Les 'foques connectades' busquen descobrir què les està matant

La població de foques a Escòcia està baixant considerablement (en algunes zones, les comunitats d'aquests mamífers s'han reduït fins al 90% en només 10 anys). No se sap exactament el perquè: pot ser l'escalfament global, però també moltes altres accions. Per obtenir la resposta, la Universitat de St. Andrews, en col·laboració amb la GSMA, Vodafone i Huawei, estan instal·lant sensors en foques per determinar què passa realment.

“De moment ja tenim unes 25 foques connectades”, explica al Mobile World Congress Bernie McConnell, responsable del departament d'investigació de mamífers marins de la Universitat escocesa de St. Andrews. Aquesta ‘foca connectada’ és una de les estrelles de la fira, i és un bon exemple de com la tecnologia mòbil i la internet de les coses i el 'big data' es poden aplicar també en qüestions relacionades amb la naturalesa: són foques, però podrien ser qualsevol altra mena d'animals.

El projecte d'investigació del perquè de la desaparició de les foques durarà cinc anys, i actualment està acabant el segon exercici. Incorporar els sensors a les foques és una part d'aquesta anàlisi, i les seves valuoses dades serviran per treure conclusions i actuar.

A la pràctica, el que han aconseguit és crear un petit dispositiu amb antena que s'enganxa (literalment) al cap de la foca, on no la molesta. Aquest dispositiu compta amb una sèrie de sensors ("es poden incorporar fins a 15 sensors diferents, depenent de les necessitats: acceleròmetres, termòmetres, baròmetres, GPS...") que mesuren tota l'activitat de la foca: el recorregut, on es para, a quina profunditat neda, on s'atura per menjar...

“No només es pot saber exactament què fa la foca, sinó també què passa al seu entorn: sensors de temperatura de l'aire o l'ambient, salubritat de l'aigua, etcètera”, anuncia l'investigador. Quan les foques surten a la superfície, aquestes dades són enviades gràcies a l'antena que porten incorporada, i després són processades per classificar-les. "Ara hem d'analitzar les dades bé per saber com actuar", afegeix.

ANÀLISI

Notícies relacionades

Rècord de presència catalana al MWC Barcelona 2024

¿Què hem vist al MWC?

De moment, les dades recollides apunten a tres possibilitats que han de ser analitzades amb precisió abans de treure conclusions. Una d'elles apunta als molls: l'acció humana està desplaçant les colònies de foques. Per l'altra, es tem que les foques rebin ara més atacs d'altres animals i que, al tenir una vida de més perill, hagi baixat la reproducció.

No obstant, la teoria que més entitat té és la que sosté que les foques estan morint enverinades. Es tem que alguna de les algues de què s'alimenten les foques (o que consumeixen els crustacis que després són ingerits per aquests mamífers) està desenvolupant una sèrie de toxines letals per a les foques, i que aquesta és la principal causa de la caiguda de la població. "Encara és aviat, però sembla la teoria més creïble", afegeix l'investigador.