Ángel Nieto es disposava a canviar les motos pel tennis

L’accident, la mala sort, la tragèdia, l'agonia, la mort van sorprendre Ángel Nieto, de 70 anys («jo no tinc 70 anys, en tinc 700 de viscuts, de disfrutats, amb risc i passió», li va dir fa dues setmanes al seu amic Jorge Martínez Aspar), en plena transformació de la seva vida familiar i esportiva. Nieto ja feia temps que havia decidit abandonar de mica en mica la seva presència en el Mundial de motociclisme, per centrar-se en la carrera esportiva del seu fill petit, Hugo, de 16 anys, fruit de la seva relació amb Belinda Alonso. Hugo vol ser tennista i al seu pare li encantava la idea.

Hugo té 25 anys menys que Gelete, el gran dels Nieto, fill de la primera dona del campioníssim, Pepa Aguilar, i 22 menys que Pablete, el segon fill del primer matrimoni del 12+1. Hugo era, encarrilats els dos grans, l’ullet dret de Nieto, això explica que estigui becat, des de ja fa dos anys, a la nova i prestigiosa acadèmia que Rafa Nadal té a Manacor, i convertís el seu pare en el seu més fidel seguidor. «Per descomptat, prefereixo que Hugo jugui a tennis que no pas que corri en moto, ho tinc claríssim», repetia el pare Nieto.

L’accident, d’alguna manera, va estar certament provocat per la transformació que s’estava a punt de produir en la vida de Nieto, ja que el campioníssim de Vallecas havia agafat el quad i s’havia posat el casc sense lligar per anar a comprar, a molt poca distància de casa, uns llums per al jardí. La raó no era cap altra que Nieto ja tenia llogada la casa per tot un any (els nous llogaters hi entraven el primer d’agost) i volia deixar-los el jardí niquelat, amb totes els llums en funcionament i nous de trinca, perquè ell es pogués traslladar a la seva nova residència mallorquina, a prop de Manacor, des d’on podria seguir de prop la trajectòria del seu fill Hugo, que somiava, d’aquí un parell d’anys, poder aconseguir una beca en una universitat nord-americana per compatibilitzar tennis i estudis.

Aspar, deixeble i hereu

És possible, sí, que si no hagués sigut per la necessitat d’anar a aquella casa de llums, situada a molt pocs metres de la cruïlla de les carreteres de Santa Eulària amb Santa Gertrudis (és més, abans de ser envestit pel Fiat 500 d’una ciutadana alemanya de 38 anys, Nieto estava alentint la marxa per aparcar el vehicle davant de la porta de la botiga), l’accident s’hagués pogut produir quan el campió hagués baixat a comprar el pa o els diaris amb la mateixa desimboltura i l’escassa precaució amb què va anar a escollir els llums del jardí.

Un dels pocs que sabia que Nieto havia decidit apartar-se discretament de les motos, del pàdoc, per més adoració que li tinguéssim al Mundial iencara que disfrutés moltíssim passejant pels boxs, era el que havia sigut el seu deixeble i hereu, Jorge Martínez Aspar. El campioníssim valencià havia invitat a sopar Ángel i Belinda la nit del diumenge del Gran Premi d'Espanya, que es va celebrar, el 7 de maig passat, a Jerez. Aspar, que hi va anar, és clar, amb la seva dona, Amparo Vilchez, va intentar convèncer el seu mestre durant el sopar perquè acceptés treballar amb ell la temporada que ve, reforçant l’estructura directiva de la seva enorme escuderia. Nieto no va tenir més remei que sincerar-se amb el seu amic i reconèixer-li que la seva vida estava a punt de fer un canvi radical i que es traslladaria a Mallorca per donar suport a Hugo.

Tots aquells meravellosos plans, que no només eren respectats sinó també recolzats per la seva família, van volar pels aires quan, el dimecres 26 de juliol, a les 10.30 hores del matí, aquell petit Cinquecento, conduït per una dona que va passar sense problemes el control d’alcoholèmia, va picar (els testimonis van explicar que el xoc va ser «poc violent») el cul del quad del campió, que va sortir disparat, amb tanta mala sort que, en el vol, va perdre el casc i al caure es va produir un gravíssim traumatisme cranioencefàlic. A partir d’aquell instant, ja tot va ser una carrera contra la mort a l’UCI de la Policlínica Nostra Senyora del Roser, d’Eivissa, amb un equip mèdic que va fer tot el que va poder per salvar el meravellós expilot nascut a Zamora.

El cert és que els nou dies que Nieto va estar inconscient («ha mort com volia morir, sense fer soroll, sense molestar a ningú, sense tenir pendent la seva família durant mesos o anys de la seva agonia, ha mort de sobte», va reconèixer el seu amic Carmelo Ezpeleta, màxim responsable del Mundial) tot van ser esperances i il·lusions tot i que els metges, tots, els eivissencs, els externs i els amics doctors que el van visitar sense que ell se n’adonés, com Ángel Villamor i Antonio de Lacy, no van llançar mai les campanes al vol, ni tan sols quan els TAC mostraven certa millora cada dia.

Una altra vegada la carretera

La recent mort del pilot nord-americà Nicky Hayden en idèntiques circumstàncies («veus, un altre cop la carretera, on hi ha moltíssim més risc que als circuits», van reconèixer ahir a l’uníson Valentino Rossi i Jorge Martínez Aspar) convertia la recuperació de Nieto en un petit miracle, tot i que el whatsap que Gelete ens va enviar, el mateix dimecres, va ser «aquí estem, empenyent perquè tot quedi en un ensurt». 

El que ningú s'esperava, o sí, és que la Policlínica d'Eivissa es convertís en un punt de pelegrinatge, gairebé en un reality show, o en una passarel·la de la moda, durant tots aquells dies. Cert, potser, amb la millor intenció del món, però n'hi va haver que van considerar excessiu aquell tràfec de celebrities, que, a més, tenien totalment prohibit poder entrar a l'UCI, on s'entrava en comptagotes i només ho feien Belinda, dona d'Ángel, o algun dels seus fills. «A Ángel, que estava inconscient i sedat, només el vèiem si tenies la sort de ser allà, als passadissos, just quan el treien de l'UCI per traslladar-lo per fer-li alguna prova», va explicar a EL PERIÓDICO un dels pocs amics que el va veure.

Diuen que hi van passar i van tractar d'opinar i, fins i tot, aconsellar la família des del joier Esteve Rabat, pare del pilot Tito Rabat, que va insinuar traslladar Ángel a Barcelona, fins a Javier Hidalgo, CEO d'Air Europa, Ricardo Urgell, propietari de la discoteca Pachá, l'expilot Sete Gibernau i, és clar, Juan Palacio, propietari de la firma de rellotges Viceroy que va ser, segons sembla, qui pretenia dir-hi alguna cosa, recordant que «Ángel ha sigut el meu amic i confident durant 50 anys».

“De cap manera, se us acudeixi moure'l"

Malgrat que Gelete i Pablete Pabletehavien demanat permís a Ezpeleta per consultar amb l'equip mèdic del Mundial de MotoGP, liderat per Ángel Charte i Xavier Mir, el cert és que van ser els doctors de la Policlínica eivissenca els que sempre van prendre les decisions. L'únic que se'ls va suggerir, gairebé ordenar, Charte als fills de Nieto era que «de cap manera, se us acudeixi moure'l, traslladar-lo». Doncs bé, ningú sap com, però algú de l'entorn de la família Nieto es va atrevir a trucar al doctor Joaquim Enseñat, Cap del Servei de Neurocirurgia del Clínic de Barcelona, per consultar-li si valia la pena portar Ángel a Barcelona. Enseñat es va reafirmar en la tesi de Charte i la família va mantenir Ángel a Eivissa, malgrat que s'havia parlat, fins i tot, de portar-lo a l'Institut Karolinska, d'Estocolm.

És evident que la mort de Nieto es produeix en unes circumstàncies estranyes que ningú creu que es descobreixin en l'autòpsia que li feien avui dissabte, malgrat que hi ha qui opina que alguna cosa estranya va passar perquè, en el termini de poques hores, de les 22.00 de dimecres a les 04.00 hores de dijous, passés d'estar controlat a patir un edema cerebral  massiu. A partir de llavors, el TAC de les 18.00 hores de dijous ja no va concedir cap esperança, es va produir immediatament la mort cerebral i, finalment, se li va desconnectar la respiració artificial.

El sensor col·locat al cervell

Hi ha qui creu que extreure-li abans d'hora el sensor que se li havia col·locat el primer dia al cervell «per mantenir controlada en tot moment la pressió intracranial» hauria pogut precipitar les coses. «En medicina pot passar de tot, sí, però ¿és normal el que va passar en aquest cas? No, no és normal, ja que semblava que Ángel Nieto mantenia les constants vitals i no tenia, de moment, afectat cap òrgan vital», assenyala una font mèdica a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Sembla segur que l'autòpsia, obligatòria al morir com a conseqüència d'un accident de trànsit, no revelarà res especial i la família Nieto podrà incinerar la icona del motociclisme espanyol i un dels esportistes més grans de la història, amb 90 victòries en el seu haver (Giacomo Agostini en té 122 i Valentino Rossi, 115) i 12+1 títols del món ('Ago' en té 15 i el 'Doctor', encara 9). A partir d'aquí i, segons va informar ahir la família, s'organitzarà, probablement la primera setmana de setembre, un multitudinari funeral o acte de comiat a Madrid perquè hi puguin assistir bona part dels 2.000 habitants del pàdoc del Mundial, que ara són a Brno (República Txeca), la setmana que ve al Red Bull Ring (Àustria) i l'últim cap de setmana d'agost, a Silverstone (Anglaterra), cosa que feia impossible assistir a qualsevol comiat del seu amic motard.

Encara ahir, Rossi no s'havia recuperat de la desaparició del seu amic eivissenc. «Encara recordo les festes que he viscut amb ell i els seus fills, a casa seva o a la meva, quan, amb 70 anys, era el més bambino de tots nosaltres, incansable, semblava tenir 50 anys. Amb ell, les serenates eren interminables». El mateix punt d'admiració li professa encara Aspar, amb llàgrimes als ulls. «Va ser l'únic, ¡l'únic!, que derrotava els seus rivals sense pujar a la moto, perquè era tan bo, tan llest, tan murri, a la pista com fora». «Només sé –acaba explicant Jorge Lorenzo– que com més el coneixies, com més el tractaves, més l'estimaves. Recordo quan el vaig conèixer, jo tenia 10 anys i corria la Copa Aprilia, i me'l van presentar a Cartagena. Mai oblidaré el que em va dir: ‘Nen, tens mirada de campió’. Doncs ja no el podré mirar més i, sí, ho va encertar, ja he sigut cinc vegades campió. En part per ell, perquè tots vam voler ser Ángel Nieto».