EL COMIAT D'UNA LLEGENDA

Pedrosa se'n va sense conquistar el gran títol

El pilot d'Honda, campió de 125 cc (2003) i 250 cc (2004 i 2005), deixa l'esport actiu sense conquistar el títol de MotoGP

El Mundial de motociclisme l'anomena pilot llegenda, en una conferència de premsa on rep el reconeixement de tot el món

zentauroepp45907736 pedrosa181115181943

zentauroepp45907736 pedrosa181115181943 / Miguel Lorenzo

8
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Doncs sí, ha arribat el moment d'acomiadar un dels grans esportistes de la història d'Espanya. Cert, no ha sigut campió del món de MotoGP, el somni de la seva vida, la meta que ha perseguit durant 18 anys, des del 2001, quan va debutar al Japó en la categoria de 125 cc. Sí, Dani Pedrosa, que en el seu últim gran premi en actiu ha sigut nomenat ‘llegenda’ del motociclisme mundial, deixa les curses per passar a ser el pilot emprovador de la fàbrica austríaca KTM a partir de la pròxima temporada. Pedrosa, l'únic pilot que, durant els últims 12 anys, ha sigut capaç de guanyar, com a mínim, un gran premi, sembla que s'acomiadarà de l'asfalt tancant l'única temporada sense victòries en MotoGP “perquè la veritat és que veig que no està sent una bona campanya i, per tant, és difícil pensar que hagi de guanyar a Cheste, on el mal temps ens ha rebut i, pel que sembla, no ens abandonarà en tot el cap de setmana”.

Una llarguíssima trajectòria

Pedrosa, nascut a Sabadell el 29 de setembre de 1985, se n'anirà havent corregut 294 grans premis, aconseguit (de moment) 54 victòries, 153 podis, 49 ‘poles positions’ i protagonitzat 64 voltes ràpides en carrera. I, per descomptat, els dos títols petits, el de 125 cc, el 2003 i la doble victòria en 250 cc, el 2004 i el 2005. “¿Quan vaig tenir oportunitat de proclamar-me campió de MotoGP?, doncs crec que el 2012 i el 2013 va ser quan més a prop vaig estar de complir el meu somni”, ha reconegut avui Pedrosa.

Dani Pedrosa, a l'hotel de Jerez, el cap de setmana (2001) del GP d'Espanya, amb 16 anys. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

La veritat és que l'acte de comiat de Pedrosa, la seva proclamació (merescudíssima, malgrat no ser campió de la categoria ‘reina’) com a llegenda del motociclisme mundial (igual com el mític i popular nord-americà Randy Mamola, quatre vegades subcampió del món de 500 cc), va estar presidit per més emoció a la platea, on eren bona part (o tots) els que l’han ajudat en la seva carrera, dels quals Pedrosa no es va recordar en el seu discurs de comiat, que a la taula presidencial on el pilot català va estar acompanyat del veneçolà Vuto Hipolito, president de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM), i Carmelo Ezpeleta, màxim responsable del Mundial i, sí, l'home que més ha ajudat Pedrosa a ser el que és, un autèntic campió.

2018 mgp repsol pedrosa / periodico

A la platea de la sala de premsa del circuit valencià de Cheste, on es trobaven Marc Márquez, Jorge Lorenzo, Maverick Viñales, Pol Espargaró i Albert Arenas, entre d’altres, també hi havia els enginyers i responsables de l'equip Honda, però no hi era, no, i això sí que fa mal, i molt, l'excampió Alberto Puig, l'home que es va inventar Dani Pedrosa, el tècnic que li va fer de pare, d'entrenador, de mànager, de germà i que, just quan es fa càrrec com a director esportiu de l'equip Repsol Honda, veu com la seva creació, de qui ja es va separar fa anys, decideix abandonar el ‘team’ Honda, descartant ser pilot emprovador de la fàbrica de tota la seva vida i fitxar per la competència, la firma austríaca KTM.

I l'acte de comiat de Pedrosa ha començat a València amb el record, com no, d'aquell dia tan lúcid que va tenir, com tantíssims d'altres, aquest geni del món de les carreres en el qual es va convertir Alberto Puig quan va deixar de córrer després de lesionar-se i destrossar-se la cama esquerra a Le Mans (França). Perquè, tal com ha recordat avui Ezpeleta en el seu discurs d’entrega del trofeu llegenda a Pedrosa, va ser Puig qui, quan el jove pilot català no es va classificar per formar part de l'equip del Mundial de 125 cc, ell el va escollir malgrat que no va acabar entre els primers en la Movistar Activa Cup, que era la competició que donava dret a aquest lloc d'honor.

Dani Pedrosa rebent els massatges d'un dels fisios de la seva confiança en el Mundial. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

I, a partir d'allà, va ser quan Pedrosa va anar creixent i creixent sempre, sempre, de la mà de Puig, que es va anar guanyant enemics gràcies a la protecció i defensa que feia de Pedrosa. Per això fa mal, i molt, que el dia del seu comiat, el dia que el nomenen ‘llegenda’, Puig no sigui a la platea, ni tan sols Pedrosa el recordi. No sé, la veritat, si el digníssim i senyorial Vito Hipolito va pensar en això quan, en l'arrencada d'aquest sentit homenatge, va dir que “Pedrosa és tot un exemple al nostre món”.

La primera pregunta de Márquez

Pedrosa que va lamentar haver-se lesionat en moments decisius de la seva brillant carrera, precisament aquells en els quals va tenir molt a prop, molt, el ceptre de MotoGP, va agrair al món de les carreres “el molt que m'ha donat i el molt que m'ha permès gaudir de la meva professió. És evident que m'emporto moltes coses d'aquest món i que, ara, en aquest instant tan emocionant recordo els fans que em segueixen i tot el que deixo al pàdoc, que són molts amics i pensar en les noves generacions que estan empenyent”.

Es va veure, per descomptat, un petit vídeo de la vida de Pedrosa, sempre, sempre, juntament amb Puig. Vaja. La primera pregunta l’hi va fer el seu company d'equip, Marc Márquez, el pilot que, amb la seva mateixa moto, l’Honda RC213V, porta ja acumulats cinc dels últims sis títols disputats, que va voler saber què sentia en un moment com aquest. “Bé, la veritat és que encara que faci molts dies que penses que arribarà el moment de l'adeu, la veritat és que no acabes de creure't el que t'està passant”.

Dani Pedrosa recuperant-se de la fractura dels dos turmells en el CAR de Sant Cugat. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

Després, li va tocar el torn a Jorge Lorenzo, que, curiosament, aquest cap de setmana s'acomiada de Ducati després de moltíssims problemes amb els responsables de l'equip italià, i ho fa per, precisament, fer-se càrrec de l’Honda que deixa Pedrosa. Lorenzo li va preguntar, entre somriures i rialles, si continuaria entrenant dur o s'engreixaria. “Doncs la veritat és que no ho he pensat, però és probable que, donada la genètica que he heretat del meu pare, no crec que m'engreixi, no, encara que una mica de pes guanyaré”, va assenyalar Pedrosa, que va afegir: “Sempre he tingut problemes per guanyar pes ja que, sovint, m’hauria anat més bé tenir un cos més robust, sens dubte, per poder pilotar millor aquestes motos”.

L'admiració de Mamola

Va ser allà on, a la sortida de la multitudinària conferència de premsa que hem viscut a Cheste, Mamola ha comentat a El Periódico que “m'agradaria que la gent sabés, i no ho dic perquè jo tampoc vaig ser un portent d'atleta, en el sentit de tenir un cos enorme, que la gent s'adonés del que ha sigut capaç de fer Dani (Pedrosa ) amb aquest cosset, que ha sigut dominar unes motos poderosíssimes i lluitar contra pilots moltíssim més corpulents que ell”.

En aquest sentit, Pedrosa va recordar que sempre va saber guanyar-se el respecte dels seus rivals, que, al cap i a la fi, són els que et fan grans. “Crec que ells em valoren com un gran rival, de la mateixa manera que jo vaig provar d'aprendre de tots ells, ja que m'he enfrontat als més grans campions. Ells m'han fet millor a mi i jo, probablement, els vaig fer millors a ells”, va acabar dient Pedrosa.

Alberto Puig mima Dani Pedrosa després d'una de les seves lesions. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

El ‘Petit Samurai', com molts el coneixen pel dibuix i la mascota que sempre ha lluït al seu casc, sempre va estar condicionat en gran manera pel seu petit físic i la mala sort que va arrossegar amb les lesions.

El títol mundial de MotoGP serà ja l'únic "esborrall" en la carrera esportiva de Pedrosa, que va arribar a la categoria reina del mundial de motociclisme el 2006, després de ser campió del món de manera consecutiva en la cilindrada de 125 cc el 2003, i en 250 cc tant el 2004 com el 2005.

La seva escassa envergadura va ser el seu gran avantatge en les categories inferiors, 125 i 250 cc, però es va convertir en el seu gran impediment quan va arribar a la categoria reina del motociclisme mundial, un inconvenient a què mai no es va poder sobreposar, encara que per a molts ha sigut el pilot més tècnic de l'última dècada i això li ha permès guanyar-se el títol de "Llegenda de MotoGP".

En els seus primers anys en el Mundial (2001), Dani Pedrosa es canviava en una petita caravana. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

El pilot de Repsol Honda va aconseguir ser subcampió mundial en tres ocasions, el 2007 per darrere de l'australià Casey Stoner (Ducati Desmosedici GP07), i el 2010 i 2012 després de l'espanyol Jorge Lorenzo, pel llavors pilot de Yamaha i, paradoxalment, qui el substituirà a l'equip Repsol Honda a partir del 2019, mentre ell afronta un nou repte professional, al convertir-se en pilot emprovador de l'austríaca KTM.

Notícies relacionades

Segons diuen molts, KTM és la que més ha guanyat amb la retirada de Dani Pedrosa, ja que podrà comptar amb tota l'experiència acumulada pel pilot de Castellar del Vallès a Honda per evolucionar més ràpidament els seus prototips de MotoGP.

Conclosa la jornada, acabava el comiat de Dani Pedrosa, que demà començarà la seva última carrera, la número 294 de la seva vida, perseguint la seva victòria 55, la que el converteixi en l'únic que ha guanyat sempre, almenys, un GP en la categoria ‘reina’, el jove Jaume Masiá, de 17 anys, amb 29 carreres a la seva esquena, reconeixia davant de les càmeres de Movistar MotoGP TV que “quan era nen tenia uns llençols al meu llit en els quals apareixia la figura de Dani Pedrosa”.

Temes:

Dani Pedrosa