Barcelona, en el centre de la revolució mòbil

Cables, pantalles plegables i teclats físics rudimentaris. El 2006 els telèfons mòbils eren a punt de viure una transformació sense precedents. Va ser llavors quan el Mobile World Congress (MWC) va aterrar a Barcelona, trobant la que ha sigut casa seva durant 16 anys i que ho continuarà sent almenys fins al 2030. La presència de la fira tecnològica global més important ha donat a la capital catalana una posició privilegiada per presenciar una revolució mòbil que ha anat del món abans de l’iPhone a realitats virtuals paral·leles.

El 2006 el mercat de la telefonia mòbil era diferent del d’avui. Després d’anys limitats al sector militar o les grans fortunes, tenir un dispositiu era una cosa habitual. Es calcula que llavors hi havia 2.157 milions d’usuaris al planeta, molt lluny dels 5.310 actuals, que suposa gairebé tres quartes parts de la població mundial. Tanmateix, es tractava de telèfons petits, compactes i bàsics. La multinacional finlandesa Nokia dominava el sector amb mà de ferro.

La revolució de l’iPhone

Tot això canviaria l’any següent. A San Francisco, a més de 9.500 quilòmetres de Barcelona, Steve Jobs presentava davant una audiència al·lucinada l’iPhone, el mòbil intel·ligent que per primera vegada portava el potencial d’un ordinador a la teva butxaca. Aquest «producte màgic», com el va descriure el cofundador d’Apple, permetia navegar per internet a través d’una pantalla tàctil, dues innovacions llavors inaudites i que des d’aleshores han sigut assumides com a dogmes per la indústria.

La irrupció de l’iPhone va ser molt més que l’invent de l’any, segons la revista ‘Time’, i va transformar per sempre la telefonia mòbil. Tot i que als 90 ja hi havia dispositius intel·ligents, cap ha estat tan influent com el d’Apple. El 2007 es va presentar en societat Android, el sistema operatiu de codi font obert que abraçarien múltiples fabricants i desenvolupadors i que és el més utilitzat en l’actualitat, amb una quota de mercat de gairebé el 70%. Propietat de Google, la seva arribada va agilitar definitivament la normalització de l’‘smartphone’.

Connexió massiva

Tots aquests canvis en la telefonia no haurien tingut lloc sense una arquitectura de telecomunicacions en quèl sustentar-se. La connectivitat ha estat sempre l’eix central del Mobile. Si el 3G va permetre que els mòbils poguessin accedir a internet, el 4G va accelerar la velocitat de la transmissió de dades fins a noves cotes i el 5G comença a desplegar una connexió massiva i simultània de dispositius. Per això hem passat de poder intercanviar missatges per tot el món de forma instantània a sentir música o veure sèries en màxima qualitat i a temps real.

Flipapic.twitter.com/CQneNBjl4K

— Carles Planas Bou (@carlesplb) 30 de noviembre de 2021

Al llarg d’aquests 16 anys a Barcelona, el Mobile ha deixat de ser una fira sobre la tecnologia mòbil per orbitar al voltant dels múltiples fronts que ha obert la creixent digitalització de les nostres societats. Així, s’ha ampliat el congrés a tota mena d’innovacions, des de l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en camps com la salut, l’educació o les finances a l’exploració de la realitat virtual. Ja el 2016, el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va viatjar a Barcelona per evangelitzar sobre les oportunitats econòmiques que obren aquests mons paral·lels. Sota el terme marketinià de metavers, paraula de moda en la indústria, hi ha la promesa sobre el suposat futur d’internet.

Tecnologia com a camp de batalla

Notícies relacionades

El Mobile World Congress es queda a Barcelona amb vocació de permanència

El ‘big bang’ de la realitat virtual: el negoci ha explotat

Any rere any, el Mobile ha presenciat una evolució tecnològica que també il·lustra canvis d’àmbit mundial. El 2006, els fabricants de mòbils més importants eren Nokia, la nord-americana Motorola, les coreanes Samsung i LG i la suecojaponesa Sony Ericsson. Avui dia, el mercat està liderat per Apple i Samsung, seguides per les xineses Xiaomi, Huawei, OPPO i Vivo, amb un pes que ha anat creixent.

La presència i rellevància de les empreses asiàtiques en el congrés tecnològic de Barcelona ha anat creixent en paral·lel a aquesta tendència, reflex que la innovació en les telecomunicacions s’ha convertit no només en un camp de batalla econòmic entre els Estats Units i la Xina, sinó també sobre el model social que modela la tecnologia. És en aquesta pugna entre un capitalisme extractivista que comercialitza amb la nostra privacitat i un sistema de control orwel·lià que la suprimeix que la Unió Europea (UE) es posiciona com alternativa de protecció de dades. El Mobile també projecta aquesta problemàtica creixent.