Concert en 'rosso' de les Ducati al GP d'Àustria

Al Liceu del motor, al paratge més bonic del món, al circuit on brillen més les aixetes dels banys que els Rolex i on els diners corren més que les motos, el Mundial de motociclisme va donar tota una lliçó del que és, un dels més grans espectacles del món. Un xou que comença a ser reconegut a tot el món i més en aquest Liceu de Spielberg, propietat del milmilionari Dietrich Mateschitz, que un dia va convertir un refresc de carrer de Bangkok en l’excitant beguda que el faria ric, ric, ric.

«¿Vostè no podria parlar amb el senyor Ecclestone i explicar-li què ha de fer perquè la fórmula 1 sigui tan divertida com les motos?», li va suggerir Mateschitz a Carmelo Ezpeleta, el Bernie de les dues rodes, a la graella de MotoGP. No cal dir que Ezpeleta, que duia el vestit tradicional de la zona, amb bermudes de cuir, mitjons llargs, camisa i jaqueta impecables «feta a mida», va declinar la resposta i li va agrair al senyor Red Bull que s’haguessin congregat 95.000 espectadors en un diumenge assolellat, ¡60.000 més que amb la F-1!

DOMINI DE DUCATI

Pot ser que l’espectacle no fos tan agressiu com és costum, encara que les deu primeres voltes de MotoGP van ser molt atractives, amb friccions i avançaments. Fins que les Ducati dels Andrea, Iannone i Dovizioso, se’n van anar, es van escapar. Perquè si una cosa va demostrar Spielberg (recta, revolt, recta, revolt, recta, revolt; accelerada, frenada, accelerada, frenada, accelerada, frenada) és que és un traçat made in Italy. A casa de KTM i Red Bull, va guanyar Ducati i va plorar el Japó: Honda, Yamaha, Suzuki. Va guanyar el rebel, The Maniac, Iannone, el noi a qui la firma de Borgo Panigale ha acomiadat per fer-li un lloc a Jorge Lorenzo.

REGAL CELESTIAL

«Me n’aniré, però els deixo un regal fantàstic, ¿veritat?», va dir gairebé plorós Iannone. El regal no és poca cosa: primera victòria de Ducati des del 2010 (Casey Stoner a Austràlia) i primer doblet des de València-2006 (Troy Bayliss i Loris Capirossi). La victòria del boig més atrevit del pàdoc va ser cosa seva i només seva. Es va arriscar a muntar els Michelin tous quan els altres portaven els durs. «Michelin m’ha dit que era perillosíssim, que feia mooooolta més calor que dissabte, però jo els he dit que els volia. ¡I ha funcionat!», va explicar Iannone. «Jo me’ls he cregut i m’he equivocat, però l’error és meu, no en culpo Michelin», lamentava amargament el veterà Dovizioso, de 30 anys, que no guanya un GP des d’Anglaterra-2009.

MÁRQUEZ, EN MODE LÍDER

Però els 95.000 motards que van assistir a les muntanyes austríaques en un dia mallorquí, en què el jove Joan Mir, de 18 anys, va honrar Luis Salom amb el seu triomf en Moto3 (primera victòria del rookie en 11 carreres al Mundial), van veure més coses. Van veure un Lorenzo ressuscitat («ja vaig dir que, quan es donessin les condicions, tornaria al podi, n’hi ha que parlen massa»), un Valentino Rossi que vol però no pot i un Marc Márquez en mode líder: cinquè en un traçat on no s’havia pogut entrenar, on va caure dissabte, on li va sortir de lloc l’espatlla esquerra i on, una altra vegada, s’ha demostrat que l’Honda és molt inferior a la Ducati i la Yamaha. «Jugant-me la vida, acabo cinquè igual», va dir el Marc. Objectiu complert: minimitzar danys, pèrdua de tan sols 5 punts respecte a Lorenzo i només 2 en referència al Doctor.

EL FUTUR QUE VE

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

La primera línia d’ahir era italiana (Iannone-Rossi-Dovizioso, una cosa així com rosso-rossi-rosso) i la segona, espanyola: Lorenzo-Márquez-Viñales. Hi havia qui feia broma amb el medaller olímpic, on Itàlia avantatja Espanya per 18 medalles (6 d’or) a 5 (3 de daurades). El matí va començar amb un càntic celestial al sol de Mallorca, amb un Mir que va recordar Rafa Nadal mossegant el trofeu de guanyador com el de Manacor. Però, després, va punxar Àlex Rins, que no acaba d’aixecar el cap i perdrà, un altre cop, el títol de Moto2 i, en la traca final, el Liceu austríac es va tenyir de rosso Ducati, el color que, potser, no tornarem a veure brillar al firmament fins que Lorenzo agafi el control de la factoria de Borgo Panigale, que per a això l’han fitxat.

Però ja veuran el que és bo. Han guanyat avui, però els que vénen al darrere treuen foc pels queixals. Dissabte va guanyar la RookiesCup un tal Marc García, de 16 anys, i la segona carrera d’ahir dels gairebé nens va ser per a Aleix Viu, un altre català de 15 anys. Així que això sembla interminable.