Mir: "Vull una foto mossegant el trofeu com Rafa Nadal"

“Escolta, perdona, ¿tu em pots fer una foto mossegant el trofeu com Rafa Nadal? ¡m'agrada! ¡vull una foto mossegant el trofeu com Nadal, sí”. Joan Mir és, sí, el súmmum de la simpatia, de l'espontaneïtat. A la sala de conferències de premsa del preciós circuit de Spielberg (Àustria), on s'acaba de celebrar el Gran Premi d'Àustria, som cinc i Mir prefereix demanar-li el favor a un conegut que al cordial cap de premsa de l'equip Leopard Racing. I, sí, Mir ja té la foto desitjada, la imatge que perseguia des que va començar en això de les motos de la mà de Chicho, el pare de Jorge Lorenzo, a la seva estimada Mallorca.

40, UN NÚMERO RODÓ

Joan Mir, nascut a Palma de Mallorca el primer de setembre de 1997, acabava de coronar-se com a nou guanyador d'un gran premi mundialista. I no només això, no, també ha convertit la seva carrera número 11 al Mundial, l'any del seu autèntic debut entre els mites, i el seu primer podi, en la seva primera victòria. Increïble. I, per arrodonir la festa, Mir es converteix en el pilot espanyol número 40 a conquistar un gran premi del Mundial de motociclisme.

“El primer que vull fer és dedicar-li aquesta victòria, millor encara, aquest fantàstic cap de setmana, la meva primera ‘pole position’ i la meva primera victòria, a Luis Salom, que seguirà durant molt temps en els nostres caps”, explica Mir, amb la sala ja buida. “Tots dos som mallorquins i, encara que no érem molt pròxims, tenia ganes de dedicar-li alguna cosa gran, però una cosa ¡gran, de veritat! i crec que aquest cap de setmana ja és digne de dedicar-l'hi a ell. Fins ara havia fet coses petitones, però aquest cap de setmana ja és digne de dedicar-lo a Luis”.

CONVENÇUT D'ACONSEGUIR-HO

Mir explica, entre somriures a l'estil Rafa Nadal o Marc Márquez, que “aquesta victòria m'ajudarà molt, sobretot a treure'm de sobre aquesta broma, bé, no tan broma, que jo sóc, era, era, un pilot de ‘porta gran o infermeria’, en el sentit que me la jugava amb massa risc”. El mallorquí ha reconegut que “després dels excel·lents entrenaments que havia fet, era una oportunitat fantàstica, en un traçat veloç, que va molt bé al meu pilotatge”. Aquesta idea, que podia i havia d'aconseguir la victòria, va ser el que més el va ajudar a guanyar.

El xaval reconeix que ha patit, sobretot, en les últimes voltes “quan Binder s'ha posat a tirar i creia que se'ns escapava, però l'hem caçat de seguida”. Després, quan Bastianini l'ha superat a la recta “estava tranquil perquè sabia que era cosa del rebuf, no que tingués més velocitat o valor que jo”. I, al final, a l'última volta, se l'ha jugat, aquesta vegada sí, al límit. “Aquest ha sigut el meu canvi de xip, fer els entrenaments sol, saber que tenia una bona volta a les meves mans, saber que tenia ritme i no com abans, que feia uns assajos irregulars i sortia a la carrera a veure què passava”.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

ENTRAR A LA HISTÒRIA

I, sí, en una última volta fabulosa, sobretot en els dos últims parcials, Mir, que reconeix que haver corregut l'any passat el Campionat d'Espanya amb una moto inferior a la dels altres “em va fer treure el millor de mi mateix i esforçar-me molt més que la resta”, ha guanyat de forma espectacular, sense necessitat de patir en les últimes dues rectes i revolts perquè ja havia agafat prou avantatge per travessar la meta en pla vencedor, pensar en el seu amic Luis Salom i celebrar, en el seu gran premi número 11, que ha entrat en el llibre d'or del motociclisme espanyol. I mundial.