Viñales: "He demostrat a Yamaha que ha de confiar més en mi"

Era la cursa núm. 137 de Maverick Viñales, que es va convertir en el seu triomf núm. 21 (cinquè de MotoGP), en el seu 56è podi i en la seva 20a volta ràpida (el crono el va aconseguir en el desè revolt, quan va començar a escapar-se). El 25 va voler frenar la ratxa de 25 carreres sense guanyar de Yamaha (el seu rècord més nefast) i va decidir dibuixar un ballet d’avançament en el circuit més bonic del Mundial, a més d’escapar-se quan i com va voler. Ha tornat l’MVK que va enlluernar tot just aterrar en la categoria reina i que ha començat a deixar clar als seus caps de Yamaha, com va dir ell mateix dijous, que “si volen tornar a ser campions han de fer una moto que s’adapti al meu estil”. “Quan passes crisis així, és molt fàcil perdre la confiança en un mateix, però jo no he abaixat mai els braços”, reconeix l’últim guanyador d’un gran premi.

Inici suau

La veritat és que l’inici de cursa no va poder ser pitjor. “Quan vaig veure l’horrible sortida que vaig fer [començava des de la primera línia i va passar a 10è en el primer revolt], vaig pensar: ‘¡Mare meva, Maverick, una altra vegada, no pot ser!’. Però aquesta carrera sabia que havia de ser per a mi, perquè em sentia bé, la moto anava perfecta i sabia que tindria prou temps per recuperar-me”.

Viñales va confessar, cosa que gairebé mai expliquen ni els vencedors ni els altres, que havia sortit amb un mapa de potència molt més suau per, en les primeres voltes, no maltractar el seu pneumàtic davanter tou, “que havia de donar-me el triomf al final si aconseguia, com així va ser, adquirir uns segons d’avantatge per administrar-lo en els últims revolts”.

Viñales i el seu company de box, Valentino Rossi, han viscut escenes desesperants durant tot l’any en el seu intent de millorar la Yamaha. “Al Japó, després de les bones sensacions de Tailàndia, potser vam cometre l’error de continuar canviant coses que, al final, no van funcionar, així que aquí, a Austràlia, vam decidir començar els entrenaments amb la mateixa moto, la mateixa que a Tailàndia, sense tocar ni un clic i, mira, hem guanyat. Una altra dada important és que Phillip Island m’encanta, el conec bé, li tinc agafat el truc, sé on es guanya temps i com s’han de traçar les corbes i així ha sigut”.

Una altra cursa boja

El pilot de Roses va confessar que, després de l’ensurt o enuig de la sortida, hi va haver un moment en què es va tornar a preocupar i va ser quan Marc Márquez (Honda) i Andrea Iannone (Suzuki) van agafar el comandament del grup de cap. “M’he espantat una mica. A veure, tenia aquesta confiança que he comentat abans, sabia que podia ser el meu dia i el de la meva Yamaha, però quan he vist com es passaven i repassaven, he pensat: ‘¡Uf, com va la gent avui!’, tots anaven molt agressius. És més, he hagut d’esquivar la moto de Zarco, que venia volant cap a nosaltres i, la veritat, m’he espantat molt”.

MVK també va confessar que les últimes voltes “han sigut dures”, quan va passar de tenir quatre segons d’avantatge sobre els perseguidors a un i mig. “Els Andreas [Iannone i Dovizioso] venien molt forts, però jo tenia ben controlada la cursa, tot i que la meva roda de davant començava a donar-me alguns ensurts, però, insisteixo, ja només quedaven tres voltes”.

Quan li vam preguntar si la frase que havia dit dijous era un avís a navegants, perdó, als caps de Yamaha, Viñales va tornar a sincerar-se: “Era un missatge, sí, perquè el que els volia dir és que confiïn en mi, en el meu pilotatge, en les meves ganes de guanyar, que és el que em va permetre vèncer amb Suzuki i, després, amb Yamaha. Això és el que els demano, que confiïn en el que jo sento, en la moto que jo necessito per guanyar. He volgut demostrar-los que, quan la moto funciona i està en el punt per guanyar, jo ho dono tot i guanyo. Yamaha no està acostumada a fer moviment extrems, però s’han esforçat molt, molt, en la posada al punt i, ara, només falta que millorin el motor de cara a l’any que ve”.

Una de les coses que més va cridar l’atenció dels presents al circuit de Phillip Island va ser la sentida abraçada, molt emocionats els dos, entre Viñales i el seu tècnic Ramón Forcada, de qui prescindirà a final de temporada. “Ramón i jo hem passat una època difícil. Tant ell com jo ho hem passat malament, malament, perseguint sense gaire sort la moto ideal, que ens funcionés, i aquest cap de setmana Ramón s’ho ha jugat tot i ens ha sortit tot rodó”.

Una victòria molt desitjada 

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Viñales es va negar a afirmar que aquesta victòria posava punt final a la crisi de Yamaha. “No en tinc ni idea. Jo viatjaré a Malàisia amb la intenció de repetir victòria, amb la idea de continuar investigant al voltant de l’electrònica de la nostra moto, que ha sigut el secret de l’èxit a Phillip Island. Però això no vol dir que tinguem solucionats tots els nostres problemes, encara queda molt per millorar. Al final, a Austràlia, he pogut pilotar fàcil i saber on era el límit de la meva moto, cosa vital per poder forçar en la cursa”.

Finalment, quan se li va preguntar sobre qui necessitava més la victòria, ell o Yamaha, que feia 25 grans premis que no guanyava, Viñales no es va mossegar la llengua. “Jo, sens dubte, la necessitava molt, ja que, quan passes una crisi tan profunda i llarga com la que hem patit nosaltres, és molt fàcil perdre la confiança en un mateix, tot i que jo mai l’he perdut perquè tinc gent al meu voltant que cada dia em diuen qui soc, d’on vinc i tot el que he fet, i tot això m’ajuda a continuar animat, a fer un ‘reset’ quan toca i a donar una miqueta més en cada entrenament. Però, sí, Yamaha també la necessitava com el menjar i espero que aquest triomf suposi un respir per a ells i una motivació per donar-nos l’última empenta abans que s’acabi el Mundial, tots desitgem acabar la temporada amb bon sabor de boca, que és la millor manera d’iniciar el Mundial següent".