El pàdoc de MotoGP es pregunta si Lorenzo i Rossi s'haurien de retirar

No tenen res a veure i tenen molt a veure. Cert, són exemples d’experiència exemplars, però situacions que val la pena analitzar amb deteniment perquè, tot i que són escenaris diferents, el cert és que dos dels més grans campions que hagi tingut la història del motociclisme, de la categoria reina de 500cc i MotoGP, estiguin protagonitzant una temporada lamentable (amb matisos, amb molts matisos), que provoca contínuament el comentari de si, per córrer en aquestes condicions i amb aquests resultats, no els valdria més la pena retirar-se després, insisteixo, de dues de les carreres més brillants de la història.

L’italià Valentino Rossi (Yamaha) i el mallorquí Jorge Lorenzo (Honda) viuen moments de crisi, d’angoixa, d’escàs protagonisme i de resultats diametralment oposats a les seves trajectòries en l’última dècada. Rossi, amb 40 anys, compleix el primer any dels dos que té firmats amb Yamaha, amb els pitjors resultats de la seva vida, d’una vida llarguíssima, concretament 24 temporades en el Mundial, ja que acumula 43 grans premis, desd’Assen (Holanda) 2017sense guanyar. Això sí, aquest any ha pujat al podi (segon) a l’Argentina i Austin (Texas, EUA), però res a veure, per descomptat, amb els seus nou títols mundials, els 234 podis i les 115 victòries, la segona millor marca després dels 122 del seu compatriota Giacomo Agostini.

L’horrible ratxa de Lorenzo

El pentacampió mallorquí Jorge Lorenzo (Honda) està passant, sens dubte, un autèntic via crucis a cavall de l’Honda RC213V, la mateixa moto que Marc Márquez ha convertit en gairebé invencible: ha guanyat sis dels últims set campionats del món de MotoGP. Lorenzo, que venia d’acabar triomfant a Ducati, on no van voler renovar-lo, està, també, als 32 anys, aconseguint els pitjors resultats de la seva vida. Prenguin nota: 13è, 12è, 12è, 11è, 13è, 14è, 14è, 20è (el seu pitjor resultat fins ara, al Gran Premi d’Aragó), 18è i, el passat diumenge, 17è, a Motegi (Japó), davant dels caps, a 40 segons del seu company d’equip al ‘team’ Repsol Honda (concretament a 40,410 segons), que significa perdre més d’un segon (gairebé dos) per volta.L’última victòria de Lorenzo data d’Àustria-2018, així, doncs, no ha guanyat els últims 15 grans premis.

És evident, sí, que els papers dels dos veterans campions són diferents i, fins i tot el seu destí futur. Rossi, d’alguna manera, prova de barallar-se amb els de dalt i, de vegades (més en entrenament que en carrera), ho aconsegueix, però continua sent una actuació pobríssima, ja que el ‘Doctor’ sagna per la ferida que li provoca veure el joveníssim Fabio Quartararo volar i fer-se amb Márquez amb una Yamaha inferior a la seva. També el seu company d’equip Maverick Viñales i el seu protegit Franco Morbidelli lluiten pel podi amb la seva mateixa moto.

La preocupació de Rossi és tal que ja ha anunciat que el veterà tècnic Silvano Galbusera, de 62 anys, no seguirà amb ell l’any que ve, quan compleix el seu últim any amb Yamaha, i que serà substituït perl’espanyol David Muñoz. Hi ha qui veu en aquest canvi de tècnic, a hores d’ara de la temporada, un senyal inequívoc que Rossi pensa seguir més enllà del 2020, la qual cosa atesos els seus resultats sembla increïble, ja que tothom demana una retirada i, sens dubte, l’ascens de Quartararo, ja ‘rookie’ del 2019, a l’equip oficial. Doncs bé, hi ha qui pensa, també, que el que se n’anirà de Yamaha el 2021 serà Viñales (molts el col·loquen a Ducati) perquè el ‘Diable’ agafi la seva M1 i Rossi continuï ocupant l’altre costat del box i manant.

Incertesa a Honda

La situació de Lorenzo és, sens dubte, esperpèntica per a tothom. La seva inadaptació a l’Honda, cert, complicada per les múltiples caigudes i lesions que ha patit, no només és evident i molt decebedora, com reconeix ell mateix, «per a un campió com jo», sinó que hi ha qui creu que Honda està esperant un gest del mallorquí per evitar-li haver de continuar pilotant en aquestes condicions la pròxima temporada i rescindir, de mutu acord, l’any de contracte (2020) que li resta.

Però Lorenzo insisteix que vol continuar corrent amb l’Honda i que, si la fàbrica japonesa és capaç de fer-li una moto per a ell, no per a Márquez, podria tornar regularment al podi. El president d’Honda, Yoshishige Nomura, que va estar, per descomptat, al GP del Japó i va rebre, de mans de Márquez, un nou títol mundial de constructors, que ho va fer «immensament feliç, a mi i a tota la fàbrica», va dir que tractarien de fer-li a Lorenzo una moto a la seva mesura. Pocs el creuen, ja que el mallorquí necessita el contrari de Márquez, capaç de domar aquest poltre salvatge amb tanta facilitat que ha fet 14 podis de 15, d’aquests 10 són victòries.

Tots els ulls estaran situats aquest cap de setmana en el bicampió francès de Moto2, Johan Zarco, una autèntica bala en la seva època de la categoria intermèdia i un autèntic fiasco en la seva experiència recent als comandaments de la KTM. Tan malament ho va fer, tan malament es va sentir, tan honrat va ser (molts esperen un gest així de Lorenzo), que va renunciar al seu contracte i va quedar lliure. Aquesta llibertat, que molts van jutjar estratègica en espera que Honda el rescatés de la seva temporada sabàtica (com així ha sigut, per pura casualitat), li acaba de permetre fitxar per l’equip satèl·lit de la firma alada, LCR Honda Castrol, i pilotar per a Honda en els tres últimes carreres de l’any, començant aquest divendres a Phillip Island (Austràlia), seguint, la pròxima setmana, a Sepang (Malàisia) i acabant a Cheste (València).

Si Zarco és capaç d’anar més ràpid que Lorenzo aquest cap de setmana amb l’Honda que hereta del japonès Takaaki Nakagami, que no és del tot ‘pota negra’, és a dir, que és un o dos esglaons inferior tècnicament a la seva poderosa RC213V, llavors és possible que Honda, de la mà del seu director esportiu, l’excampió Alberto Puig, tingui força per poder negociar, per més que Nomura i Lorenzo insisteixin a continuar units l’any que ve, una rescissió del contracte del pentacampió mallorquí.

El gran fitxatge de Zarco

Lorenzo s’ha vist obligat a entendre el fitxatge sobtat de Zarco a l’assenyalar que, si Nakagami s’operava de l’espatlla i ja no podia córrer més, «el més lògic era que Honda pugés a aquesta moto al millor pilot que hi havia lliure, que no era cap altre que Zarco, ja que, potser els compromisos de Stefan (Bradl, pilot emprovador de Honda) li impedien competir». No cal dir que Lorenzo va assegurar, per activa i per passiva, davant d’una audiència que no s’ho creia del tot, que «el fitxatge de Zarco no m’afecta ni a mi ni al meu futur, ja he dit que, ara com ara, penso seguir a Honda i complir el meu segon any de contracte». La pèssima temporada de Lorenzo, d’altra banda, podria impedir a l’equip Repsol Honda aconseguir, de nou, el triplet, ja que el fet que el mallorquí no aporti punts en el campionat d’escuderia fa que el ‘team’ Repsol Honda pugui ser derrotat, al Mundial d’equips, per Ducati.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Sigui com sigui, el pàdoc fa molts grans premis que es pregunta si Rossi i Lorenzo no hauria de fer un pas al costat i anunciar la seva retirada, malgrat quedar-los a tots dos un any més de contracte, malgrat ser dos històrics, dos dels més grans campions de tots els temps i, sens dubte, dos pilots que, en altres circumstàncies, el ‘Doctor’ amb menys anys i Lorenzo amb una moto més adaptada al seu estil, podrien presentar batalla, sinó per la victòria (tothom creu que ja inabastable per a ells atesa l’aparició de la ‘next generation’) sí pel podi.

Una cosa queda clara, contràriament al que molta gent opina, la fulgurant i per a molts humiliant aparició en actitud llampec de Quartararo a l’escena de MotoGP no afecta, no danya, no arracona Rossi i Lorenzo, que estan ja de tornada de tot, sinó que col·loca contra la paret els aspirants al títol en un futur immediat com podrien ser Maverick Viñales, Àlex Rins, Jack Miller, Franco Morbidelli i/o Pol Espargaró, ja que els ha sortit un rival perillosíssim i molt capaç de, després de Márquez, ser el ‘Diable’ que els talli el pas.