Rossi torna a guanyar 18 carreres després

De 10 en 10. Els grans, aquells que escriuen la història, són així de portentosos. Si Rafa Nadal es va presentar a París després de guanyar 10 vegades a Montecarlo i 10 vegades a Barcelona, per emdur-se el seu desè Roland Garros, Valentino Rossi, que havia sumat l’última victòria ara fa un any en el seu desè triomf a Barcelona, es presentava a Holanda, la catedral de l’asfalt com París ho és de la terra batuda, per guanyar el seu desè Assen i, 356 grans premis després del seu debut, 22 anys després de veure apagar-se el primer semàfor a Malàisia-1996, presentar la seva candidatura al seu desè títol mundial, que se li resisteix des de fa vuit anys.

El Gran Premi d’Holanda ho tenia tot, tot, perquè el Doctor tornés al camí de la victòria, revivís tots i cada un dels seus moments celestials i demostrés que, un altre cop, pot seguir lluitant amb les dues generacions de campions que el precedeixen. Ho tenia tot perquè érem a Assen, un dels seus escenaris preferits. Perquè, ¡per fi!, després de guanyar i brillar tant el seu company de box, Maverick Viñales («és clar, guanyava Maverick i els caps no es creien que aquesta moto no era tan bona com deia jo; quan m’han donat un xassís nou, he tornat a guanyar»), Yamaha va acabar fent-li cas a ell. I perquè, no ens enganyem, quan van mal dades (embolic de pneumàtics, deu candidats al triomf, sec i mullat, pluja i/o txiri-miri….), qui ho aprofita és Valentino Rossi, el millor pescador en aigües tèrboles.

MÁRQUEZ HO VA SABER MOLT AVIAT

Fins i tot Marc Márquez, actual tricampió del món, l’únic pilot capaç de fer volar aquesta Honda, l’hi va dir dissabte al seu enginyer de pista, Santi Hernández. «Guanya Vale. He anat darrere seu tres voltes i el nou xassís li permet ser tan bo, o més, que nosaltres a l’entrada i pas per revolt. Estem morts, han tornat a fer un pas endavant més». I sí, a Rossi se’l va notar com un nen amb sabates (vestit) nou. Des de la sortida se’l va veure manaire. I, al final, va noquejar Johann Zarco (Yamaha), va superar Marc Márquez (Honda) i va suportar la pressió de Danilo Petrucci (Ducati) i Andrea Dovizioso (Ducati), nou líder del Mundial.

«Abans de començar la carrera, he mirat el televisor que hi havia al meu box i he vist que Movistar GP posava un cartell a la pantalla que deia Rossi no guanya des de fa un any. I he pensat: ‘S’ho empassaran’. De broma, ¿eh?» No sé si de broma. Rossi sabia que a Dovizioso (novè a la graella), Viñales (11è), Dani Pedrosa (12è) i Jorge Lorenzo (21è), els seria difícil arribar al grup. Sabia que se la jugaria amb Zarco i Márquez. I sabia (d’això també se’n va adonar, molt aviat, el Marc), que la seva Yamaha ara és superior a l’Honda del campió, que sobreviu en la lluita pel títol perquè el nen de Cervera l’hi posa tot el que té i més.

MISSATGE A ZARCO

Així que va deixar que Zarco, pura il·lusió i empenta, portés el pes a la primera part, amb Márquez jugant-se el tipus («no he caigut dues vegades de miracle, massa risc per estar amb ells») i els altres, els perseguidors, traient la llengua. Per això va caure el líder, Viñales, «perquè, quan surts tan enrere, t’has de plantejar la carrera a l’esprint i assumeixes massa riscos». Quan faltaven 16 voltes, al final de recta (pura velocitat), el Doctor va fulminar Zarco. En el següent gir, al mateix lloc, va superar Márquez. I a continuació va saber que havia caigut MVK. Missió gairebé complerta.

Notícies relacionades

La festa d'Assen comença amb triomf de Canet

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Això sí, abans Rossi hauria d’endur-se dos ensurts majúsculs. Ningú va dir que seria senzill guanyar el desè a Assen. I menys amb els monstres que han crescut a MotoGP. Per exemple, el francès que sembla que no hagi trencat un plat i ja suma dos títols de Moto2 i un munt d’atreviments en el primer any a MotoGP. Va ser Zarco, sí, qui va tornar a envestir Rossi quan, al redreçar la seva Yamaha satèl·lit, va tocar la natja dreta de Vale i el va desequilibrar. Rossi va salvar la caiguda i, al final, va ensenyar al món el pneumàtic marcat a la cuixa. «Penso enviar-li la factura de la nova granota al Johann, que encara no ha après que això no és Moto2 i les distàncies són unes altres».

FINAL APOTEÒSIC

El polizia Petrucci també va intentar jugar amb Rossi en els últims girs, però Déu ja havia decidit que el plugim que havia enviat sobre Assen i que va fer que alguns canviessin de moto per atrapar el rei de reis (sense aconseguir-ho), eren de celebració, era el plor de felicitat dels campions que habiten el firmament, rendits a Rossi. «Li diré una cosa: jo visc, m’entreno, em sacrifico, em moro pel plaer de viure aquestes quatre hores de diumenge». I se li nota. Per això continua, 22 anys després, ocupant el podi. H