Dovizioso: "No es pot pilotar a 300 kms/h plorant"

Feia set anys que no aconseguia la victòria i, no obstant, ningú, mai, mai, va dubtar de la seva qualitat, de la seva immensa qualitat. És més, arribat el moment d'escollir el company, en els dos pròxims anys, de Jorge Lorenzo a Ducati, la firma italiana no s'ho va pensar dues vegades i el va renovar a ell, i va deixar que Andrea Iannone se n'anés a Suzuki. Feia 87 mesos, concretament 2.653 dies, que Andrea Dovizioso, de 30 anys, nascut a Forli (Itàlia), no pujava a l'esglaó més alt del podi. I això que, des que va debutar al Mundial, el 2001, mai, mai, s'ha perdut ni un sol dels 257 grans premis que s'han disputat.

DUBTES A L'INICI

“Quan vaig veure, enganxadet a ells, el ritme que tenien Valentino (Rossi) i Andrea (Iannone), vaig pensar que no podria seguir-los, però sí, sí que vaig poder. I això em va tranquil·litzar”, explicava ‘Dovi’ abraçat al seu lluent trofeu. “Després, quan vaig veure caure Andrea i, poc després, Cal (Crutchlow) i Marc (Márquez), vaig tenir clar que no podia desaprofitar l'oportunitat que se'm presentava davant dels meus ulls. I, just a la volta que vaig decidir atacar ‘Vale’, ell se'n va anar llarg al primer revolt del traçat, el vaig superar, vaig pitjar ferm i, a les dues voltes, ja vaig veure al quadro de comandament de la meva Ducati +1,7 i em vaig dir ‘això és teu, Andrea’”.

I va arribar aquell últim gir increïble, dubtós, apassionant, incert. “És veritat que quan diuen que el més difícil és tancar una gesta, un triomf, el moment final de donar el cop definitiu, t'arriba, de cop, la pressió, la tensió i la responsabilitat de la conquista que tens davant. Però, en aquest sentit, em va animar molt veure Alessandra (Rossi, la seva dona) a la tribuna del primer revolt, just al començament de l'última volta, que va ser un autèntic calvari. Veure-la i començar a plorar va ser tot u. I, la veritat, no es pot pilotar una màquina d'aquestes, i menys la Ducati, plorant i a 300 kms/h. Ho vaig passar fatal, perquè darrere venia Rossi”.

'CUINAR' ELS RIVALS

S'ho va passar malament i va fer patir els seus. La seva volta ràpida en carrera (també va aconseguir la ‘pole position’, és a dir, va fer ‘grand slam’) va ser de 2.11.950 i el seu últim gir el va tancar en ¡2.16.646! ¡una eternitat! “El secret d'aquesta victòria ha sigut ser pacient, ‘cuinar’ tots els meus rivals a foc lent, no posar-me nerviós quan ‘Vale’ i Iannone tiraven a mort, esperar i, sobretot, tenir el mateix ritme des de la primera fins a l'última volta, cosa que no han pogut fer els meus adversaris”.

Notícies relacionades

Rossi reconeix la seva incapacitat per guanyar Márquez

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Per Dovizioso “és molt important tornar a guanyar després de tant de temps, sí, però més important és mantenir-se a dalt, ha d'arribar el moment que sigui aspirant a tot. No pot ser que, després d'aquesta victòria, arribi un sisè o setè lloc. Es tracta d'una bellíssima victòria a nivell personal i professional”. I ‘Dovi’ no amaga que “MotoGP és meravellosa, divertida… si guanyes, si no guanyes, no et diverteixes”.

ROSSI SEMPRE LLUITA

“Vaig prometre dues victòries aquest any i aquí les tenim, hem complert”, diu Gigi Dall’Igna, cap de Ducati i creador de la poderosa ‘Desmosedici’. “Dovizioso ha estat fantàstic i la temporada que ve formarà un tàndem fantàstic amb Jorge Lorenzo, segur”. “Espero que la relació amb Jorge, sé que serà així, serà molt millor que la que tinc amb Andrea Iannone, que és gairebé nul·la”, va comentar el guanyador número 9 d'aquesta agitada i divertida temporada, que, carinyosament, va qualificar Rossi de ‘cane randagio’, és a dir, un ‘gos’ que “mai, mai, mai es rendeix”.