¿S'emporta res Lorenzo?

Yamaha tem que el seu tricampió s'emporti algun dels seus secrets a Ducati, que provara la seva 'Desmosedici' a València

 

  / YAMAHA PRESS / GIGO SOLDANO

3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

El dimarts posterior al GP de València acostuma a ser un dels dies, per no dir el dia, més important de la temporada. De la que s’acaba i de la que comença. Aquest any més que cap altre. D’una banda, és el dia que els pilots punters proven els prototips de la moto de la temporada següent i, per tant, les seves indicacions serviran perquè, durant l’hivern, els enginyers afinin o reconstrueixin allò que no funciona amb vista als primers assajos de l’any que hauran d’afrontar. I, en segon ordre, aquest any el canvi de marca d’alguns dels campions ha generat un pessigolleig, especialment en els japonesos, per saber com els pot afectar aquest tràfec i quina mena d’informació es pot endur el seu pilot a una altra marca.

Tres canvis de muntura

Jorge Lorenzo, nou anys a Yamaha,

és el cas més palpable d’inquietud, ja que la firma japonesa, que només li deixarà provar la Ducati avui i demà, té por que s’emporti alguns dels seus secrets a Borgo Panigale. Maverick Viñales deixa Suzuki i se’n va a Yamaha. I Andrea Iannone canvia la Desmosedici per la Suzuki. Tres pilots, tres marques, tres canvis que tenen inquiet el pàdoc i molt preocupats els japonesos, obsessionats amb el silenci, el secretisme i el temor de ser, sinó espiats, sí copiats, clonats.

Ni Honda ni Suzuki ni Yamaha permeten a tècnics i mecànics que no són seus, japonesos, operar amb determinades peces, parts, components de les seves motos. Per exemple, quan extreuen el canvi seamless de les seves motos, valorat en 600.000 euros, no deixen que hi hagi ningú.

Consultats membres de quatre dels sis equips oficials de MotoGP, tothom creu que, difícilment, els pilots poden endur-se’n els secrets de les motos que abandonen. «Primer, perquè ells se centren a pilotar, pocs pregunten i pocs estan interessats a saber com es fan les coses o com se solucionen els seus problemes», assenyala un dels tècnics. «Això sí, el pilot se n’emporta el més útil per a l’enginyer: les seves sensacions. Lorenzo pot explicar com corre la Yamaha, com gira, com accelera, com es tomba, com frena i això pot ajudar el seu nou tècnic».

Una altra cosa és que se’n vagi el tècnic, cap de mecànics o, pitjor encara, el telemètric. Davide Marelli, per exemple, telemètric de Lorenzo, es queda a Yamaha amb Viñales. «Amb la instal·lació de la centraleta electrònica Magneti Marelli, comuna a totes les marques, és més fàcil endur-se’n informació, dades, d’una marca a una altra. ¿Per què? Perquè el programa és comú i et pots emportar el fitxer de dades de qualsevol marca al teu ordinador i, aplicant el programa Wintax de Magneti Marelli, saber-ho tot. Abans, cada marca tenia el seu programa i era impossible, encara que el robessis, desxifrar-ne les dades», comenta un telemètric d’un equip oficial.

«No és tan fàcil endur-te’n informació d’un equip a un altre i, encara menys, que aquesta informació et serveixi perquè la teva moto faci un salt qualitatiu», diu un mecànic amb enorme experiència en MotoGP. «Si això fos possible, la KTM, que es prepara des de fa dos anys, hauria de volar com l’Honda. ¿Per què? Perquè els austríacs van contractar el tècnic Mike Leitner, 10 anys liderant l’equip Honda de Pedrosa, perquè dirigís el debut de KTM. I, no, no és tan fàcil. El primer que va decidir KTM va ser fer un xassís tubular, totalment diferent de les japoneses, ja veu».

Només les proven japonesos

És evident que, sobre l’espionatge, s’han construït autèntiques pel·lícules, des de programes informàtics que, simplement amb una fotografia, descobreixen les mesures de la moto del rival –superposant-la a l’ordinador a partir de la roda del darrere, idèntica en totes, amb llanta de 17 polzades–, fins a assegurar que, en els inicis de Valentino Rossi a Ducati, el 2011, el fracàs va ser tan gran que el Doctor va arribar a ficar en una furgoneta les dues motos que Yamaha li havia regalat després de conquistar els títols del 2009 i 2010, i se les va emportar a la fàbrica italiana a Borgo Panigale perquè les desmuntessin i veiessin com estaven fetes.

Notícies relacionades

El cert és que la mentalitat d’Honda, Yamaha i Suzuki els fa arribar, fins i tot, a no confiar les motos en fase

de desenvolupament a pilots que no siguin japonesos. Rossi fa anys que intenta convèncer Yamaha perquè contractin un pilot europeu, més pròxim a ell, més competitiu, però la seva firma s’hi nega adduint que els seus prototips només són testats pel pilot japonès Katsuyuki Nakasuga. I ningú més.