Márquez: «Ara sí, aquest títol ja només puc perdre'l jo»

S’ajuntava tot. Tot. Toooot. Marc Márquez Alentá (avui ha vingut la mama Roser a veure’l a Misano) no podia fallar en el circuit de Marco Simoncelli, a la ribera de l’Adriàtic, on ja havia guanyat cinc vegades, a 14 quilòmetres de la casa de Valentino Rossi, a Tavullia, davant 96.212 aficionats, el 98% d’ells grocs, bojos pel ‘Doctor’, que en cap moment ha tingut opció, com ja s’intuïa, de lluitar ni tan sols pel podi, que ha liderat Márquez, amb una última volta brutal, tremenda, al superar, en dues ocasions, el jove francès Fabio Quartararo (Yamaha), l’altra gran estrella de la temporada, i pujar-se a dalt de tot del podi, al tercer esglaó del qual va estar, també de nou, un superb, però no tan eficaç, Maverick Viñales (Yamaha).

Només jo puc perdre aquest títol 

«Ja només jo puc perdre aquest títol», ha reconegut, per fi, Márquez després de baixar del podi després de sumar el seu podi número 12 en 13 carreres i aconseguir la seva setena victòria de l’any: L’Argentina, Jerez, França, Barcelona, Alemanya, Brno i San Marino. «No podia tornar a perdre un duel a l’última volta, a l’última corba. No després de la injecció de moral i ràbia, sí, sí, ràbia, que em va donar ahir ‘Val’, amb aquella maniobra lletja, que em va fer posar-me al llit pensant ‘si puc, que podré, vull guanyar aquí, davant la seva gent’. Per això, lluny de guardar-me alguna cosa, sí, sí, no m’he guardat res, me l’he jugat a l’última volta i per això em sento tan, tan, tan feliç d’haver guanyat aquí per sisena vegada, a Misano, on sé que, com a Mugello, no m’estimen gaire». I, sí, la veritat és que va ser molt xiulat (aquest passeig també el va assaborir Márquez agradablement) a la volta d’honor i en la cerimònia del podi.

«El cert és que ara, per fi, estic a només set punts d’aconseguir la xifra màgica de 100 punts d’avantatge, que em donaria la meva primera pilota de partit», ha comentat Márquez, que vol afrontar, a Tailàndia, la seva primera oportunitat de més glòria, doncs si surt de Buriram amb aquest centenar de punts sobre l’italià Anfrea Dovizioso (és a dir, quatre carreres: Japó, Austràlia, Malàisia i València) es podrà proclamar flamant campió del món per vuitena vegada. «De tota manera he de reconèixer que no tinc cap pressa per sumar un altre títol. Si és després, al Japó, a casa d’Honda, no passa res. Ja ho va ser l’any passat. El que vull dir és que no vull precipitar-me, perquè el 2014 em vaig precipitar a Aragó i tot es va allargar una mica més».

Carrera amb dos protagonistes

La carrera només va tenir, per descomptat, com estava previst, dos protagonistes. Potser igual com va passar en els anteriors dos grans premis on ‘Dovi’ va derrotar a l’última corba a Márquez (a Àustria) i on Rins va vèncer, sobre la mateixa línia de meta, Marc (a Anglaterra). Aquesta vegada va ser el fabulós ‘rookie’ francès de Yamaha, Fabio Quartararo, que ja havia meravellat, de nou, en els assajos, qui es va escapar a l’apagar-se el semàfor, amb Viñales, a qui Márquez va superar de seguida.

I a partir d’allà com va explicar amb tota humilitat i, sobretot, reconeixement públic, en actitud de grandíssim elogi, el mateix Márquez, «Fabio va liderar la carrera amb enorme aplom i autoritat. Ha sigut líder durant 24 voltes i, a l’última, me l’he hagut de jugar per passar-lo. A Anglaterra, vaig ser jo qui va portar el pes de la carrera i va guanyar Rins; avui, ha manat Fabio, com si fos un veterà, sense cometre cap error, i he guanyat jo. Ell també mereixia guanyar. I crec, sincerament, que guanyarà molt aviat. És, sens dubte, el rival d’ara i del futur».

Quartararo no va cometre errors 

L’última volta va començar amb Márquez aprofitant el potencial més gran del seu motor. La seva Honda coronava la recta de meta a 295 kms/h. pels 284 kms/h. de la Yamaha del ‘Diable’. I així va ser com va començar la volta com a nou líder. «Jo me la vaig jugar en una corba, passant-lo pel piano, cosa que no havia provat ni en entrenaments i em va sortir bé. Marc em va tornar a passar per perícia i, a l’arribar a la corba 14, jo he mirat d’acostar-me el màxim possible, gairebé la meva roda de davant toca el seu pneumàtic posterior i per poc caic, així que era qüestió d’acontentar-se amb el segon lloc», va narrar Quartararo, el pilot més elogiat de la temporada...després de Márquez, és clar. «Ha sigut un plaer lluitar amb Márquez, tot un heptacampió, portant-lo 20 voltes darrere i no cometent un sol error, sent com soc un ‘rookie’».

Márquez supera Mike Hailwood

El Mundial afronta la setmana que ve el Gran Premi d’Aragó a Motorland. Si Márquez supera per set punts a Dovizioso (primer i segon, per exemple), el català arribarà a Tailàndia amb 100 punts d’avantatge i amb només quedar per davant del subcampió italià, ja serà flamant (vell) campió del món de MotoGP, amb 26 anys. Una altra marca increïble. Com les 77 victòries que suma ja, superant el mític Mike Hailwood (76). Ja només té per davant Ángel Nieto (90), Rossi (115) i Giacomo Agostini (122). Per cert, Ago l’ha superat, amb 89 podis, com el pilot que en té més de la història en la categoria reina.

I tot això ho ha aconseguit Márquez a Misano, a Itàlia, a 14 quilòmetres de la casa de Rossi, que ahir el va voler arruïnar (i ho va aconseguir el seu ‘pole’) però, també, també, li va donar el motiu per guanyar avui. «El meu equip va mirar de calmar-me ahir a la nit, però jo estava encès, tenia molta ràbia acumulada al cos i la millor manera de treure-la era intentant guanyar la carrera davant el públic de Rossi».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Mundial de MotoGP: 1. Marc MÁRQUEZ (Espanya), 275 punts; 2. Fabio QUARTARARO (França), 182; 3. Danilo PETRUCCI (Itàlia), 151; 4. Àlex RINS (Espanya), 149 i 5. Maverick VIÑALES (Espanya), 134.

Fins aquí el GP de San Marino de MotoGP en directe ‘online’. La pròxima cita del mundial de MotoGP serà diumenge dia 22 de setembre amb motiu del GP d’Aragó al circuit de Motorland Aragó. Serà fins aleshores, salutacions.