ecarrasco38332322 jerez 7 mayo 2017 basi la madre de dani pedrosa felicita 170507210853

Pedrosa: "¡És per tu, mama!"

Una explosiva victòria a Jerez del millor Dani, davant de Márquez i Lorenzo, ajusta el Mundial de MotoGP

Ho va dir de cop i volta. «¿Que per què segueix? Perquè no hi ha res que estimi més en aquesta vida que les motos, la seva professió. Per això segueix, perquè adora el que fa i ho fa amb tanta passió que dubto que s’aturi fins que no aconsegueixi el títol». Basi Ramal, la mare de Dani Pedrosa, sap què diu. Per això ho diu amb la mateixa passió i els ulls brillants que el seu fill va expressar al baixar del podi del Gran Premi d’Espanya, disputat a Jerez davant 68.731 apassionats espectadors, entre els quals hi va tornar a ser el rei emèrit Joan Carles.

Són molts els que no comprenen com Pedrosa, a qui Il Corriere della Sera li diu Il Robottino, amb desenes de fractures al cos, desenes d’operacions, desenes de lesions, continua, en peu de guerra, lluitant, tot i el seu metre i mig mal comptat, enfilat a un corser d’acer que va a 350 quilòmetres per hora i que els altres controlen amb les mans, els braços, les espatlles, les cames, els genolls, els peus i fins i tot amb el cul, i ell domina amb el cap. Ja ho diu Àlex Márquez, l’altre gran guanyador de la jornada andalusa, juntament amb el seu company Arón Canet, vencedor de la primera carrera: «En aquest esport, el 80% de l’èxit és el cap».

UN PILOT IRREPETIBLE

Per això, bé i per la seva perseverança, coratge, màgia, mans prodigioses i finor, Pedrosa, de 31 anys, és l’únic pilot de la història del Mundial, que ahir va complir el seu GP 3.000 (va començar el 13 de juny de 1949, a l’Illa de Man, amb una carrera de 350cc), que fa 16 anys consecutius ¡16! que guanya, almenys, un gran premi per temporada. Això, fixin-s’hi bé, no ho ha aconseguit ni Giacomo Agostini ni Valentino Rossi ¡ningú!, només Robottino. «Jo, des del primer dia, he vist el Dani com a candidat al títol. Ho vaig dir i em van prendre per boig. ¡Doncs aquí el tenim!», va dir orgullós el Doctor.

Per això, ell, que va donar les gràcies als seus pares, a la seva família, al seu equip i als seus amics, entre els quals hi ha el seu nou guru, l’exsubcampió del món Sete Gibernau, li va voler dedicar la seva victòria núm. 53 en 263 carreres, a la seva mare, Basi Ramal, que l’esperava al corralito per sentir el petó més preciós del dia, de la setmana, del mes i, probablement, de l’any. «¡És per tu, mama!», li va dir Pedrosa. Era el dia de la mare, no ho oblidin. Pedrosa, vencedor del GP núm. 3.000, número màgic que havia de formar part de la seva vida, com el 1.000 pertany a Ángel Nieto i el 2.000 és propietat de Mick Doohan.

TOTES LES MARES FELICES

La Basi es va endur la victòria del Dani, com la Roser, la mare de l’Àlex, va lluir a la galta el petó del seu peque, que li va dedicar la primera victòria a Moto2, després de dos anys, o com l’Amanda, en la distància, a la caseta de Corbera (València), va saltar d’alegria al sofà al comprovar que el seu nen, Arón Canet, li dedicava la primera victòria al Mundial, amb 17 anys, i sense poder destapar el cava perquè no té edat per beure alcohol.

Mai abans el motociclisme espanyol havia celebrat tantes victòries amb tantes mares. Des d’Anglaterra-2014, els espanyols no aconseguien fer sonar l’himne tres cops seguits, llavors ho van fer Àlex Rins (Moto3), Tito Rabat (Moto2) i Marc Márquez (MotoGP).

Per això Joan Carles i el seu adorable bastó («¡que boti, que boti, el Rei!», cridava la gent i l’emèrit va fer gest de fer dos saltets perillosos al podi) van rebre el Dani, el Marc i el Jorge amb un ampli somriure. Per això Joan Carles va abraçar Pedrosa, el seu pilot preferit. Per això l’emèrit li va dir «¡tres espanyols, ja veus!» i Robottino li va replicar: «Tres, sí senyor, tres! ¡I no només això, sa majestat, tres de tres!». I van començar a repartir copes i ampolles de cava i la gent, alguns fins i tot amb les mares a peu de podi, corejaven les tres victòries, com si el Mundial s’acabés ahir.

I és que, ho sento, però no hi va haver carrera. Gairebé sempre que guanya Pedrosa (recordin: 16 anys guanyant, almenys, un gran premi), no hi ha carrera. Perquè Robottino surt disparat i s’escapa. S’apaga el semàfor i desapareix. Fins i tot davant la vista de Márquez, un altre prodigi. «Tots coneixem el Dani, quan té el dia ¡adeu!, no hi ha qui el pari. Quan està inspirat, oblida-te’n, la victòria és seva. Jo ho he intentat, però no hi ha hagut manera».

AIXÍ ÉS PEDROSA

I ell, Pedrosita, dient que era difícil «perquè la pista estava molt relliscosa». Ja, sí, relliscosa. Va aconseguir la pole dissabte, va guanyar ahir fent la volta ràpida en el tercer gir quan fugia, va guanyar amb una mà i va repetir el que ja havia aconseguit, també aquí, a Jerez, el 2008 i 2013, vèncer liderant totes, totes les voltes d’aquelles dues carreres. Ja saben, vist i no vist.

Així és Robottino, el fill de la Basi i el fuster Antonio.