Àlex Márquez es proclama campió del món de Moto2

Doncs sí, els germans Márquez Alentá l’han tornat a fer grossa. Ho han tornat a fer. Per més difícil i impossible que sembli, que ho és, elMarc, de 26 anys, i l’Álex, de 23, fills del Julià i la Roser, han tornat a convertir-se en els herois familiars de la temporada a l’aconseguir, com ja ho van fer el 2014, un segon doblet de títols, una cosa mai vista, que ja va passar en aquella brillantíssima campanya de tots dos, quan el gran va repetir la seva coronació en MotoGP amb els números més espectaculars en molts anys i el petit va conquistar el seu primer ceptre, el de Moto3, com en aquesta ocasió, a la seva segona ‘pilota de partit’, després de fallar a Phillip Island (Austràlia).

L’Àlex, que venia de dues males carreres a Motegi (Japó) i Austràlia, on ni tan sols va acariciar el podi, ha recuperat a Sepang, sota la increïble calor i clima enganxós de Malàisia, el que ell i el seu equip anomenen (i és) el ‘flow’, és a dir, un pilotatge fluid, solt, resolt, ferm, determinant. Amb aquest pilotatge, rubricat divendres i dissabte amb uns entrenaments brillants i la seva sisena ‘pole position’ de la temporada (Alemanya, República Txeca, la Gran Bretanya, Aragó, Tailàndia i Malàisia).

El germaníssim, que amb aquest portentós segon títol demostra que ja està llest per a l’empresa més important que cap pilot pugui afrontar, guanyar a MotoGP, ha fet una carrera impecable, rubricant la seva gran temporada i la conquesta d’un títol duríssim, amb grans rivals i motos totes idèntiques, amb el mateix motor Triumph. L’Àlex aconsegueix el seu segon ceptre amb 10 podis en 18 carreres, d’aquests cinc victòries (França, Itàlia, Catalunya, Alemanya i República Txeca), un segon lloc (Àustria) i tres tercers (l’Argentina, San Marino i Aragó).

Palmarès impecable

L’Àlex, els números del qual en les seves vuit temporades en el Mundial (va debutar a Jérez del 2012) reflecteixen 12 victòries i 38 podis en 134 grans premis, va conquistar el seu primer ceptre, el 2014, als comandaments d’una Honda, a Cheste (València). Després ha tingut temporades amb dents de serra (a Emilio Alzamora, el seu mànager, li agrada dir que «l’Àlex és més dièsel que gasolina, més reflexiu que explosiu») i, finalment, aquest any, acompanyat per un equip a la seva mida, ha aconseguit la regularitat que li ha portat al títol.

L’Àlex, la preocupació més important del qual havia de ser el veterà pilot suís Thomas Luthi (Kalex), de 33 anys, a qui tenia en el Mundial a 28 punts, va deixar que el sud-africà Brad Binder i la seva poderosa KTM portessin el pes de la carrera, tot i que en la pugna va arribar a tenir més d’un frec i toc, cosa va permetre a Luthi acostar-se a la parella que liderava la prova, al costat del japonès Tetsuya Nagashima (Kalex), molt actiu i protagonista en els últims grans premis.

Carrera molt estudiada

Passat l’equador de la carrera (9 de les 18 voltes del GP), Binder va tornar a aconseguir el control del grupet i Luthi es va acostar perillosament a Márquez, que continuava mantenint un bon ritme a la segona posició, una vegada desgastat en la baralla amb Nagashima. Binder li treia mig segon a Márquez i l’Àlex li treia mig segon a Luthi, però en qualsevol badada podia canviar tot i anar-se’n en orris la conquesta del títol en la segona oportunitat que tenia el jove de Cervera.

A Márquez els comptes li sortien des de la primera volta, quan es va aparellar amb Binder i la seva poderosa KTM en la baralla per la victòria, però Luthi, molt experimentat, podia donar l’escomesa al final i ajornar la conquesta de l’Àlex fins a Cheste, València. Però aquest pilotatge perfecte, sublim de l’Àlex, al llarg de tot el cap de setmana, en què va reconèixer haver recuperat el ‘flow’, va impedir a Luthi («he forçat el límit en les últimes 10 voltes, però l’Àlex ha fet una gran carrera com a temporada») arribar al segon del gran premi.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

L’Àlex va creuar la meta com a gran triomfador i ho va celebrar amb el seu germà Marc, que l’esperava en un revolt del circuit al costat dels seus oncles Ramón i Lluisa, del Fan Club dels Márquez, José Luis Martínez, entrenador personal de Marc i Rubén Castells, assistent del nou bicampió. Li van posar la samarreta de campió, el casc daurat de campió i el van acompanyar a la zona mixta de Sepang, on va llançar un dard al centre d’una diana.

Control absolut al final

«Dedico aquest títol a Afridza Munandar, el noi indonesi de l’Àsia Talent Cup que va morir ahir a la sortida de la carrera, ja que em dol l’ànima per aquesta desgràcia», va dir l’Àlex als micròfons de Dorna TV a la zona mixta. «Ha sigut, sens dubte, una carrera amb moltíssima pressió i, sobretot, dubtes, ja que he hagut de tirar al màxim en cada volta, ja que el Thomas podia atrapar-me i ajornar, de nou, la victòria. Soc molt feliç, molt, per mi, la meva família, el meu equip, els meus fans i tota l’afició que ens segueix».

Abans, el papa Julià, agafat a la carrera pel reporter de DAZN, camí del podi, havia dit que se sentia l’home més feliç del món i celebrava que «l’Àlex, que ha perseguit aquest títol des de fa cinc anys, amb treball i molt esforç, ho hagi aconseguit. I, sobretot, l’hi dediquem a tots aquells que no creien en ell, que no confiaven en les seves possibilitats. A tots ells, els recordo que l’Àlex ja té dos campionats d’Espanya i dos títols mundials».