Martín guanya, per fi, la seva primera carrera de Moto3

Per fi, ja tocava, s'ho mereixia més que ningú, s'ho havia treballat a base de voltes ràpides increïbles, de ser el millor, amb molt, els dissabtes, en l'últim assaig, el que decideix l'ordre de sortida, la graella de cada gran premi de Moto3. En això, Jorge Martín (Honda), de 19 anys, nascut a Madrid, era un llamp, un coet, fins a sumar nou pole positions, rècord de la petita cilindrada.

Però, després, arribava la carrera i lluitava com pocs però, en el cos a cos, fallava, perdia dècimes de segon, li passava alguna desgràcia i acabava entre els millors, sí, però no guanyava. Això sí, va arribar a Xest després d'aconseguir dos segons llocs (Austin i Malàisia) i sis tercers llocs (Qatar, Argentina, Barcelona, Àustria, Anglaterra i Austràlia). Per cert, des d'Austràlia-2013, no hi havia un triplet espanyol en Moto3. Aquell diumenge va ser Àlex Rins, Maverick Viñales i el desaparegut Luis Salom.

I va arribar a Xest, on feia un munt d'anys que no guanyava una petita Honda, des dels temps de Dani Pedrosa, i es va proposar protagonitzar, una vegada ja decidit el campionat a mans del més portentós dels portentosos, el mallorquí Joan Mir (Honda), un cap de setmana perfecte. I així ho va fer. De la mà del seu cap d'equip, un altre monstre de les petites cilindrades, l'italià Fausto Gresini, Martín va ser sempre el millor, divendres, dissabte i, per fi, també diumenge.

Cert, l'hispanoargentí Gabri Rodrigo li va donar un cop de mà sense voler, ja que Rodri va perdre el control de la moto, cert, quan Martín ja havia començat a agafar avantatge, sol al capdavant, i va impedir que Mir, que anava enganxadet a Rodrigo, al seu rebuf, tingués la possibilitat d'anar a buscar Martín. Quan Rodrigo va rodar per terra, el flamant campió va haver de fer màgia, piruetes amb la seva Honda, sortir de la pista i tornar en el lloc 19 quan encara faltaven 21 voltes, i va perdre així tota opció de guanyar la carrera i establir un nou rècord de victòries i punts de la categoria.

Mentre Martín, amb gran habilitat i seguretat, anava acumulant segons (“volia, almenys, cinc segons, n'he aconseguit fins a sis i després els he administrat”, va reconèixer el vencedor), Mir, que al final va establir, amb 341 punts, un nou rècord de puntuació, superant els 338 punts del campió Álvaro Bautista, el 2006, va anar remuntant posicions fins a arribar a la segona plaça i acomiadar-se de la categoria (dimarts prova la Moto2, a Xest) amb un bon sabor de boca.

L'alegria del nou vencedor

“Feia tant de temps que esperava aquesta victòria, aquest moment, que només puc dir que, en efecte, és una sensació única, increïble, per més que vulguis, no et pots imaginar el que és guanyar”, va explicar Martín, que va aconseguir el seu objectiu en la seva carrera número 50, ja que va debutar el 2015, després de ser campió de la Rookie Cup ¡vaja! davant de Joan Mir.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Classificació: 1. Jorge Martín (Honda), 40 minuts 02.193 segons; 2. Joan Mir (Honda), a 3.760 segons; 3. Marcos Ramírez (KTM), a 3.877 segons; 4. Romano Fenati (Honda), a 3.953 segons, i 5. Enea Bastianini (Honda), a 3.999 segons.

Final del Mundial de Moto3: 1. Joan MIR (Espanya), 341 punts; 2. Romano FENATI (Itàlia), 248 punts; 3. Aron CANET (Espanya), 199 punts; 4. Jorge MARTÍN (Espanya), 196 punts, i 5. Fabio DI GIANNANTONIO (Itàlia), 153 punts.