Marc, un altre fill de Wembley

És un secret i ho seguirà sent, però hi ha qui sospita, graciosament, que Marc Márquez Alentà és fruit d'una històrica Copa d'Europa. Márquez, l'home bala, el 'rookie' més gran de la història, el debutant irreverent, va néixer, sí, nou mesos després que el Barça aixequés, el maig del 1992, aquell trofeu al mític Wembley. El 17 de febrer de 1993, just nou mesos després, la Roser donava a llum en Marc. Potser és cosa de les bruixes de Cervera, que n'hi ha, però alguna cosa hi devia tenir a veure aquella nit d'eufòria. Fix.

La precocitat amb què el fill predilecte de Cervera s'ha mogut en la vida, a fora i a dins de la pista, trepitjant circuits de terra i lliscant per l'asfalt, fa pensar que es tracta d'algú que va caure a la marmita de Harry Potter. No és normal que tots els que l'han vist, tant és l'edat en què el veiessin, el patissin o el disfrutessin, coincideixin, a la primera, a dir que estaven davant d'un nen prodigiós, il·luminat, escollit, fabricat amb el material amb què es fan els somnis.

Hi ha molts nens que, al complir 4 anys, demanen una moto als Reis. Però n'hi ha molt pocs que, ja campions del món, amb 17 anys, van un rúfol 29 de febrer del 2010, acompanyats de tota la família --el pare, en Julià, la mare, la Roser, i el germà, l'Àlex--, a donar les gràcies a tots els que l'han ajudat a créixer. Era l'acte d'entrega dels premis de la temporada al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Abans d'acabar la cerimònia va demanar el micròfon i, amb la desimboltura que ja el començava a caracteritzar, va suggerir a tots els presents, nens i joves que aspiraven a ser com ell, que "l'única manera d'arribar a dalt és deixar-se aconsellar pels que que més en saben".

Era evident que, en aquell instant, Márquez es recordava de l'ajuda desinteressada rebuda de mans d'Àngel Viladoms, Joan Moreta, els germans Jordi i Josep Rojas, Comercial Impala, la gent del RACC, Guim Roda, Àlvar Garriga, l'equip Procurve, Pío Ventura, el seu fill Iván i, és clar, Emili Alzamora, l'Escola Monlau o Repsol. I també de Jaume Curco, un home molt implicat en tot el que fossin carreres, un mecenes del Motoclub Segre.

LA CITA AMB ALZAMORA

Va ser Curco qui es va fer pesat. "El dia que puguis, Emilio, has de veure un xaval de Cervera que et sorprendrà, que et captivarà", li insistia a Alzamora. "T'agradarà perquè ningú té el pas pel revolt d'aquest nen, ¡ningú!". I el diamant va caure en mans del tallador. Ja brillava, ja, però havia arribat l'hora de tallar-lo, de polir-lo i de convertir-lo en joia, en la pedra preciosa que enlluernaria el món. "Des del primer dia que el vaig veure, vaig tenir la sensació que tenia al davant algú especial", explica Alzamora, que es va fer càrrec de la carrera d'en Marc quan el bruixot de Cervera tenia 11 anys.

"Hi havia moments --explica Viladoms, actual president de la Federació Espanyola de Motociclisme-- que la seva superioritat, fins i tot quan competia amb nens dos o tres anys més grans que ell, era feridora. Hi va haver alguna matinal en què va arribar a pujar al podi en l'enduro per a nens, motocròs i velocitat, en les tres categories". El dirigent recorda que tots parlaven de divertir-se ("perquè és el que han de fer els nens quan comencen"), però que en Marc només pensava a "guanyar, guanyar". Divertint-se, és clar.

Viladoms assegura que sota aquella carona de bon nen ("que ho és, i molt") hi havia un xaval que sabia molt bé el que volia i com aconseguir-ho. "Té un cul privilegiat --diu el president de l'espanyola rient--. Vull dir que la seva sensibilitat a sobre de la moto és prodigiosa. Sembla que porti uns culots plens de sensors. La informació que, ja de petit, subministrava als seus mecànics era precisa i, sobretot, molt fiable".

EL SENY D'AQUELL NEN

Els primers que van disfrutar d'aquesta sensibilitat van ser Guim Roda i Àlvar Garriga. El pare del nen, en Julià, els va portar en Marc perquè freguessin aquella llàntia d'Aladí. En Guim i l'Àlvar només hi van posar tres condicions: divertir-se, aprendre i guanyar. "Al cap de dos dies d'estar amb en Marc --relaten en Guim i l'Àlvar a l'uníson--, ens vam adonar que érem uns passerells. En Marc posseïa una maduresa admirable". En Guim recorda que, en més d'una ocasió, en Marc, que llavors només tenia 9 anys, s'interposava entre ell i l'Àlvar: "Va, tios, no discutiu, ja ho farem com sigui. Si la posada a punt no és la ideal, tranquils, jo intento arreglar-ho a la pista". I el xaval acabava pacificant la situació amb un bon crono. I en Guim, mirant l'Àlvar, li deia: "Tindrà collons que aquest nano ens doni lliçons…". El món al revés. Les escopetes disparant a les perdius.

En Guim i l'Àlvar reconeixen que va ser tremendament gratificant treballar amb en Marc perquè era un nen molt receptiu. "Hi ha moltes maneres de sentir-te pilot", diu en Guim. "Una, amb fogositat, amb passió, amb coratge; i una altra, per a mi la millor, amb fredor, entenent el que t'està passant sobre la moto. Ser atrevit no et condueix enlloc. Potser de tant en tant et proporciona un èxit que et fa creure que ets la bomba, però a la llarga t'acabes fent mal. Pilotar sabent què t'està passant, intentant descobrir el perquè de les coses, et permet treure el millor de tu mateix i de la moto. Aquest era en Marc".

Insistint en el seu argument, en Guim defensa que una cosa és anar de pressa i una altra saber per què vas de pressa. "Hi ha molts pilots que van de pressa, però no saben explicar per què van ràpid. En Marc sí que ho sap i ho explica com ningú". És aquest cul de què parla Viladoms. "És molt dur no saber explicar per què vas ràpid. A en Marc li passa tot al contrari. El seu cap processa les sensacions gairebé a la mateixa velocitat que la moto. És un tema de fredor. Ell explicava el que li passava, tu aportaves la solució i el tio rebaixava el temps. Era automàtic. Va ser molt gratificant treballar amb ell, molt", diu en Guim.

UNA SOMRIURE AUTÈNTIC

Notícies relacionades

Márquez: "Somric molt i sembla que això és fàcil, però és dificilíssim"

Márquez renova el seu títol amb la mestria de sempre

L'Àlvar, el seu mecànic de llavors, des dels 9 als 11 anys, segueix mantenint l'amistat amb Márquez. "El que és prodigiós d'en Marc és la fredor amb què pilota, la serenitat per entendre el risc, tot el que hi ha al seu voltant, que és molt, sense que t'afectin emotivament les dificultats". "Quan aprens a controlar les teves emocions --comenta el mestre Roda-- és quan et vas fent madur. En aquest sentit, la maduresa d'en Marc, sent tan petit, tan jove, ja era sorprenent".

No perquè sigui campió, sinó perquè encara és un nen, és en el que tots coincideixen al retratar aquest fill de Wembley. "En Marc no és fals, el seu somriure és seu, no es pot fingir", diu Ramon Royes, alcalde de Cervera. "Tenia les idees molt clares. Mai ha sigut impulsiu i això es nota a la pista, perquè decideix en mil·lèsimes de segon i s'equivoca molt poc. Com a l'escola", diu la seva professora Roser Atienza. "A mi sempre m'ha admirat que ho tingui tot tan clar", assenyala el seu germà, l'Àlex. "Ni s'estarrufa quan guanya, ni s'enfonsa quan perd, sempre amb els peus a terra", sentencia la seva mare, la Roser.