Dovizioso derrota Márquez en una altra última volta suïcida

Ho han tornat a fer. Semblava impossible, cert, però ells, que són els 'putos amos' d'aquest campionat, els reis de la velocitat, els artistes de l'equilibri, han repetit la magistral, espectacular, difícil i equilibrista carrera que van protagonitzar a Spielberg, el traçat d'Àustria. L'italià Andrea Dovizioso (Ducati) i el català Marc Márquez (Honda) han tornat a ser l'atracció del Gran Premi del Japó, en un Motegi plujós, inundat, on es van donar cita 52.400 apassionats i folklòrics espectadors, que van disfrutar d'una última volta suïcida, idèntica a la d'Àustria, en què, novament, Márquez va voler intentar l'avançament impossible (i ho va aconseguir) però, una altra vegada, no el va poder culminar perquè 'Dovi' va resistir des de l'exterior de l'últim revolt de dretes, va redreçar més bé la seva Ducati i va obrir gas abans que el Marc, i va aconseguir la seva cinquena victòria de la temporada i va reduir a 11 punts, quan encara en queden 75, l'avantatge que té sobre el tricampió més jove de la història de MotoGP, que amb aquest podi arriba al número 100 de la seva carrera i es converteix, evidentment, en el pilot més jove de la història que ho aconsegueix.

La carrera va ser, evidentment, apassionant. I el seu final, mentre els altres perdien força, mentre Valentino Rossi (Yamaha) queia, mentre Dani Pedrosa (Honda) es retirava, mentre Maverick Viñales (Yamaha) patia per acabar novè, mentre Jorge Lorenzo (Ducati) acabava sisè, va ser tan preciós, vistós, apassionant i incert com el d'Àustria, però més increïble ja que el d'avui es va aconseguir ¡sobre aigua! ¡sota el diluvi!, en unes condicions en què l'equilibri era el primordial i on els pilots havien de lluitar contra si mateixos, contra el seu rival i contra la inestabilitat de les motos i l'asfalt, que era un autèntic mirall, relliscós, perillosíssim.

Una lluita que val un Mundial

Encara que dues Ducati més, la del mateix Lorenzo i la del 'satèl·lit' Danilo Petrucci, prodigiós durant tota la carrera, es van intentar barrejar amb els dos grans favorits al títol, el cert és que Dovizioso i Márquez, Márquez i Dovizioso, es van apoderar de la situació a l'últim terç de la carrera. I va ser, novament, a l'arribar a l'última volta on es va decidir tot. La disjuntiva era una victòria de Márquez i escapar-se en el Mundial fins als 21 punts o un triomf de 'Dovi' i reduir la distància a només 11 punts.

Márquez va començar aquesta última volta com a líder i favorit. I semblava, sí, que novament s'emportaria el premi. Però quan anava davant de 'Dovi', quan semblava que la distància de tres dècimes de segon, a penes un sospir, uns metres, res, seria suficient per aconseguir la seva sisena victòria de l'any, la roda del darrere de la seva Honda va patinar a l'interior del revolt 8, el Marc va haver de deixar anar frens, va haver de treure el peu esquerre de l'estrep, aconseguir mantenir l'equilibri, sortir airós de la situació (una caiguda, la número 24 de l'any, hauria arruïnat la seva temporada), però 'Dovi' ja havia olorat la sang i es va llançar cap a la seva víctima.

L'avançament suïcida de Márquez

A l'entrar a la recta de darrere, on el poder de la Ducati era superior, Dovizioso va recuperar el terreny perdut, es va ficar a l'interior i va avançar el Marc, que va tornar a esperar el seu segon de glòria, l'instant que, novament, intentaria ser atrevit, valent, suïcida. Era, una altra vegada, com a Spielberg, l'últim revolt, el revolt de dretes d'entrada a meta. I, sí, Márquez va forçar al límit la frenada, va clavar frens, va ficar la roda del davant de la seva Honda al revolt. Dovizioso, que va recordar Àustria ("jo, la veritat, no vaig pensar en aquella carrera", va reconèixer Márquez), va deixar que el Marc es colés i es va limitar a redreçar la seva Ducati, obrir gas i, com a Spielberg, aprofitar que el Marc s'havia obert massa (era impossible traçar aquell revolt sense obrir-se) per aconseguir el seu cinquè triomf de la temporada i posar encara més calent el campionat, que, ara sí, ja és cosa d'ells dos.

"Si no ho proves no dorms tranquil, ho dic sempre i per això he tornat a repetir, a intentar, l'avançament. Aquesta era la pista que menys bé ens anava a mi i a la meva Honda, hem minimitzat les pèrdues, hem cedit el mínim, cinc punts, i hem ofert un gran espectacle. Sí, cert, he ficat la moto en un lloc impossible, però ho havia d'intentar. No hi havia més remei", va reconèixer Márquez al baixar del podi.

"Estava convençut, segur, que el Marc ho intentaria com a Àustria", va confessar Dovizioso. "Quan un porta al darrere el Marc a l'última volta, ha de saber que ho intentarà. I, sí, he pensat en Àustria, evidentment, en aquell un altre avançament impossible, he tractat de tancar tots els forats i, no obstant, ell n'ha tornat a trobar un, però sabia que, un cop ficada la seva moto a l'interior, no podria traçar bé, sortiria llarg i jo el podria tornar a avançar. Igual que a Àustria, sí. Ha sigut preciós, però d'infart. No m'amagaré, vaig témer que em bloquegés, però aquesta vegada ha sigut més net tot".

Notícies relacionades

Mir falla en el seu primer assalt al títol

Àlex Márquez sí que va triomfar com un campió a Motegi

Márquez i Dovizioso es van felicitar al corralet de Motegi, van celebrar "el gran espectacle que hem ofert al món", van reconèixer tots dos a l'uníson, i es van citar, el cap de setmana que ve, a Phillip Island (Austràlia), un traçat al costat del mar que, en teoria, és més terreny del Marc que d'Andrea, encara que, vist l'extraordinari estat dels dos candidats al títol més disputat de la història de MotoGP, ningú es pot considerar com a favorit en cap traçat.

Mundial de MotoGP: 1. Marc Márquez (Espanya, Honda), 244 punts; 2. Andrea Dovizioso (Itàlia, Ducati), 233 punts; 3. Maverick Viñales (Espanya, Yamaha), 203 punts; 4. Dani Pedrosa (Espanya, Honda), 170 punts, i 5. Valentino Rossi (Itàlia, Yamaha), 168 punts.