aquesta nova estratègia de la fusta per part de l’AMB té una visió transversal, metropolitana i multidisciplinària que abasta totes les fases: ja sigui la planificació territorial, la gestió integral dels parcs i platges, o la construcció de calderes de biomassa que facin servir fusta de proximitat.
Actuacions forestals
Inversió de 400.000 euros per als arbres i àrees verdes
L’AMB ha engegat el Programa metropolità d'actuaciones fortestals (PMAF) dotat amb un pressupost de 400.000 euros anuals (2023 i 2024) per portar a terme el treball de manteniment en aquestes àrees verdes.
Amb aquests recursos, els municipis de l’àrea metropolitana podran fer la posada a punt dels seus boscos de cara a prevenir incendis: arreglar camins forestals, millorar o col·locar rampes per a la sortida de fauna en cas d’incendi, i crear, mantenir o millorar franges de protecció. Una altra mesura necessària per prevenir el foc i poder extingir-lo abans i millor és la creació i posada a punt de dipòsits de capacitat reduïda i hidrants, per recollir aigües pluvials in situ com es feia fa temps.
Construcció d'edificis amb fusta
La fusta constitueix un element ecològic i sostenible que s’està fent servir ja en la construcció d’edificis i equipaments municipals, cosa que redunda, també, en la reducció de la petjada ecològica.
Es calcula que per cada metre quadrat de fusta que s’utilitza s’evita l’emissió a l’atmosfera d’aproximadament una tona de CO2.
La apuesta por la arquitectura y la construcción sostenible es una de las líneas de actuación del ente metropolitano. En cifras, se estima que el uso de madera en la edificación podría reducir un 55% las emisiones de CO2 y un 61% del impacto ambiental.
Segueixen el model d’èxit de l’Edifici PISA de Cornellà
L’ús de la fusta en la construcció de l’Edifici PISA de Cornellà de Llobregat ha valgut al projecte diversos premis arquitectònics nacionals i internacionals per la seva innovació, sostenibilitat i la introducció de criteris d’inclusivitat en el disseny d’aquest bloc de vivenda pública.
Partint d’aquest cas emblemàtic i d’èxit, l’AMB està construint els tres primers equipaments públics fets amb estructura de fusta dins la metròpolis de Barcelona.
Equipaments innovadors i sostenibles a la metròpolis
Arxiu Municipal
de Ripollet
Actualment està en construcció i podria finalitzar-se durant aquesta tardor.
Guarderia El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts
Actualment està en construcció.
Ampliació de l'Institut de Tiana
S'està ampliant seguint aquest sistema constructiu més ecològic i sostenible.
Aventatges i beneficis
La construcció amb fusta suposa diversos avantatges i beneficis respecte a la utilització de materials com el formigó:
- La innovació, ja que es tracta d'un sistema constructiu prefabricat que suposa un control més gran de l'obra i una optimització del temps d'execució.
- La descarbonització o reducció de la petjada de carboni durant els treballs, ja que es fa servir material reciclat i reciclable, més sostenible.
- La regulació tèrmica, és a dir, té molta capacitat de reflectir la radiació solar i, en conseqüència, no acumula tanta calor com un edifici de formigó.
- L'impuls al producte nacional o de quilòmetre 0, ja que la majoria del material emprat prové de boscos estatals. D'aquesta manera, l'AMB afavoreix el mercat nacional i minimitza la petjada de carboni del transport.
Energia alternativa
Calderes de biomassa en escoles i poliesportius
Aquest hivern l’AMB posarà en funcionament un total de 5 calderes de biomassa en municipis de les muntanyes del Baix Llobregat,
- Pallejà: a l'Escola Àngel Guimerà.
- Sant Climent: al poliesportiu municipal.
- Corbera de Llobregat: a les dependències de la policia municipal, a l'edifici de promoció econòmica i a l'OAC.
- Sant Boi: a l'escola, poliesportiu i vestidors del camp de futbol de la Parellada.
- Torrelles: a l'Escola Can Coll i a l'Escola Bressol Serrallet.
D'aquesta manera s'assoleixen tres objectius:
1 Potenciar la gestió forestal de les muntanyes del Baix Llobregat.
2 Impulsar les energies renovables en un procés d’economia circular i de reaprofitament.
3 Optimizar els recursos econòmics públics.
Les calderes de biomassa constitueixen una xarxa de calor que subministra energia per tenir aigua calenta i posar en marxa les calefaccions d'aquests equipaments.
Cabres i ases per mantenir la vegetació a ratlla
El projecte AgroForAdapt
Para promover los sistemas agroforestales y adaptarse mejor al cambio climático en el sector agrario y forestal, se ha puesto en marcha el proyecto AgroForAdapt. El AMB, como socio del proyecto, actuará en la Finca de Can Colomer, entre Sant Climent de Llobregat y Gavà. Cuenta con 162 hectáreas donde se llevarán a cabo actuaciones forestales y pasto extensivo mediante una cooperativa de la zona que tiene cabras y asnos.
Premi a la gestió
Tota aquesta estratègia metropolitana de gestió dels boscos i de la fusta ha coincidit amb el certamen de la Ciutat Europea del Bosc 2022, un premi atorgat per l’European Forest Institute (EFI) a l’AMB per la bona gestió i conservació dels espais naturals. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’EFI amb el suport de l’AMB, de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i de diferents centres d’investigació: l’IAAC, el CTFC, el CREAF i el Parc de Belloch.
Al llarg d’aquest 2022 s’han organitzat diferents actes i conferències científiques relacionades amb la gestió forestal, en els quals han participat més de 300 científics i tècnics de tot Europa i del món.
Tots els detalls sobre el Programa metropolità d'actuacions fortestals (PMAF) es poden consultar en aquest enllaç:
Publicat a EL PERIÓDICO el 10 de novembre de 2022
Text: Núria Bonet
Producció: Estela Piñeiro
Contingut elaborat amb la col.laboració de:
Built with Shorthand