Dovizioso guanya Márquez en un últim revolt prodigiós

«Si dijous quan vam arribar a Àustria em diuen que acabaré segon, enganxadet a Andrea (Dovizioso), que em jugaré la victòria en l’últim revolt i que potser guanyaré, que inicio el GP amb 14 punts sobre Maverick Viñales i surto amb 16 sobre Dovi, que em sento lliure i feliç durant la carrera, que la meva Honda suporta les Ducati a la recta, que Dani (Pedrosa), Vale (Rossi) i Viñales acaben darrere meu demano el paper, firmo i torno a casa content, molt content, sense córrer».

Marc Márquez estava eufòric. Feliç. Ho havia intentat «que és el que es demana als valents, als que miren de delectar la gent, de fer bé la seva feina». Per poc li surt, per poquíssim, gairebé per res. Però es va trobar amb un altre que vol ser campió. Perdó, que lluita per aconseguir, per primera vegada, el títol gran, aquell del qual Márquez ja posseeix tres còpies. «Dovi aquí, a Àustria, tenia aquella miqueta més que s’ha de tenir per, quan t’enfrontes a un duelo, poder guanyarlo. Avui, aquella miqueta de més era de Dovi i l’hem de felicitar ja que  ha gestionat el cap de setmana amb mestria, demostrant, contràriament al que diu el pàdoc, que té coratge, ganes i maneres de campió», va afegir el nen de Cervera, que surt més líder d’Àustria: abans amb 14 punts sobre Viñales, ara amb 16 més que Dovi. Bingo.

Márquez va reconèixer que en l’última volta no va pensar en el Mundial, a treure la calculadora. «Durant les 28 voltes vertiginoses, només he pensat una vegada en el títol, només una vegada he dit ‘¡compte, compte!’, que ha sigut quan m’he convertit en el pernil de l’entrepà que, a 300 kms/hora a la recta, m’han fet les dues Ducati, Dovi per la dreta i Jorge (Lorenzo) per l’esquerra. He resistit, però he patit. I disfrutat, perquè, per primera vegada aquest any, he vist que no s’escapaven i això ja és molt».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Però, arribada l’última volta, Márquez no podia renunciar a ser Márquez. «Un neix així, un se sent feliç corrent així i, sí, sí, sé que no tots els que m’envolten pensen el mateix, però me l’havia de jugar  ja que, contràriament, no hauria dormit tranquil». Ho va intentar als dos revolts d’esquerra en què era més veloç que Dovi «però tots dos cops era massa lluny». Se la va haver de jugar en l’últim revolt. «Quan un porta al darrere el Marc sap que hi porta l’únic pilot que mai es rendeix. En el penúltim revolt», explica Dovizioso encara emocionat, «vaig sentir com el Marc obria gas abans que en les voltes precedents. I vaig pensar ‘¡és el Marc, alerta, ho intentarà en l’última!’ Però també em vaig dir: ‘¡No, impossible, és un lloc impossible, no ho farà!’ I, sí, sí que ho va fer. Vaig deixar que es fiqués per dins, convençut que no aconseguiria traçar i quan el vaig veure derrapar sobre el piano amb les dues rodes, vaig pensar ‘¡és la meva!’ Jo vaig poder redreçar la meva moto abans que ell, vaig recargolar el gas i la meva Ducati ha respost a la perfecció. Guanyar el Marc així és més que una victòria. Quan lluites amb el Marc saps que pot passar qualsevol cosa, tot. Ha sigut bonic, sí».

L’abraçada dels herois

L’abraçada sincera, hermètica, ferma d’Andrea i Marc al corralet del Red Bull Ring, a la sala de premsa, al podi, ho diu tot: dos herois, dos actors, dos triomfadors, dos protagonistes. Darrere, als camerinos, Maverick Viñales (7è, a 8 segons d’ells) assegurava que «si seguim així, sense solidesa, sense saber què ens passa, se’ns escaparà el títol». El mestre Valentino Rossi (7è) va ser encara més contundent: «No és intel·ligent pensar que podem guanyar el Mundial fent setens».