Mir: »¡Per Déu!, si Rossi es tanca i el tiro, la que es lia»

Màxim respecte per Rossi

Això sí, Mir, de 23 anys, no té la més mínima por de reconèixer que l’avançament al ‘Doctor’ pot marcar un abans i un després en la seva relació amb el campeoníssim i mite italià «ja que, fins ara, quan entrava a les reunions de seguretat de MotoGP, els divendres a la tarda, encara li sortia, de tant en tant, fer com una reverència, abaixar el cap i crec que, amb avançaments així, tot i que insisteixo, mai vaig pensar que era ell, si ho penses no ho intentes, pot ser que comenci a tenir-hi una relació normal, no de tanta admiració».

El cas és que Mir explica que la carrera d’avui ha sigut exactament com l’havien planejat, ja que des del primer moment va sentir que, si feia el que havia, acabaria tenint opcions al podi. «Quan m’he tret de sobre a l’Àlex (Rins, el seu company a Suzuki), he vist que podia anar contra Valentino i, fins i tot, contra ‘Pecco’  (Bagnaia, Ducati, segon al final), perquè Morbidelli ja se’ns havia escapat».

I sí, va arribar el moment de jugar-se-la marxant darrere de Rossi, una volta, assegura, que mai oblidarà. «Bé, ja ho veus, pensa-ho, a Itàlia, a Misano, a 10 quilòmetres de casa seva a Tavullia, amb 10.000 ‘rossistes’ a les grades i jo darrere seu, enganxat a la seva cua i imaginant com fer l’avançament. I pensant tranquil, Joan, pensa’t molt la maniobra perquè si el tires aquí, no vegis la que lies».

L’avançament de l’any

I, a l’arribar a la corba 10 («jo era més ràpid que ell als dos últims sectors»), Mir es va enganxar moltíssim a la roda posterior del ‘Doctor’. «He fet una de les millors frenades de la meva vida, ell, no ho sé per què, s’ha obert una mica, jo he vist el buit a l’interior de la corba, i hi he posat la moto. I llavors, tot era qüestió d’aguantar i, sobretot, he començat a pensar ‘sisplau, sisplau, ‘Vale’, no et tanquis, no t’hi fiquis, perquè, si t’hi poses, caiem els dos’ i, per sort, no s’hi ha ficat. Jo he pogut aixecar la moto en mil·lèssimes de segon i sortir disparat de la corba. Imaginat si es tanca i tiro a Rossi ¡a Itàlia! ¡Per Déu!»

Immediatament, Mir gairebé ha xocat amb Bagnaia. «No ho entenc, de sobte, gairebé em menjo a ‘Pecco’, però m’he calmat i he pensat ‘para, perquè és l’última volta, tercer és un gran resultat’. Bé, no ho sé, potser amb una o dues voltes més, hauria pogut acabar segon, però el risc hauria sigut ja excessiu i ja me l’havia jugat amb Valentino».

Relació distant amb Rins

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Mir va reconèixer que la seva relació amb Àlex Rins, el seu company de box a Suzuki, no deixa de ser «correcta», però, que en cap moment, pensen a anar a sopar junts. «No va més enllà del professional, tot i que en el professional som, els dos, immaculats, és a dir, ens respectem a la pista, intentem sempre que els avançaments entre nosaltres siguin nets i, sí, ens ajudem a millorar la moto. Però a la vida normal hola i ¿què tal?, bé, no, ¿què tal?, no, només hola». Mir no va voler explicar, ni era, potser, el moment els motius d’aquesta relació tan freda.

I respecte a la possibilitat de ser el primer espanyol que guanyi aquest any un gran premi (fins ara han guanyat Fabio Quartararo, Andrea Dovizioso, Brad Binder, Miguel Oliveira i Franco Morbidelli), Mir es mostra «molt il·lusionat». Això sí, insisteix que no pensa «ni de bon tros, ¡queda un món!» en la possibilitat de guanyar el títol. «Estem tots en un puny. Si faig una altra bona carrera o guanyo, pujo moltíssim; si caic, tornes a ser al final de l’escamot. No, no, és moment de pensar en fer podi, en no equivocar-te, en sumar punts, només això. ¡I ja és molt, havent-hi tants candidats i bones motos en la baralla pel títol!»