¿Per què Mollet del Vallès és en el ‘top’ de ciutats europees més contaminants, segons un estudi?

L’aspecte metodològic utilitzat per l’Institut de Salut Global és un dels paràmetres clau per entendre la posició de Mollet en el rànquing. Sasha Khomenko, investigadora de l’Institut, argumenta que l’estudi ha analitzat en el seu conjunt diferents municipis sota el paraigua de la categoria àrea metropolitana de Barcelona, en la qual, no obstant, no ha inclòs Mollet, ciutat que queda segregada en un lloc posterior al de l’àrea metropolitana de Barcelona (sisena posició).

«Les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona són molt contaminants i tenen unes característiques similars a les de Mollet; si s’haguessin analitzat els municipis de la regió per separat, probablement haurien quedat per sobre de la petita ciutat del Vallès Oriental».

Les ciutats que l’ISGlobal ha inclòs en la categoria àrea metropolitana de Barcelona, per tant, són les següents: Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans.

Consultades per aquest diari, fonts de l’Ajuntament de Mollet es mostren crítiques amb el criteri metodològic seleccionat per l’ISGlobal: «No és equiparable», lamenten. A part de Mollet, cal destacar que set ciutats catalanes més han sigut estudiades amb la seva pròpia categoria local: Granollers (número 151), Manresa (190), Mataró (275), Reus (292), Tarragona (314), Igualada (329) i Girona (496). De totes, això, sí, Mollet és l’única que se situa entre les deu ciutats europees més contaminants per NO₂.

Una altra de les claus que expliquen el fenomen de la contaminació a Mollet és la seva concentració a la seva limitada demarcació local (10 km²), una circumstància que no es dona a grans superfícies com les de Madrid, Torí, Anvers, Milà o París, totes, superfícies amb centenars de quilòmetres quadrats.

En aquestes grans urbs, l’alta pol·lució del centre es compensa amb els baixos nivells de la seva perifèria, de manera que la mitjana final de contaminació baixa. Una cosa que no passa a ciutats com Mollet: «En un municipi petit, la mitjana de contaminació puja de manera desorbitada», explica Khomenko.

A més, fonts de l’Ajuntament de Mollet denuncien que «l’estació de la qual s’han extret les dades se situa a la carretera B-30 i no al nucli urbà», fet que, segons el parer del consistori del Vallès, ha sigut determinant per al càlcul dels elevats valors de contaminació.

Un tercer fet diferencial per contextualitzar l’estudi és que Mollet és una urbs envoltada per infraestructures viàries d’alta capacitat i amb un gran volum de trànsit: AP-7, C-33, C-17 i C-59.

Tal com apunten des de l’ISGlobal, el transport –sobretot el de carretera– és el principal motiu de contaminació en relació amb les emissions de NO₂. Khomenko especifica que també el transport ferroviari i el de constricció incideixen en l’emissió de la substància química.

Des del consistori molletà asseguren ser conscients del que significa viure en una ciutat envoltada de grans carreteres. És per això que, ja l’abril del 2022, van sol·licitar tant a la Generalitat com a l’Estat pantalles acústiques a les carreteres C-17 i AP-7 per reduir l’impacte acústic.

«És responsabilitat de totes les administracions implicades dur a terme accions conjuntes i coordinades per reduir les molèsties i millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Mollet», va manifestar en aquell moment el llavors alcalde, Josep Monràs (PSC).

Finalment, un quart element que dona resposta a l’alta posició de Mollet en aquest rànquing europeu de ciutats més contaminants és el seu disseny urbà. Segons la investigadora d l’ISGlobal, una de les característiques del NO₂ és el seu «potencial per concentrar-se a petites superfícies».

«És molt complicat que s’expandeixi», assegura Khomenko, que rubrica que els carrers de Mollet «són molt estrets i estan envoltats per edificis molt alts, un disseny que crea un ‘canó urbà’, i com a conseqüència es concentra la contaminació a l’entramat urbà».