Menjar, beure, estimar

Suposo que tothom té un amic o una amiga que, en algun moment, us ha comentat: “Jo només menjo perquè biològicament ho he de fer i, quan ho faig, agafo el primer que trobo i ja està”, “Menjo perquè sé que he de menjar, perquè si fos per mi...”, “Hi ha dies que em saltaria algun àpat perquè no veig sentit a perdre el temps menjant, amb la feinada que tinc”, “No entenc com algú es pot gastar molts diners per anar a un restaurant car, trobo una tonteria gastar-se tants diners per menjar”.

Potser us sona o potser vosaltres heu dit qualsevol d'aquestes frases alguna vegada, o una frase semblant.

I és que hi ha qui realment només menja per sobreviure, per mantenir el cos viu i no sent que el moment de menjar sigui una experiència dels sentits. Així ho viuen Ferran Adrià, els germans Roca o Nandu Jubany, entre molts altres, que converteixen la taula en una experiència no només dels sabors, sinó en una festa dels sentits. Una cosa és menjar per sobreviure i una altra cosa és convertir aquest moment en una experiència gastronòmica.

L'important, per disfrutar del menjar, és utilitzar el nostre cos, que és allò que tenim de sèrie: assaborir, olorar, mirar, tocar i fins i tot escoltar els sons de la taula. I si aprenem a fer això, gaudirem de l'experiència de menjar uns ous ferrats, uns macarrons o una mitjana, i també de menjar un filet de vedella i foie amb salsa de vi dolç i figues. No importa si el plat és molt elaborat o és senzill, l'experiència es viu com a agradable i com un plaer.

El mateix els passa a moltes persones amb el sexe: el viuen com una experiència que només s'ha d'apagar quan s'encén, com una 'necessitat'. Però aquesta necessitat forma part de la nostra part més primitiva (com la necessitat de menjar). La nostra part més animal ens empeny a menjar per sobreviure (i si no ho fem, no viuríem) i ens empeny a relacionar-nos sexualment per reproduir-nos (perquè si tots deixéssim de reproduir-nos l'espècie s'extingiria). Però dones i home hem convertit l'experiència culinària en un art i el mateix hem fet amb el sexe.

Si tenim coberta la nostra necessitat més animal, podem mirar més enllà i desitjar més. I llavors és quan el sexe es converteix en molt més que un penis i/o una vagina.

És en aquest moment quan es comença a disfrutar de les carícies, les olors, els sabors, els sons i les imatges del sexe. S'entén la sexualitat com una cosa que s'ha de cuidar, ja que no només és per cobrir una necessitat de l'espècie sinó que és un espai per gaudir-ne. Es tenen en compte tots els metres de pell que tenim al nostre cos i també el que hi ha en el nostre cervell, el que desitja, i no ho reduïm tot als genitals.

Això és el que verdaderament és ser de bona vida: assaborir el menjar i apreciar la beguda (amb moderació, és clar) i saber disfrutar de la nostra sexualitat. Tot això ho podem fer amb el nostre propi cos, no necessitem res més.

Notícies relacionades

Quan ser un osset i quan ser una pantera

¿Poses els cinc sentits en el sexe?

¿Ja has descobert si menges per sobreviure o, a més, ho disfrutes? ¿I amb el sexe, què fas?

www.elenacrespi.com – www.iesp.cat – www.interpersonal.cat