Márquez contra Dovizioso, el cor contra el cap

Fa un parell de setmanes, poc abans de fer el salt al Japó, Austràlia i Malàisia, la televisió de pagament italiana Sky es va passar tot un dia filmant, gravant i xerrant amb gent del poble de Forli, a prop del circuit d’Imola, al voltant de la casa de la 'mamma' Anna, la mare d’Andrea Dovizioso. De cop i volta, el reporter va trucaral timbre de la casa i va demanar si podia entrevistar «poc, res, tres paraules» l’Anna. La mare de 'Dovi', modesta, reservada, gairebé atemorida, va agafar el mòbil i va trucar a l’Alessia, una de les seves grans amigues. «Alessia hi ha la TV aquí, ¿què faig?» «Digue’ls adeu, Anna, digue’ls adeu, que si l’Andrea se n’assabenta, s’enfadarà. Digue’ls gentilment adeu». I l’Anna va acomiadar amb educació l’equip de Sky TV.

Aquesta mateixa escena s’hauria pogut produir a l’adossat de Cervera (Segarra) de la família Márquez Alentá on la 'mamma' Roser contempla les carreres, sola, dels seus fills Marc i Àlex. Perquè si una cosa té la vida dels dos candidats al títol de MotoGP, separats només per 11 punts quan en queden 75 per disputar-se (Austràlia, Malàisia i València), és que tots dos són senzillíssims, modestos, amigables, somrients, feliços i uns nois extraordinaris. «Només diré una cosa», diu Márquez abans d’acomiadar-se ahir a Phillip Island, «estic convençut que, s’acabi com s’acabi aquest duel, l’Andrea i jo seguirem sent col·legues, gairebé amics i ens portarem de puta mare com fins ara».

Márquez contra Ducati

L’italià Carlo Pernat, el gat vell més gran amb diferència que hi ha al pàdoc, un dels descobridors de Valentino Rossi i ara assessor d’Andrea Iannone, explica que «aquí només hi ha dos favorits: la GP17 de Ducati i Marc Márquez. Perquè la Desmosedici és, de molt bon tros, la millor moto de la graella de MotoGP i Márquez el millor pilot. És tan bona la Ducati, comparada amb l’Honda i la Yamaha, que 'Dovi' fins i tot li pot prendre el títol al fabulós Marc, que té el ceptre a les seves mans; només ell el pot perdre». A Motegi (Japó) només hi havia una Honda (la de Márquez) entre les 14 primeres i quatre GP17 entre les 10 primeres.

Pernat, que admira en gran manera Márquez, creu que hauria de ser més prudent, més caut, menys agressiu en determinats moments. Però, igual que molts altres experts, no s’atreveix a dir-ho perquè el Marc, a qui molts anomenen l’acròbata, el Marcià, ho ha guanyat gairebé tot des que corre a MotoGP (2013) amb aquest estil agressiu.

Per això n’hi ha molts que consideren que aquest és un duel entre el cor, el coratge, la determinació i la capacitat d’assumir riscos de Márquez i la intel·ligència, l’experiència, la saviesa, la paciència, l’estratègia i el tacte del mestre Dovizioso, com li diuen a Itàlia. És un retrat que, en els últims grans premis, ha sigut maquillat per un i l’altre. «Jo sé molt bé quan puc atacar i quan no; sé mesurar el risc; és més, en els últims nou grans premis, he aconseguit vuit podis i, en el que vaig fallar (Anglaterra), va ser perquè es va trencar el motor de la meva Honda sinó fins i tot hauria pogut guanyar», recorda Márquez. 

«Qui digui que Dovi no arrisca, no se la juga, no en té ni idea», assenyala el tricampió mallorquí Jorge Lorenzo, company de Dovizioso. «L’Andrea ataca, l’Andrea se la juga perquè se sent tan veloç com el Marc. Si no ets tan veloç com el Marc, si la Ducati no li respongués, 'Dovi' no se la jugaria. Si ets dues dècimes més lent que Marc Márquez, ¡oblida-te’n!, no te la juguis, només amb coratge, empenta i valentia no guanyes el Marc», va insistir el mallorquí.

És evident que estem davant un Mundial únic. Ningú no recorda un campionat igual, entre altres raons perquè els títols que guanyava Valentino Rossi era contra un o dos pilots, no contra cinc o sis com els que ha guanyat Márquez (2013, 2014 i 2016) o Lorenzo (2015). Per això té tant de valor aquest títol. Falten tres carreres (75 punts) i hi ha tres pilots que poden ser encara campions (Márquez, Dovizioso i Maverick Viñales) i tres més (Rossi, Lorenzo i Dani Pedrosa), que poden guanyar qualsevol d’aquestes tres carreres.

Per això Márquez, que sempre ha preferit jugar-se el títol en un cara a cara, no comprèn com Dovi va dir ahir que també prefereix el face to face, com els que va guanyar a Àustria i el Japó. «Sí, però allà, només em va restar cinc punts i segueixo líder. Jo crec que a Andrea li interessaria que hi hagués embolic, cinc o sis pilotsbarallant-nos per la victòria en l’última volta. A Dovi, entenc jo, li interessa més gent, més factors de risc, més possibilitat d’error i fins i tot de caiguda. Reduint la diferència de cinc en cinc, arribarà a ser campió, però no sempre em guanyarà».

El campió del poble

Notícies relacionades

Aleix Espargaró derrota Márquez i 'Dovi' en el debut de Phillip Island

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

En el que coincideixen tots dos és que el pàdoc i els motards prefereixen que guanyi Dovi aquest títol meravellós. I Márquez ho entén, i més veient com va estar ahir el mestre italià en la primera sessió d’entrenament, on va ser velocíssim, igual que el Marc, darrere d’un pletòric Aleix Espargaró (Aprilia), que els va deixar bocabadats als dos. «M’esperava aquest Dovi, ¡és clar que sí!, ¿saps per què? Perquè he estat en la situació que està ara l’Andrea per mèrits propis i, en aquests moments, et surt tot. Quan t’estàs jugant el títol, tots els circuits t’entren a la primera. La tensió t’ajuda a ser millor, a ser ràpid des del primer minut de divendres. És el que té ser candidat al títol».

Márquez reconeix que ell no pensa en els títols que ja té (cinc: un de 125cc, un altre de Moto2 i tres de MotoGP). «Jo estic lluitant per aquest títol com si no en tingués cap més». I el Marc sap que «si Dovi segueix així, tindrà més oportunitats». Però, no, el pàdoc vol que aquest gran Dovi guanyi aquest títol, no el que ve. «Em sap greu pel Marc, que segueix impressionant, però Dovi és el campió del poble. Està fent un Mundial meravellós i ¡tant de bo! arribi viu a València», assenyala Aleix Espargaró, la veu del poble ¡i tant que sí!.