Espargaró: "Només Márquez pot frenar Viñales"

És possible que molts, tots, assenyalin Maverick Viñales (Yamaha) com el gran triomfador del Gran Premi de Qatar. Va guanyar des que va arribar fins a l'últim dia, quan va pujar a dalt de tot del podi. O, potser, alguns miren Valentino Rossi (Yamaha), tercer, com la gran sorpresa després d'una pèssima pretemporada i un irregular cap de setmana. Però, del que no hi ha cap dubte és que tots, tots, coincideixen que el veterà Aleix Espargaró (Granollers, 1989), sisè amb la seva nova Aprilia després de deixar el luxós equip oficial de Suzuki, va ser l'autèntica revelació del primer cap de setmana de la temporada.

Tots els ulls (i admiracions) es van dipositar en el gran dels Espargaró. És veritat, Johann Zarco, Andrea Iannone, Álvaro Bautista, Cal Crutchlow i Danilo Petrucci van tenir problemes, però Espargaró (sisè), no només va resistir, sinó que també va tractar de tu a tu l'Honda oficial de Dani Pedrosa i va estar a punt d'atrapar la de Marc Márquez, que va acabar quart.

--¿S'esperava una arrencada així?

--M'esperava competir, passar-m'ho bé, batallar pels punts, però no m'esperava estar tan a prop dels millors, dels més oficials i, sobretot, no m'esperava, ni de bon tros, suportar el ritme de l'Honda.

--Se'l va veure disfrutar molt a la pista.

--Bé, tothom sap que a nosaltres, els pilots, el que més ens posa és tenir la moto tan per la mà que ens permeti passar-nos-ho bé a la pista. I, sí, vaig disfrutar molt, sobretot a la part final en què els pneumàtics estaven bé, sencers, i això em va permetre lluitar pels punts i aguantar l'Honda de Dani (Pedrosa). Al travessar la meta vaig pensar ‘vaja, si això és el primer dia, com serà l'últim’. I, sí, vaig pensar que ens divertiríem.

--¿El va sorprendre que l'Honda no s'escapés?

--És evident que, com nosaltres, l'Honda segueix patint un clar defecte d'acceleració. Però, és clar, ¡són Honda! i, en aquest sentit, crida poderosament l'atenció. Ho hauran d'arreglar, com van fer l'any passat, potser esprement l'electrònica, perquè amb el motor no podran fer gaire més.

--¿Quin va ser el seu truc per estar amb ells?

--No hi ha trucs, de debò, no hi ha trucs. Ni en tinc jo, ni en té Aprilia, ni en té ningú. Tot és esforç. Nosaltres, els pilots, preparant-nos físicament al màxim. ¡No m'he entrenat tant en ma vida en els 16 anys que fa que soc al Mundial! Estic com un toro. I Aprilia també treballa molt. Amb pneumàtic nou, a l'inici de la cursa, la gent va molt molt de pressa. Després, quan els dipòsits es buiden i les rodes es gasten, nosaltres sembla que tenim una opció de seguir lluitant, perquè la nostra moto suporta bé el desgast de la goma i, llavors, com que els altres no poden esprémer tant el motor, hi anem, ens acostem.

--És per això que és molt important estar fort en l'últim terç de carrera.

--Vital, però no per a nosaltres, sinó per a tots. Durant la pretemporada vaig sentir dir una cosa al Maverick (Viñales) que em va semblar molt assenyada i que, al final, ha resultat ser clau: només penso a com preparar la moto perquè sigui competitiva en les deu últimes voltes, que és quan es decideix el podi. I, sí, això és el que volem tots.

--Li va saber greu que l'abandonés Suzuki.

--Em va saber molt greu, em va fer mal, sí. I, a més, la manera com ho vaig saber. No sé, bé, ja és passat. Per sort, vaig fitxar per Aprilia, em vaig acostar a l'esperit llatí, mediterrani i això em va donar ales. Molts em van enterrar, fins i tot em van donar per mort, però soc aquí, com nou, amb il·lusió i molt content de formar equip amb Aprilia.

--Res a veure amb un equip japonès.

--Bé, a mi m'agrada molt la pausa i la metodologia amb què treballen els japonesos, però m'estimo més el caliu, la passió, la sang calenta, l'afecte, la il·lusió, la immediatesa dels llatins, dels mediterranis. Aquí demanes una cosa i no triguen dos mesos a donar-te-la.

--¿El Mundial serà tan dur, incert i interessant com tothom intueix?

--Ho serà, sí, per descomptat. A MotoGP hi ha els millors pilots del món i jo diria que la millor graella de la història. La victòria ha pujat de preu, igual que el podi. Ja no hi ha motos que siguin ferralla, aquí el que no corre, vola. El nivell tècnic és bestial en totes les escuderies. Pot ser que no hi hagi nou guanyadors diferents com l'any passat, però molt no hi faltarà, no.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

--¿A qui veu campió?

--Ara, diria que Maverick Viñales i la seva impressionant Yamaha, sí, la moto més equilibrada. Hi puges i va. Això és vital. Però, és clar, hi ha el Marc (Márquez), que és boníssim i que serà, sens dubte, el rival de Viñales. És més, crec que només el Marc pot evitar que Viñales s'endugui el títol. Sí, crec que, avui dia, només el Marc pot frenar el Maverick. Viñales va guanyar a Qatar amb comoditat. Temo que ni tan sols va arriscar. De veritat, el veig molt còmode sobre la moto.