Per jugar amb el cos

Últimament es parla moltíssim de la importància del cervell en el sexe. I és cert. Sense no podríem fer ni sentir res. Però no només hem de tenir en compte allò que el cervell ens permet sentir físicament sinó com pot influir la manera que tenim de pensar en la diversió o la frustració durant el joc sexual. Anhelem conèixer jocs, postures, joguines, etcètera. Però encara hi ha qui ha de fer un treball més de base i sobre el qual creixeran els fonaments de la seva sexualitat. Avui ens centrarem en els fonaments de la sexualitat de la dona: l'opinió que té de si mateixa. I és que allò que pensem de nosaltres mateixes marcarà com ens posicionem en el joc sexual.  I una part important d'aquest pensament és el que opinem del nostre cos.

El nostre cos és el vehicle a través del qual juguem en el sexe, és el que es mostra, és el que ens mou, és el lloc on es tradueix el plaer. Precisament per això, totes aquelles dones que no estan còmodes amb el seu cos tindran més dificultats per gaudir de totes les possibilitats que una trobada sexual pot oferir-li. I, malgrat que la parella sexual la trobi la persona més fascinant i seductora del món, si una dona no se sent bé amb si mateixa, no s'entregarà totalment als plaers del sexe.

Però els referents que tenim no són gaire encoratjadors: els 'cossos 10' de les revistes. Cossos i cares retocades i falsejades per una màquina que fa que la comparació sigui impossible però que pot enfonsar l'autoestima d'una dona. Són moltes les noies joves que, ara mateix, s'estan construint l'autoestima basant-se en aquests exemples irreals.

Hem de ser conscients dels models impossibles en els quals ens volem reflectir.

No oblidem que...

Critiquem el nostre cos obertament... però hi ha una altra part de nosaltres que, sovint, censurem en silenci: els nostres genitals. Són molts els missatges negatius que ha rebut la dona al llarg dels anys sobre aquest racó del seu cos.

Cada vegada que parlo amb un grup de dones sobre els genitals femenins, reconeixen que és una part del cos que no sol agradar-los i en què intenten pensar poc. I jo us proposo: com més evitem mirar, observar i conèixer els nostres genitals, menys ens agradaran i menys en sabrem. Busqueu una habitació amb llum i un mirall... i mireu-los de manera positiva, no amb la intenció de criticar... Així ho va proposar Betty Dodson i va aconseguir descobrir un món desconegut sobre els genitals femenins. Els anirem descobrint més endavant...

Mentrestant, us proposo que reflexioneu i després m'ajudeu: quan feu l'exercici de mirar-vos amb el mirall, penseu... ¿què veieu? ¿creieu que teniu uns genitals bonics? ¿A què s'assemblen?

Sento molts relats sobre el que les dones pensen sobre els seus genitals. ¿M'ajudeu a ampliar aquests relats? Si algú ho desitja li proposo que m'escrigui un correu electrònic i em doni la seva opinió sobre els seus genitals.

Notícies relacionades

Menjar, beure, estimar

Quan ser un osset i quan ser una pantera

¡A veure si em sorpreneu!

No oblidem que el cervell està al darrere de l'opinió que tenim sobre el nostre cos i els nostres genitals...