L’artificialització de la costa amenaça les platges metropolitanes

Les platges són els espais naturals més utilitzats de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb més d’11 milions d’usuaris anuals. No obstant, durant els últims anys, la pèrdua de sorra i els canvis que ocasiona en la morfologia del litoral han provocat una situació d’especial vulnerabilitat per a la costa, afectant tant els ecosistemes com l’ús recreatiu de les platges. I és que, respecte a l’estiu del 2023, la superfície de sorra ha disminuït en un 20%, xifra que suposa fins a 50 metres menys d’amplada en alguns casos. El Baix Maresme és la zona més afectada, especialment Montgat, que en només deu anys ha vist com les seves platges desapareixien pràcticament per complet. S’han vist molt afectades la platja de les Roques i la platja de les Barques, on només queden alguns romanents de sorra i amb prou feines cap servei.

Una de les principals causes d’aquesta pèrdua de sorra és l’artificialització de la costa, derivada de l’activitat humana. El litoral metropolità és la zona més densament poblada de Catalunya, i hi coexisteixen grans estructures com ports comercials i esportius, línies de transport i carreteres, una dessaladora, col·lectors d’aigües residuals, espigons, passejos marítims i altres edificacions en primera línia de mar. Aquestes alteren greument la dinàmica natural de les platges, impermeabilitzant-les i dificultant els processos de regeneració de sorra. El port de Barcelona i el dic del riu Llobregat, per exemple, actuen com a barreres que bloquegen el transport de sediments des del delta cap a les platges. D’igual manera, la canalització de les rieres i la construcció d’embassaments com el de la Baells, afecta directament la dinàmica natural del riu, atrapant els materials que naturalment renovarien les costes.

Des del 2020, la secció de cartografia de l’AMB elabora estudis d’identificació dels perfils topobatimètrics de les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta de «radiografies» realitzades amb una embarcació des de la qual es prenen mesuraments fins als 30 metres de profunditat i en una franja de 400 a 500 metres de distància des de la línia de la costa. Permeten saber la superfície de la platja submergida, conèixer el volum de sorra que hi ha dins del sistema i preveure l’evolució de les platges. Els resultats de la primera campanya de mesurament, realitzat al litoral nord fa quatre anys, van determinar que existeix un pendent que arriba gairebé als 20 metres de profunditat i descendeix des de la línia de costa fins a 400 metres de distància en línia recta. El litoral de Sant Adrià de Besòs té una profunditat de 18 metres a 300 metres de distància respecte a la primera línia de mar. A Badalona, aquesta rampa és molt més pronunciada, de manera que a menys distància ja trobem més profunditat: 20 metres de profunditat a 300 metres de l’espigó del port de Badalona. I a Montgat, el fons marí és més suau i la rampa submergida és menys inclinada, però parteix nivells més profunds en la primera línia de costa. Té una profunditat de 10 metres a una distància de 500 metres, partint de la línia de costa. Aquestes diferències tan notables no només evidencien l’enorme regressió de sorra en algunes platges, sinó que implica un impacte més gran de les onades a la costa, més vulnerabilitat per als hàbitats marins i la biodiversitat, i dificultats d’accessibilitat al mar per a banyistes i embarcacions.

Per això, és imperatiu que es continuïn desenvolupant estratègies que promoguin la protecció i estabilització de les platges mitjançant actuacions basades en la naturalesa, essencials, no només per a la qualitat de vida dels ciutadans, sinó també per a la salut dels ecosistemes que sostenen.