Perfil: Marc Márquez, un campió d'altura

Diuen que tots els camins condueixen a Roma, però en el cas d'alguns, quan en els gens hi va impresa la passió per les motos, tots els camins porten al Mundial de motociclisme. Marc Márquez va saltar per primera vegada a l'arena del Continental Circus als 15 anys acabats de fer. No obstant, sembla que no podia ser d'una altra manera quan el seu pare és un dels milers d'apassionats que, any rere any, viatjava en moto fins al Gran Premi de Jerez. No és estrany que als 4 anys en Marc demanés una moto als Reis d'Orient i als 13 ja fos campió de Catalunya en tres ocasions (en motocròs i velocitat).

El febrer del 1993, concretament el dia 17 d'aquell mes, naixia a Lleida un futur campió. El jove Marc ha viscut sempre a Cervera, una petita població a prop de la capital lleidatana, on comparteix una casa aparellada amb els seus pares, en Julià i la Roser, i el seu germà, l'Àlex, tres anys més petit, que ha seguit els seus passos: es va proclamar campió d'Espanya el 2012 i ja ha conquistat, aquest mateix any, el GP de Motegi (Japó), el primer gran premi de la seva vida.

Als 4 anys, la moto que els reis li van portar a en Marc tenia, és clar, dues rodetes suplementàries al darrere, i amb aquella màquina el flamant nou campió de MotoGP i 'recordman' en precocitat va començar a fer les seves primeres incursions. Anava amb el seu pare fins a una esplanada a prop de casa seva i allà començava a practicar, fins que, només un any després, ja el van apuntar a la seva primera competició: un enduro per a nens, en la categoria d'iniciació.

L'any següent (1999), el seu pare li va comprar una KTM 50 de segona mà, amb la qual va seguir disfrutant de l'enduro, i a més es va estrenar en motocròs. El 2000, encara que va continuar competint en enduro, va aconseguir ser subcampió de Catalunya de motocròs, i un any més tard va pujar l'esglaó que li faltava i es va proclamar campió en la categoria d'iniciació.

De la terra a l'asfalt

No obstant, aquell any la seva vida va fer un gir important. La Federació Catalana de Motociclisme va llançar la Copa Conti, una prova de promoció de velocitat en què anaven incloses la moto, el casc, la granota, els guants, les botes i la llicència. Les seves bones maneres en les carreres més ràpides de motocròs el van impulsar a provar sort en l'asfalt dels circuits de kàrting, tot i que els inicis van ser una mica descoratjadors. En Marc, acostumat a ser capdavanter en motocròs, no tenia gaire clar això de no anar ràpid. No obstant, a mitja temporada es va començar a sentir més còmode i va decidir repetir a l'any següent.

Va ser llavors quan va entrar a Procurve, un equip de Mataró amb què va acabar tercer de la Copa Conti. Va seguir practicant motocròs, però el 2002 es va començar a centrar més en la velocitat, i amb aquell mateix equip va fer l'any següent el salt als circuits grans, dins del marc de l'Open RACC 50, un campionat català de sis carreres disputades a Montmeló (2), Calafat (3) i Can Padró (1). Se suposava que aquell primer any havia de ser d'adaptació i aprenentatge, però en Marc es va proclamar campió amb una autoritat aclaparadora, i va arribar a travessar la meta amb 20 segons d'avantatge sobre els seus rivals en alguna de les carreres.

Vistos els excel·lents resultats aconseguits el 2003, l'any següent Márquez va anticipar el salt al vuitè de litre a dalt d'una Honda 125 GP. Va passar a formar part de l'equip RACC Impala, juntament amb Pol Espargaró, dos anys més gran que ell, i després de les sis carreres disputades a Montmeló (2), València (2) i Albacete (2), es va proclamar subcampió, al darrere del seu company d'equip.

Un any més tard, l'equip es va reestructurar, es va passar a dir RACC Cajamadrid i van entrar a formar-ne part mecànics de Monlau. Va ser un any important per a ell, ja que va conèixer Emili Alzamora, campió del món de 125cc el 1999. Durant aquella temporada es va proclamar campió de Catalunya de 125cc, a més d'adjudicar-se el Campionat de Catalunya de supermotard en la categoria de 85cc, una especialitat que es va prendre com a entrenament. L'any següent va repetir títol al Campionat de Catalunya, alhora que s'estrenava en el Campionat d'Espanya de velocitat (CEV), amb la la vuitena posició final.

L'any 2007 va repetir al CEV, aquesta vegada amb KTM, però les nombroses caigudes no li van permetre passar de la novena posició final. Márquez, amb els seus 1.50 centímetres estatura i els seus 43 quilos de pes, havia de portar un llast de gairebé 20 quilos en la moto, que el perjudicava notablement en els canvis de direcció, ja que les inèrcies de la muntura l'arrossegaven fora de la pista. Tot i així, va aconseguir guanyar una de les set carreres del campionat, en concret la disputada al circuit de Jerez.

Debut al Mundial

Al final de la temporada 2007, poc abans de l'última carrera a València, va anar amb Alzamora al circuit Ricardo Tormo de Xeste amb motiu del Gran Premi de la Comunitat Valenciana. Immers en l'ambient mundialista, Márquez es pensava que anava allà per aprendre i preparar-se per a l'última cita del CEV. No obstant, Alzamora li tenia guardada una sorpresa: li va anunciar que, l'any següent, formaria part de la gran família del Mundial. Entre sorprès i exultant, en Marc va acceptar el repte i, el 2008, es va embarcar en aquesta nova odissea.

La seva estrena al Mundial va ser amb els colors del Repsol KTM Team, en el GP de Portugal, celebrat a Estoril. Durant la pretemporada, una inoportuna caiguda a Jerez es va saldar amb una fractura al braç dret, que li va impedir prendre la sortida en les dues primeres carreres. Márquez ja va deixar flaixos del seu talent en aquesta primera carrera, celebrada ja al mes d'abril, però va ser en la seva segona sortida, a la Xina, on va sumar els seus primers punts i va deixar clar l'immens potencial que atresora.

En les carreres següents, en Marc es va tornar a deixar veure amb més o menys fortuna entre els llocs davanters, però va ser en la seva sisena carrera, a Anglaterra, on va aconseguir marcar una autèntica fita en la història del motociclisme: Márquez va ser tercer, i es convertir així en el segon pilot més jove de la història a pujar a un podi mundialista i en l'espanyol més jove a aconseguir-lo.

A dalt d'una KTM, el noi de Cervera va anar alternant grans actuacions, com a San Marino i Indianapolis, amb alguna ensopegada, com la de Malàisia, que el va forçar a acabar la temporada abans de temps. En els entrenaments, en Marc va ser atropellat per un rival, amb tan mala fortuna que li va quedar la cama atrapada entre la roda i el basculant, i se li va trencar el cartílag de creixement de la tèbia. Tot i axí, el balanç de l'any va ser esplèndid, ja que va firmant la 13a, fins i tot havent-se perdut quatre carreres per lesió.

Segon any al Mundial

De nou amb els colors de Repsol, en Marc va repetir en la seva segona temporada mundialista la brillantor que 12 mesos abans havia enlluernat els propis i els estranys, amb nous rècords de precocitat: al Gran Premi de França, el pilot Repsol es va convertir en el segon pilot més jove de la història del Mundial a aconseguir una 'pole position'. Lluint novament el número 93 al seu carenat, xifra de l'any en què va néixer, va disputar la temporada en l'equip de fàbrica de KTM i va lluitar per pujar al podi. Ho va aconseguir en la tercera cita de l'any, a Jerez, i encara que en nombroses ocasions se'l va veure en el grup davanter, la mala fortuna i les caigudes es van aliar perquè no ho repetís la resta de la temporada.

Des de l'arrencada del Mundial, Márquez es va colar en el grup davanter, i a Qatar es va donar una situació que es va repetir en més ocasions durant l'any: una caiguda quan estava en disposició de lluitar per una plaça de podi. A França, Alemanya, Anglaterra, Portugal i València, Márquez es va quedar amb la mel a la boca després de superbes actuacions que donaven fe del seu talent.

Malgrat totes les vicissituds, Márquez va complir amb el seu objectiu: acabar cada carrera entre els cinc primers en gairebé totes les carreres. En moltes ocasions, va quedar patent que estava a un nivell superior al que la seva moto li permetia competir. Considerat una de les joves joies del motociclisme espanyol, no li van faltar ofertes per al 2010, temporada que Márquez va afrontar en l'equip All Motorsport, al manillar d'una Derbi.

Campió del Món

Era el seu tercer any al Continental Circus i el primer que disposava de les mateixes armes que els seus rivals, i per tant la temporada va significar l'eclosió d'en Marc, que no va desaprofitar l'ocasió de seguir marcant fites. Des de la pretemporada, el català va rodar a ritme de rècord, i va evidenciar una gran adaptació a la seva nova moto i a l'equip.

Una vegada en la primera carrera, Márquez va deixar entreveure les seves aspiracions: va adjudicar la 'pole' i va acabar al podi. No obstant, aviat es va trobar la primera pedra al seu camí: després d'una nova 'pole' en el segon gran premi de l'any, disputat a Jerez, encara no s'havia completat la primera volta quan se li va trencar el tub d'escapament i Márquez va sortir disparat i es va dislocar l'espatlla dreta.

Esforçant-se al màxim en la seva recuperació, va pujar de nou al podi a Le Mans (França), abans d'aconseguir dues setmanes després la primera victòria de la seva carrera esportiva, a Mugello. Un triomf que va mostrar el talent del català, que es va adjudicar consecutivament les quatre següents carreres, i que va aconseguir a més altres 'poles' i va batre rècords de precocitat obtinguts anys enrere per un jove anomenat Valentino Rossi.

La pausa estiuenca va interrompre l'estat de gràcia de Márquez, que en els primers assajos de Brno va patir una caiguda en què es va dislocar l'espatlla esquerra. Tot i així, va poder disputar la carrera, i tot i muntar un pneumàtic equivocat que es va degradar completament, va acabar en setena posició. Aplicant-se novament en la seva recuperació física, el pilot de Cervera va exhibir dues setmanes més tard el nivell del qual va fer gala abans de l'estiu. No obstant, un error en els guals d'Indy el va fer anar a terra quan dominava amb autoritat la carrera. Malgrat tot, va poder acabar desè --tot i ser penalitzat amb 20 segons--, i mantenir-se al capdavant del Mundial.

Un liderat que, si bé va consolidar amb una nova victòria a San Marino, va perdre dues setmanes després a Aragó, quan al primer revolt va ser atropellat per un altre pilot, i va firmar el seu segon zero de la temporada. Llavors va encarar la gira asiàtica amb determinació i amb l'objectiu personal de tornar a Espanya com a líder de la categoria. I així va ser, ja que Márquez va dominar amb una contundent autoritat tant al Japó, com a Malàisia i Austràlia, i es va anotar en les tres proves la 'pole' i la victòria. Sens dubte, aquest va ser un pas important en la seva lluita cap al títol, amb un triplet senzillament perfecte, sense cometre ni un sol error.

Aleshores va arribar el Gran Premi de Portugal, on Márquez va meravellar el món amb una actuació digna d'una pel·lícula de Hollywood, que, probablement, molts de vosaltres recordareu. Amb la carrera interrompuda per la pluja, en Marc va caure en la nova volta de formació de graella, a menys de 10 minuts de l'inici de la carrera, i va reparar la seva moto 'in extremis' a l'entrada del seu box amb l'ajuda de tots els seus mecànics i, fins i tot, els tècnics d'altres pilots. Va sortir des de l'última posició de la graella, va passar quart en la primer volta gràcies una conducció superba i, finalment, va conquistar una èpica victòria just al davant de Nico Terol. 'Polyccio', desè, ja quedava descartat de la lluita pel títol. El duel, doncs, va quedar reduït al pols entre Márquez i Terol.

El fill gran d'en Julià i la Roser arribava a l'última cita de l'any, igual que ha passat avui, amb un avantatge de 17 punts a la general (avui han estat 13 punts de més), però molt conscient que el Mundial no s'havia acabat. En un cap de setmana perfecte, Márquez sumava una nova 'pole' a la seva impressionant temporada, i igualava com a pilot amb més 'poles' en un campionat tota una llegenda, l'australià Mick Doohan. En carrera va córrer amb la maduresa que l'ha caracteritzat sempre, encara que per una vegada evitant entrar en la lluita per la victòria. La seva quarta posició final li permetia celebrar el títol al travessar la meta i proclamar-se, als seus 17 anys, amb 10 victòries i 12 'poles', campió del món de 125cc.

Subcampió del món de Moto2 en el seu primer any

Havent aconseguit el títol, el pas natural del jove pilot era fer el salt de categoria, a Moto2. Enrolat en un equip creat expressament per a ell, Márquez va comptar amb tècnics de sobrada experiència per saltar a la cilindrada intermèdia. Prendre les mides en la categoria li va costar quatre carreres i, sens dubte, les caigudes patides en les tres primeres proves van ser la millor manera de saber que el nou curs seria dur. A partir de Le Mans (França), el debutant va protagonitzar una remuntada que serà molt recordada.

Després d'aquests tres dolorosos 'zeros', una victòria a França i un segon lloc a Montmeló, el jove pilot de Cervera va patir una altra caiguda quan ocupava els primers llocs a Anglaterra. Aquest va ser l'últim toc d'atenció de la categoria abans de realitzar una remuntada històrica. Una sèrie de tres victòries consecutives (Assen, Itàlia i Alemanya), un segon lloc (Brno), un altre triplet consecutiu (Indianapolis, San Marino i Aragó) i un nou segon lloc (Japó), li van servir per mostrar el seu talent i meravellar el món de les dues rodes.

Fins a 82 punts va retallar en 11 al líder del campionat, l'alemany Stefan Bradl, per situar-se al capdavant de la classificació. Si aquesta remuntada va passar a la història, també ho va fer la que va firmar a Austràlia. Després de ser penalitzat en els assajos lliures, Márquez va arrencar des de la 38a posició. Aquell diumenge de carrera, Phillip Island va veure com un jove de 18 anys volava sobre l'asfalt 'aussie' i finalitzava al podi després d'avançar a 35 rivals.

Aquestes set victòries, tres segones posicions i un tercer lloc li van valer a Márquez proclamar-se, de nou, 'rookie' de l'any 2011. Només una caiguda en els entrenaments lliures de Malàisia, penúltima prova del campionat, va impedir que el pilot Repsol pogués disputar les dues últimes proves del calendari i, víctima d'una lesió ocular, s'hauria de conformar amb el subcampionat de Moto2 en el seu primer any.

Campió del món de Moto2

Márquez va afrontar el seu segon any en la categoria intermèdia amb les màximes aspiracions possibles. Acompanyat per la mateixa estructura de l'any passat, en Marc va lluitar per repetir, des de la primera cita, la brillant temporada realitzada el 2011, en una cilindrada que s'ha convertit en la més competida del Mundial. Una autèntica selva en què va fer gala de tot el seu talent i en què es va erigir campió en la penúltima cita de la temporada.

L'arrencada de l'any no va ser fàcil per a Márquez, al perdre's pràcticament tota la pretemporada mentre es recuperava de la lesió soferta a l'ull dret, i que li va impedir participar en les dues últimes cites del calendari. I es va acomiadar de les seves opcions al títol. En Marc va arribar a Qatar, primera prova del 2012, havent acumulat molt pocs quilòmetres sobre la seva Moto2 i, malgrat tot, va partir com un dels favorits per emportar-se el títol de la categoria.

No va defraudar. El noi de Cervera es va sobreposar a tot i a tots i va aconseguir la victòria al traçat qatarià demostrant que estava completament recuperat. El va seguir un segon lloc a Jerez i un altre triomf a Portugal. En la quarta prova, disputada a Le Mans, Márquez ba fer la 'pole', però en carrera va patir una caiguda sota l'intens aiguat que banyava la pista francesa. Una ensopegada que va venir seguida de nou podis en 12 carreres. Vuit victòries (Qatar, Portugal, Holanda, Alemanya, Indianapolis, República Txeca, San Marino i Japó), dos segons llocs (Jerez i Aragó) i tres tercers (Catalunya, Anglaterra i Austràlia), que l'assenyalaven un any més com a màxim candidat al títol.

Amb tot a favor seu, la pluja li va tornar a jugar una mala passada a Malàisia. A tres voltes del final i quan era virtualment campió, Márquez va caure. Afortunadament, el gran avantatge acumulat en les proves precedents li va permetre a penes una setmana més tard conquistar el tan anhelat títol.

El campió del món de Moto2 del 2012 va firmar unes xifres extraordinàries després d'un any rodó: es va convertir en el pilot menor de 20 anys amb més victòries al seu palmarès (25), va pujar al podi en 13 ocasions de 16 possibles i va batre el rècord de punts obtinguts en Moto2 al sumar-ne 299, a falta d'una carrera. Amb el títol ja sota el braç, Márquez va poder disfrutar, ja sense pressió, de l'última prova del calendari i es va acomiadar de la categoria amb tot luxe davant el seu públic, amb la mirada posada en MotoGP.

MotoGP, el títol somiat per tots

Márquez va arribar a les files del team Repsol-Honda amb la intenció d'aprendre i adaptar-se a la categoria reina, però tot va ser arribar i, tal com va anunciar el seu mentor, el japonès Shuhei Nakamoto, començar a batre rècords de precocitat carrera rer carrera, i es convertia en el ‘rookie’ més jove de la història a proclamar-se campió del món de MotoGP, amb 20 anys i 266 dies, ocupant el tron del mític i popular nord-americà Freddie 'Fast' Spencer, que ho va fer amb 21 anys i 258 dies.

El seu debut va ser brillant, sota els focus del circuit de Losail (Doha, Qatar), i Márquez va aconseguir el seu primer podi. Amb aquest tercer lloc, el jove pilot de Repsol es va convertir en el pilot més jove, amb 20 anys i 49 dies, a finalitzar en les posicions d'honor de l''era MotoGP'. La victòria i el liderat del Mundial no van trigar a arribar. Després de partir des de la ‘pole’, en Marc es va alçar amb la victòria en el traçat d'Austin, escenari de la segona cita del calendari. Amb 20 anys i 63 dies, Márquez es va apuntar el rècord de ser el pilot més jove a guanyar una carrera de la màxima categoria.

El Continental Circus va aterrar a Espanya, i Márquez no va rebaixar el nivell a la pista de Jerez; tercer podi consecutiu, que el mantenia al capdavant de la classificació general. A França, es va enfrontar a la seva primera carrera amb pluja sobre la MotoGP, sortint per segona vegada des de la 'pole'. En Marc va perdre algunes posicions i va haver de recórrer a una de les seves característiques remuntades per escalar fins a la tercera plaça i firmar el seu quart podi consecutiu.

La ratxa es va trencar a Itàlia, difícil cap de setmana, on va patir una aparatosa caiguda en els segons entrenaments lliures a més de 300 quilòmetres per hora, que li va provocar una abrasió a la barbeta i una fissura a l'húmer del braç dret. Malgrat això, Márquez va disputar la carrera, però no la va poder acabar, ja que va caure quan anava segon i faltaven només tres voltes. Es va retrobar amb el podi a Catalunya (tercer) i no va tornar a baixar del calaix en la resta de proves disputades, excepte el desastre d'Austràlia, on l'equip va errar l'estratègia en el canvi de moto. Va ser segon a Holanda malgrat a córrer amb dues petites factures al peu i a la mà dreta després d’una caiguda en els últims entrenaments lliures.

Després van arribar quatre victòries consecutives. Cap de setmana perfecte a Alemanya, on Márquez va obtenir la ‘pole’, la volta ràpida i el triomf. Resultats que el col·loquen de nou com a líder de la categoria, lloc que ja no deixarà en el que queda de campionat. Un avançament d'infart a Rossi en el mític ‘tirabuixó’ de Laguna Seca li va atorgar el primer lloc, circuit on en Marc va batre dos rècords més: primer novell a vèncer en el traçat nord-americà i pilot més jove a guanyar dues proves seguides en la categoria reina. Un altre cap de setmana impecable a Indianapolis; la victòria va proclamar Márquez com el conquistador de les Amèriques 2013, al guanyar la tercera i última prova disputada als Estats Units (Austin, Laguna Seca i Indy). Segueix a la República Txeca, on la seva victòria li va valer ser el primer pilot a guanyar cinc carreres en la temporada del seu debut.

A Silverstone va finalitzar en una meritòria segona plaça després de sobreposar-se a una luxació d'espatlla patida en una dura caiguda al 'warm up'. Va repetir posició a San Marino, on va dominar les cinc sessions lliures i es va adjudicar la sisena 'pole' de l'any. En el traçat de MotorLand Aragó va tornar a guanyar, i va sortir primer de la graella. Firmava la sisena victòria de la temporada. El pàdoc va travessar de nou mig món per donar inici a la gira transoceànica. Primera parada: Malàisia, on Márquez va quedar segon, i va ampliar la distància al capdavant de la classificació general; al traçat de Phillip Island, va arribar el cop de teatre que, per poc, li complica la conquista del Mundial, ja que, a causa de la poca durada dels pneumàtics, es va decidir que els pilots havien d'entrar als seus tallers, en les voltes 9 o 10, per canviar de moto, però Márquez i el seu equip es van equivocar, van entrar a l’onzena i van ser desqualificats.

Arriba València

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Márquez s'ha presentat a València amb la sensació que només un error, una caiguda, un descuit en la falta de concentració podia suposar-li la pèrdua del títol somiat i del títol més gran de la història, ja que el conquista el 'rookie' més jove de la història. Márquez ho ha aconseguit avui després de ser el millor divendres, ser el millor dissabte --aconsegueix la seva novena 'pole' de l'any-- i estant al podi en la carrera, després de descartar la lluita amb Lorenzo i ser escortat per Pedrosa.

Els números de Márquez són vertiginosos: 14 podis en 15 proves, sis victòries --Austin, Alemanya, Laguna Seca, Indianapolis, República Txeca i Aragó--, cinc segones posicions --Jerez, Holanda, la Gran Bretanya, San Marino i Malàisia-- i tres tercers --Qatar, França i Catalunya--. En l'únic Gran Premi que es va quedar fora de les posicions d'honor va ser a Itàlia, on no va acabar la carrera per una caiguda. Vit 'poles' --Austin, França, Alemanya, Indianapolis, la Gran Bretanya, San Marino, Aragó i Malàisia.