Entrevista
John Hoffman: «Els assistents estrangers no diuen que van al Mobile, sinó a Barcelona»
El conseller delegat de GSMA, organitzadora del MWC, elegit Català de l’Any 2022, defensa el model publicoprivat que ha permès perpetuar la fira a la capital catalana
John Hoffman, conseller delegat de GSMA, l’organitzadora del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, just després de rebre el premi Català de l’Any, atorgat per EL PERIÓDICO, es mostra satisfet després de retenir a la capital catalana l’esdeveniment almenys fins al 2030 i, amb moltes probabilitats, de manera permanent. Convertit en ambaixador de la ciutat, de la qual canta excel·lències, avisa també del risc de caure en la complaença: «No s’ha de donar res per fet», avisa.
Segons el seu judici, quins són els actius més grans de Barcelona
És una ciutat molt acollidora i amb capacitat de treballar conjuntament. Aquests són el seu principals actius. I l’acord de renovació aconseguit és un benefici mutu. No només prenem, sinó que volem construir de manera conjunta.
¿Es pot considerar que la fórmula publicoprivada és un cas d’èxit?
Penso que ha sigut una fórmula molt exitosa. Quan vam arribar al principi érem només un esdeveniment. Era una ciutat amb molta infraestructura, accessible, amb hotels, bons transports.... Llavors vam crear la fundació Mobile World Capital Barcelona, que s’ha convertit en una potent associació publicoprivada i que acaba de complir 10 anys. Com a llegat vam passar d’un compromís d’una setmana a tot l’any. La gent ve a Barcelona, la veu i vol tornar-hi.
¿Va ser difícil arribar al nou contracte que allargar l’associació fins al 2030 i més enllà?
No. Va ser una negociació molt curta perquè sabíem que les dues parts volíem trobar un camí per seguir i arribar a un acord. Inicialment parlàvem sobre un termini i sempre ens preguntaven si es renovaria, què es faria després de la data establerta com a límit... I finalment vam tancar un acord que té un termini, però que també es pot estendre automàticament per sempre. I mentre sigui beneficiós per a les dues parts es podrà seguir, però també es dona l’oportunitat de poder dir que no se segueix.
Però, ¿serà el 2030 un límit?
És només l’inici d’un nou termini i després es pot renovar cada any de manera automàtica llevat que una de les parts digui que no vol continuar.
¿I què pensa que pot passar?
Penso que, mentre les dues parts vegin valor en la continuïtat, se seguirà.
¿Hauria sigut possible la solució aconseguida sense una col·laboració publicoprivada?
No hauria sigut possible.
¿I com funcionava fins a la creació de la fundació el 2012?
Fins al 2012 érem només un client. Veníem aquí, llogàvem espais... No era dolent. Era com qualsevol altra fira o esdeveniment, però volíem fer més. Volíem passar de només una setmana a tot l’any. I vam trobar la manera de fer-ho.
¿Guanyaran pes altres indústries diferents del mòbil a MWC?
Sí, l’internet de les coses i el ‘big data’, juntament amb la indústria manufacturera, els transports, el ‘fintech’ i veurem com el focus es desplaça cap a les activitats verticals.
Vostè ha dit que menys de la meitat dels assistents al MWC pertanyen a la indústria dels mòbils...
Hi han entrat a formar part molts sectors (n’hem atret fins a 14), incloent-hi el sector de l’educació, el dels transports, el financer, la indústria manufacturera, que està molt forta... La transformació digital que s’està produint arreu del món està dirigint el procés. Tothom necessita connectivitat intel·ligent...
Però continuem parlant del Mobile. ¿No han pensat a canviar el nom?
No és incorrecte. Aquesta va ser la base de tot, però de la indústria dels mòbils, productors d’infraestructures, operadors i desenvolupadors de ‘software’ són menys del 50% dels que hi participen. És interessant.
¿I el canvi de nom?
El vam fer: MWC, però ningú va captar el missatge [rialles]. No em preocupa com l’anomenin. A més, quan des de fora d’Espanya venen a la fira no diuen que van al Mobile o al MWC, sinó a Barcelona.
¿És conscient que vostè ha fet per la ciutat i per Catalunya més que d’altres que són d’aquí?
La idea és treballar conjuntament. Perquè tinguem èxit, la comunitat l’ha de tenir.
¿I quines van ser les principals lliçons que es poden extreure de la pandèmia?
Des del punt de vista econòmic s’ha vist que tenir una estructura de negoci forta és important. I la capacitat de connectivitat intel·ligent. ¿Es pot imaginar el que hauria suposat la pandèmia fa 20 anys? Haurien sigut terribles les dificultats per la falta de mobilitat. Per tant, la capacitat d’estar connectats és una gran actiu que la pandèmia ens ha permès ressaltar.
¿I què ha suposat canvis o ha accelerat processos per al Mobile i globalment?
Per al MWC ha suposat que hem de confiar més en els nostres socis. GSMA és avui la meitat del que era abans de la pandèmia. Treballarem més amb la Fira per fer projectes i ens recolzarem més en els nostres socis per fer coses que abans fèiem en solitari. I, globalment, la pandèmia ha ressaltat la necessitat i la capacitat que estar connectat és encara més important, des del punt de vista de l’educació, els negocis, l’Administració... Abans era només trucar per telèfon i avui pots gestionar el negoci des dels dispositius mòbils...
Des que van aterrar a Barcelona fins avui, ¿quin ha sigut el seu màxim avenç?
S’ha produït per etapes. Avui s’ha accelerat, s’ha produït una transformació digital de com vivim i treballem gràcies al 5G. Només acaba de començar i és enorme.
¿Pensen organitzar més coses al llarg de l’any?
Sempre estic pensant en noves coses que es poden fer. Són coses que donin la possibilitat de continuar creixent conjuntament. Quan vam arribar per primera vegada el 2006 no hi havia gaire mentalitat emprenedora aquí, no hi havia una comunitat de ‘start-ups’... L’economia era molt diferent. Nosaltres no ho hem fet, però hem ajudat a crear una comunitat tecnològica i emprenedora, de ‘software’, de ‘start-ups’, i després s’aconsegueix que Cisco o Intel desembarquin aquí amb les seves inversions. ¿Per què no Barcelona? ¿Per què no Catalunya? Però s’ha de ser cautelós i no donar-ho per descomptat. Hem treballat molt per arribar fins aquí i cal continuar treballant per al futur.
Notícies relacionades¿Barcelona es coneix molt, avui dia?
Arreu del món, té una identitat de marca. Potser no com París i Londres però, per la seva mida, està amunt. La seva reputació i la seva marca són molt fortes. Els Jocs Olímpics hi van ajudar molt. Van posar Barcelona al mapa internacional. Va ser la primera vegada que vaig venir a la ciutat. Després vaig poder ajudar a treballar entre bastidors perquè el MWC vingués aquí.
