Pedrosa, 10 anys mitigant el dolor i provocant el somriure del Dillon

L’organització, l’associació, el projecte es diu Make-A-Wish,fundat el 1980 i amb delegacions a diversos països. I, sí, consisteix a intentar que es pugui complir el desig d’un nen malalt o en situació delicada pel que sigui. Quan el britànic Dillon Chapman tenia sis anys i ja li havien diagnosticat neurofibromatosi, una malaltia que destrossa el cos a poc a poc, sense pietat (el 2015 li van haver d’amputar la cama esquerra), va mostrar el desig a Make-A-Wish de conèixer el pilot Dani Pedrosa, el seu gran ídol.

El 2009, l’equip Repsol Honda, coneixedor de la petició, no va dubtar a convidar els membres de Make-A-Wish, el Dillon i els seus pares al circuit de Donington Park, llavors seu del Gran Premi de la Gran Bretanya de motociclisme. El Dillon va passar, explica des d’aleshores, el cap de setmana més feliç de la seva vida. El noi no es va separar en tot el cap de setmana de carreres de Pedrosa, que entre entrenament i entrenament conversava amb ell a l’‘hospitality’ de l’equip i responia a les preguntes que li feia el nen.

Com sol ser habitual en aquest tipus d’accions (en efecte, sí, gairebé tots els pilots del Mundial col·laboren en aquest tipus d’iniciatives, tot i que amb prou feines ho expliquin), Pedrosa va farcir d’obsequis, records i detalls el Dillon, que quan es va acomiadar del pilot català li va agrair que hagués pogut complir el seu somni.

Va ser en aquell instant quan el Dillon va pensar que la seva preciosa història havia arribat al final (feliç), quan Pedrosa li va dir: “¿Com, que te’n vas?, val, d’acord, però, a partir d’ara, ens veurem cada any aquí, a Anglaterra, al circuit on se celebri el GP de la Gran Bretanya. No t’oblidis de venir cada any”. I, sí, cada any, Pedrosa, el ‘team’ Repsol Honda, el Mundial i Make-A-Wish ho preparen tot perquè el Dillon s’acosti al traçat i comparteixi el temps que vulgui amb el pilot vallesà.

“Els pares del Dillon –diu un dels membres de l’equip Repsol Honda– expliquen que, a partir d’aquell cap de setmana d’agost del 2009, la vida del Dillon va canviar, si no per complet, sí quant a la percepció que el seu heroi, Dani Pedrosa, s’havia convertit, a més d’un referent, ja que el pilot també ha passat grans dificultats durant la seva carrera, en un exemple de superació”.

Dillon, l’amic de Pedrosa

Ara, expliquen els seus pares, és Dillon, ja amb 16 anys, qui tracta, a través de la seva fundació, de convertir-se en un exemple per a altres nois amb malalties greus. Exemple, lògicament, de superació, de sofriment, de sacrifici. A la web de la seva fundació, el Dillon diu, orgullosíssim, que és “amic de Pedrosa”.

Pedrosa, que va publicar diverses fotos amb el Dillon durant el cap de setmana de Silverstone, com ha fet al llarg d’aquests deu anys en què s’han anat veient i han anat compartint xerrades i experiències, va reconèixer, en unes declaracions a la revista ‘Motorbike Magazine’, que aquest cap de setmana ha sigut, com sempre, “molt molt especial”.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

“Aquest tipus de trobades i, sobretot, els dies que em veig amb el Dillon, em recorden moltes coses. De vegades és molt fàcil perdre la percepció i pensar únicament en els teus problemes, com si el món estigués contra tu o tot et passés a tu, i només et fixes en tu. Però quan et trobes nens com el Dillon, nois i, fins i tot, adults, i veus la il·lusió als seus ulls per estar amb tu, tens la sensació –¡tant de bo sigui així!– que, per uns instants, hores o dies, obliden tot el que porten a sobre i els teus problemes es fan infinitament petits al seu costat”.

El Dillon és l’heroi

Pedrosa, que, insisteixo, va compartir moltes hores amb el Dillon i la seva família, reconeix que “quan veus el caràcter del Dillon, la seva personalitat, la seva il·lusió i, sobretot, l’actitud amb què assumeix la seva malaltia, et supera. La força que demostra el Dillon et deixa sense paraules”. I és llavors quan el pilot de l’equip Repsol Honda assegura: “No deixa de ser curiós que ells ens considerin els seus herois quan, és evident, que els únics herois són ells. Molts pensaran que som nosaltres que influïm en ells atenent-los, parant-los atenció, quan és totalment al revés: són ells amb la seva mirada, amb la brillantor dels seus ulls, els que et canvien la vida a tu”.