Impuls metropolità a l'alimentació sostenible

En els 636 km² que constitueixen l’àrea metropolitana, hi ha terra agrícola on es pot cultivar, com per exemple el Parc Agrari del Baix Llobregat, la serralada de Marina o Collserola, però aquest territori està dotat, també, amb infraestructures per captar aigua i proveir els camps de cultiu, com la conca del riu Llobregat o l’aqüífer del Besòs; amb infraestructures per gestionar els residus i fer possible el reciclatge, i amb polígons industrials dedicats a la indústria agroalimentària.

En aquest sentit, l’AMB vol incorporar la perspectiva d’un sistema alimentari sostenible al conjunt dels seus serveis i les seves polítiques. D’altra banda, es vol conscienciar la ciutadania sobre la importància d’una dieta equilibrada, saludable i sostenible, que, a més, sigui accessible a totes les butxaques. I, en aquest sentit, la dieta mediterrània és la que millor respon a tots aquests requisits: amb productes locals frescos i estacionals, es tracta d’un model pròxim i fàcil de seguir.

L’AMB, a més, ja fa temps que aposta per l’economia circular, és a dir, per una estratègia per transformar els models de consum que ha de permetre reduir la petjada de carboni i millorar la competitivitat del teixit econòmic metropolità.

Per materialitzar aquests objectius, l’AMB disposa del Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2030, una eina que està sent útil per analitzar i tractar el sistema alimentari a la metròpolis de Barcelona.

En concret, es tracta de 32 accions que es recullen en set eixos d’actuació.

1Governança transversal i multiescala de les polítiques públiques alimentàries.

2 Coneixement, comunicació i estratègies a mitjà i llarg termini a favor de l’alimentació sostenible.

3 Ordenació territorial, el planejament urbanístic i en infraestructures que vagin en línia amb la importància del sistema alimentari.

4 Incentivar la producció alimentària sostenible.

5 Facilitar la distribució i comercialització d’aliments de proximitat, ecològics i de circuit curt; així com evitar el malbaratament i les pèrdues d’aquests productes.

6 Promoure dietes saludables, sostenibles i accessibles entre la ciutadania

7 Desenvolupament d’un programa d’activitats vinculat a la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible.

El context no és fàcil: la guerra a Ucraïna ha desencadenat una escalada de preus per als productors que s’ha traduït en un augment del cost de la cistella alimentària. I és precisament en aquest moment advers, en què sembla que comprar productes frescos i saludables és un luxe a l’abast d’uns quants, que l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB vol promoure la sostenibilitat integral –econòmica, ecològica, social i cultural– dels sistemes alimentaris locals i la transició cap a sistemes sostenibles.

D’aquesta manera, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar, el setembre passat, les bases generals reguladores per atorgar subvencions als municipis metropolitans per al foment d’activitats econòmiques vinculades a l’alimentació sostenible.

Al desembre es va obrir la convocatòria per sol·licitar les subvencions i al gener els municipis podran presentar els seus projectes concrets. La convocatòria compta amb una dotació de 150.000 euros per al 2022 i de 200.000 euros per al 2023.

Amb aquestes subvencions es volen impulsar i consolidar projectes dels ajuntaments metropolitans que treballin en l’àmbit de les polítiques alimentàries. També es volen afavorir les polítiques de desenvolupament local que incideixin en les activitats de producció, distribució, transformació i consum de productes de proximitat, sostenibles i agroecològics. La reducció del malbaratament alimentari i la promoció del reaprofitament i de l’economia circular són altres línies d’actuació valorades.

A més, la promoció de la venda directa, els circuits curts de comercialització, la creació de noves infraestructures o la recuperació de terres en desús són altres actuacions susceptibles de rebre aquestes ajudes de l’AMB.

L’actuació en xarxa és sempre més poderosa. I, sota aquesta premissa, el projecte europeu FOODCLIC busca la cooperació entre diversos agents del continent, tant públics, com científics, com procedents del sector privat, per facilitar l’intercanvi de coneixement i de solucions en l’àmbit de l’alimentació sostenible.

L’AMB participa en aquest projecte, que es va iniciar el setembre del 2022 i que està orientat a la recerca per identificar, capacitar i reforçar les xarxes d’actors que poden afavorir les polítiques alimentàries locals i regionals. També participa en el projecte un altre partner estatal, el centre de recerca privat IRSI-Caixa.

Així, s’espera aconseguir un mapatge d’actors i actuacions en matèria de polítiques alimentàries i desenvolupament de mecanismes i eines que facilitin que des de cada regió o ciutat es pugui actuar de manera integrada i transversal. El pressupost està dotat amb més d’11,18 milions d’euros, finançats per la UE, dels quals 739.125 euros corresponen a l’AMB.

El Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat representen dos elements clau en l’organització alimentària de la metròpolis de Barcelona. Disposen de terra agrícola per cultivar i, en el cas del Parc Agrari, el riu Llobregat inclou infraestructures de regadiu i de captació d’aigua essencials.

En el cas de Collserola, el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) reconeix àrees prioritàries per a l’agricultura i la ramaderia. A l’anomenat pulmó verd de Barcelona, s’estan impulsant projectes amb una dotació de prop de 200.000 euros anuals, gestionats pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Entre els programes, destaquen Alimentem Collserola que, dotat amb 45.000 euros anuals en el període 2021-2024, dinamitza la transició agroecològica. D'altra banda, del Contracte agrari de Collserola (CAC) es desfà del pagament de subvencions destinades a financiar gastos que tinguin com a objectiu l'aportació de serveis ecosistèmics en el parc, mitjançant l'actividad agropecuària, amb 75.000 euros anuals desde 2022.

Per la seva banda, el Parc Agrari del Baix Llobregat, amb la seva situació estratègica a l’àrea metropolitana de Barcelona i els seus cultius d’horta i fruiters, és un punt de proveïment fonamental d’aliments per a les ciutats que l’envolten. D’aquesta manera, es contribueix, també, a reduir la petjada ecològica dels aliments.